Messier 69

Messier 69
Tipus	cúmul globular
Tipus espectral (estel)	XI
Descobert per	Charles Messier
Data de descobriment	31 agost 1780
Constel·lació	Sagitari
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	28.700 a. ll.
Radi	25 a. ll.
Magnitud absoluta	−7,64
Magnitud aparent (V)	8,31 (banda V)
Moviment propi (declinació)	−2,27 mas/a
Moviment propi (ascensió recta)	1,59 mas/a
Velocitat radial	39,9 km/s; 39,1 km/s
Ascensió recta (α)	18h 31m 23.1s
Declinació (δ)	-33° 39' 6.9012''
Metal·licitat	−0,7; −0,84; −0,9; −0,78
Part de	Via Làctia
Catàlegs astronòmics
NGC	6637
	HD 170534 (Henry Draper Catalogue); NGC 6637 (New General Catalogue); M 69 (Catàleg Messier); CD-32 14224 (Córdoba Durchmusterung); CPD-32 5409 (Cape Photographic Durchmusterung); GCRV 10969 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities); GCl 96 (Catalogue of star clusters and associations + supplements); Melotte 202 (Catàleg Melotte); C 1828-323 (Catàleg Caldwell); [KPS2012] MWSC 2936 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes)

Messier 69 (M69 o *NGC 6637) és un cúmul globular a la constel·lació de Sagitari. Va ser descobert per Nicolas-Louis de Lacaille en 1751 quan es trobava al cap de Bona Esperança i el va incloure en el seu catàleg Catalogue de l'Hémisphère Austral. Charles Messier el va redescobrir la 1780 seguint les indicacions de l'objecte descrit per Lacaille després d'haver-ho intentat infructuosament el 1764.

M69 es troba a una distància d'uns 29.700 anys llum de la Terra i té un radi espacial de 42 anys llum. És un veí proper del cúmul globular M70, 1.800 anys llum separen els dos objectes, i ambdós cúmuls estan situats prop del centre galàctic. El seu diàmetre és aproximadament de 61 anys llum.

M69 posseeix una metal·licitat relativament elevada en comparació amb altres cúmuls globulars coneguts, però tot i així encara és significativament més feble que la metal·licitat d'una estrella jove com per exemple el Sol, el que indicaria que el cúmul s'hauria format en èpoques molt antigues, quan l'univers estava format per elements menys pesants.

M69 és pobre en estrelles variables, fins ara s'han pogut constatar 8 estrelles, dues de les quals són del tipus Mira.

Observació

M69 és fàcilment observable amb binoculars en bones condicions atmosfèriques. Es troba a 2.5º al nord-est de ε Sagittarii.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Messier 69

SEDS (anglès)
Dades astronòmiques SIMBAD (anglès)

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «Celestial Atlas: NGC 6637 (= M69 = GCL 69)». [Consulta: 24 agost 2017].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 William E. Harris «A catalog of parameters for globular clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomical Journal, 1996, pàg. 1487. DOI: 10.1086/118116.
↑ ^3,0 ^3,1 Ralf-Dieter Scholz «Global survey of star clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 10-2013, pàg. 53–53. DOI: 10.1051/0004-6361/201322302.
↑ ^4,0 ^4,1 «The ACS survey of galactic globular clusters. X. New determinations of centers for 65 clusters» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 09-11-2010, pàg. 1830–1837. DOI: 10.1088/0004-6256/140/6/1830.
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 «Testing three derivative methods of stellar population synthesis models» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 1r abril 2012, pàg. 1678–1696. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2012.20430.X.

[c807d2b03cfc3ee2123e471e3cfeea73419cbd3c-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «Celestial Atlas: NGC 6637 (= M69 = GCL 69)». [Consulta: 24 agost 2017].

[49f1f886692290581a8dda4edc257a9044500907-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 William E. Harris «A catalog of parameters for globular clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomical Journal, 1996, pàg. 1487. DOI: 10.1086/118116.

[4495fa16c9315bc948146c66ead4618ed1d25d73-3] 3,0 ^3,1 Ralf-Dieter Scholz «Global survey of star clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 10-2013, pàg. 53–53. DOI: 10.1051/0004-6361/201322302.

[4c5442634ccce677dcf22f9aca6e66025a90de9d-4] 4,0 ^4,1 «The ACS survey of galactic globular clusters. X. New determinations of centers for 65 clusters» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 09-11-2010, pàg. 1830–1837. DOI: 10.1088/0004-6256/140/6/1830.

[53e15238f5f545ed380ef447385cea13c61c7008-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 «Testing three derivative methods of stellar population synthesis models» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 1r abril 2012, pàg. 1678–1696. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2012.20430.X.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]