Marie-Aimée Roger-Miclos
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r maig 1860  Tolosa (França) | ||
| Mort | 19 maig 1951 (91 anys) 16è districte de París (França) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pianista, professora de música, compositora | ||
| Instrument | Piano | ||
| Premis | |||
 
| |||
Marie-Aimée Roger-Miclos (Tolosa, 1 de maig de 1860 - 16è districte de París, 19 de maig de 1951) fou una gran pianista francesa[1][2]
Estudià piano al Conservatori de la seva ciutat natal i a París, assolint en aquest un primer premi el 1877. Aquest fet l'induí a prendre part en concerts públics, recollint grans èxits en els Colonne i Lamoureux, de París, i en altres del Conservatori.
Trajectòria
[modifica]
Diversos compositors van dedicar composicions a Roger-Miclos.Category:Roger-Miclos, Marie" IMSLP Petrucci Music Library. Joseph O'Kelly va dedicar una obra de piano a Roger-miclos el 1884.[3] Camille Saint-Saëns va dedicar una peça per a piano a Roger-miclos, que es va estrenar el 1891.[4]
Roger-Miclos va actuar a Londres el 1890[5] i 1894.[6] va recórrer ciutats de parla alemanya en 1893, 1894 i 1897.[1] va realitzar una gira pels Estats Units i el Canadà en la temporada 1902 – 1903.[7][8] "prové del sud de França, la terra de foc i passió, i és un artista de qualitats interessants i poc convencionals, posseïdora d'un fort sentit rítmic, de tacte brillant i incisiu, i la seva actuació està marcada amb certesa, que afegeix l'encant tonal a la brillantor", va observar un crític, afegint "com a Pianista és una artística diplomàtica."[9] el 1905, va fer enregistraments de les obres de Mendelssohn i Chopin.[10][11]
També va ensenyar piano, al Conservatori de París.[12] El pintor nord-americà George da Maduro Peixotto va fer un retrat d'ella en 1893. També va ser objecte d'una medalla feta per l'artista francès Geneviève Granger, exposada el 1909.[13] També fou molt aplaudida a l'estranger, particularment a Londres, Brussel·les i diverses ciutats d'Amèrica. Té multitud de valuosos enregistraments.
Igualment es dedicà a l'ensenyança del seu instrument.
Vida personal
[modifica]Marie-Aimée Roger-Miclos es va casar dues vegades. El seu primer marit, Roger, fou inspector ferroviari; es van casar el 1881 i va morir el 1887.[2] El seu segon marit fou el músic Louis-Charles Battaille, fill de Charles-Amable Battaille; es van casar el 1905 i va morir el 1937. Marie-Aimée va morir a París el 1951, amb 91 anys.[1][14]
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 51, pàg. 1364 (ISBN 84-239-4551-0)
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Marie Roger-Miclos, Sophie Drinker Institut.
- ↑ 2,0 2,1 Hugues Imbert, "Mme. Roger-Miclos" Guide musical (February 25, 1894): 196-198.
- ↑ Axel Klein, O'Kelly: An Irish Musical Family in Nineteenth-Century France (Axel Klein 2014): 59, 420. ISBN 9783735723109
- ↑ Sabina Teller Ratner, Camille Saint-Saëns, 1835-1921: A Thematic Catalogue of His Complete Works (Oxford University Press 2002): 393-394. ISBN 9780198163206
- ↑ Recent Concerts" The Saturday Review of Politics, Literature, Science, and Art (June 14, 1890): 738.
- ↑ Pianoforte Recitals" The Musical Times (June 1, 1894): 391-392.
- ↑ Music and Musicians" The Theatre (March 1903): 77-78.
- ↑ David Converse, "The World of To-Day" Boston Home Journal (January 3, 1902): 6.
- ↑ Chicago Grand Opera Season" The Muse (April 1903): 209
- ↑ Charles Timbrell, French Pianism: A Historical Perspective (Hal Leonard Corporation 1999): 60-61. ISBN 9781574670455
- ↑ Frank Hoffmann, ed., Encyclopedia of Recorded Sound (Routledge 2004): 1638. ISBN 9781135949501
- ↑ The Most Difficult Piano Piece" Current Literature (September 1895): 226
- ↑ Leonard Forrer, ed., Biographical dictionary of medallists (Baldwin 1923): 391.
- ↑ Charles Battaille, Artlyriquefr.