Makara
|
No s'ha de confondre amb Set Germanes (mitologia aborigen australiana). |
 Makara com a muntura del déu Varuna  | |
| Tipus | criatura llegendària |
|---|---|
| Altres | |
| Part de | mitologia índia |
Makara (sànscrit: मकर) és una criatura marina de la mitologia hindú.
Apareix en moltes formes diferents ja sigui d'un cocodril, un tauró o un dofí. Segons altres, té cap i peus d'antílop, closca de tortuga, de color verd i blau.[1] Apareix tant en la mitologia hinduista com la budista. Es diu que tenia cap de cocodril, de gavial[2] (un tipus de cocodril del nord de l'Índia, de morro llarg), d'elefant, de bhulan[2](un dofí d'aigua dolça) o de cérvol. A la part inferior hi tenia una cua de peix, de paó o fins i tot una cua en forma de fulla.[3]
En els inicis de la civilització índia es concebia aquest animal com un símbol de tot el que és desconegut en el mar i les aigües,[4] de la mateixa manera també serà símbol de la vida vegetal, les plantes, però també les aigües. Simbolitza la força aquàtica de la naturalesa primitiva.[5]
És la muntura o vehicle (en sànscrit: vahana) del déu del mar, Varuna (el déu hindú de les aigües, la foscor i allò desconegut) i que coincidirà amb aquest perquè tots dos són representants de la foscor. Sovint veurem que el vahana és un representant i un complement a un déu.[4] També és la muntura de la deessa Ganga, relacionada amb un dels rius amb més significació espiritual per l'hinduisme: el riu Ganges. I també es pot veure fent companyia a la deessa dels arbres budista, Shalabhanjika, una tipologia de yakshini.
En el zodíac hinduista, Makara, representa el símbol de Capricorn.[4]
La doble naturalesa de Makara
[modifica]Makara, segons el context on el tenim representat o descrit, pot tenir connotacions positives o negatives. Sempre té aquestes dues cares i és ambivalent.
Per una banda, és un ésser amb moltes qualitats positives i part de la societat s'encomanarà a aquest per gaudir de la seva protecció. Per exemple, se sap que alguns vaixells de les cultures antigues de la Vall de l'Indus portaven a la proa, tallada, la figura d'un Makara que servia de talismà contra els cocodrils o pels terrors del mar i de les aigües en general.[4] Podem trobar proves d'aquest fet en representacions al complex de les coves d'Ajanta o en el poema bengalí Chandi. Fins i tot de forma més recent als nostres dies encara podem trobar aquest símbol protector en alguns vaixells de Bengala.[6]
Makara, però, també podia ser perillós i una amenaça. Aquesta criatura també era un símbol que sempre el podem associar amb la imprevisió que representen els elements naturals (sobretot l'aigua) i les forces que governen la vida, la natura i els destins de tots els éssers vius en general.
Aquesta doble vessant recorda que Makara es comporta com l'aigua, el medi on es suposa que viu. Així doncs, l'aigua i el propi Makara són generadors de vida i protectors d'aquesta, però al mateix temps, tenen el potencial per ser molt destructius o fins i tot letals.[4]
Makara en l'art
[modifica]
Aquest ésser apareix representat des de temps molt antics en tota mena de manifestacions artístiques. Al segle iii aC ja el podem veure a les coves de Lomas-Rishi a Barabar.[2] També el trobem en altres suports com per exemple a empunyadures d'espases,[7] monedes, escultures, braçalets, arracades,[6] porcellanes i vaixelles. En altres paraules, el podem veure representat en grans formats, com també en objectes més petits, i fins i tot ordinaris. Sovint també es troba en motius simbòlics i decoratius.[8]
Però el lloc on esdevé més habitual trobar-lo representat és en temples, juntament (o no) amb el déu que transporti, que depèn de cada cas en concret. No és descartable trobar-lo com una solució o complement de l'arquitectura, ja que el podem veure a relleus a la torana (entrada) d'algun edifici,[6] els llindars de les portes o com un imaginatiu recurs per configurar un arc, capitells o mènsules. També podrem veure representacions d'aquest ésser, en contextos reials, com seria el cas d'arquitectures de Sri Lanka[9] o també en entorns religiosos com per exemple en algun stupa com el de Bharhut[2] o el temple de Konark. No és difícil confondre aquest ésser amb la representació d'un cocodril o un drac. Que sigui la muntura de la deessa Ganga (juntament amb altres atributs que aquesta deessa acostuma a portar), ens ajuda a distingir-la d'altres deesses i personatges femenins que puguin aparèixer amb aquesta.
Aquesta criatura de vegades la veurem amb la boca un xic oberta i entre les seves dents hi subjecta metàfores de conceptes. Aquestes metàfores sovint estan representades per humans adults (com a símbol d'involució) o en certs casos nens (símbol de desenvolupament i evolució), seguint el model d'altres representacions de dracs i cocodrils.[6] També és possible veure el Makara amb algun altre animal entre les dents, sobretot peixos i que tindran altres significats.
Pel que fa a la geografia, s'han trobat representacions i referències literàries a aquesta criatura per molts territoris que comprenen grans zones del continent asiàtic com poden ser per exemple: Índia, Tailàndia, Tibet, Sri Lanka o Indonèsia.
Referències
[modifica]
- ↑ George Mason Williams. Handbook of Hindu mythology. ABC-CLIO, 2003, p. 294–. ISBN 978-1-57607-106-9 [Consulta: 22 desembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Garcia-Ormaechea. Arte y Cultura de India: Península del Indostán, Himalaya y Sudeste Asiático (en castellà). Barcelona: Serbal, 1998, p. 128. ISBN 978-8476282380.
- ↑ Harle, J.C.. Arte y Arquitectura en el subcontinente indio. Madrid: Cátedra, 1992, p. 93.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Darian, Steven «The Other Face of the Makara». Artibus Asiae, 1976, pàg. 29-36.
- ↑ Fernández de Heredia Hernández, Almudena. Un puente palpable entre lo humano y lo divino. La escultura hindu en las colecciones españolas (tesi). Madrid: Universidad Complutense de Madrid. Facultad de Geografía e Historia. Departamento de Arte III, 1998, p. 467.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Steven, Darian. The Ganges in myth and history. Honolulu: The University Press of Hawaii, 1978, p. 115-118. ISBN 9788120817616.
- ↑ LaRocca, Donald J. The Gods of War: Sacred Imagery and the Decoration of Arms and Armor (en anglès). Nova York: The Metropolitan Museum of Art, 1996, p. 40. ISBN 0870997793.
- ↑ Pratapaditya, Pal. Asian art at the Norton Simon Museum (en anglès). Pasadena: Norton Simon Museum &Yale University Press, 2003, p. 47. ISBN 9780300099157.
- ↑ Magee, María Cristina. A fresh threshold to a better knowledge of the origin of the romanesque green man (tesi) (en anglès). El Salvador: Universidad de El Salvador, agost 2016, p. 9. Arxivat 2016-10-20 a Wayback Machine.
| déus |  | |
|---|---|---|
| deesses | ||
| altres | ||
