Vés al contingut

Magadhi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaMagadhi
Tipusllengua literària i llengua històrica Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües indoiranianes
llengües indoàries
llengües indoàries del període mitjà i modern
llengües indoàries mitjanes
pràcrit Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3cap valor Modifica el valor a Wikidata
Glottologcap valor Modifica el valor a Wikidata
Linguist List1ig Modifica el valor a Wikidata
IETFcap valor Modifica el valor a Wikidata

El magadhi pràcrit és un dels tres pràcrits dramàtics més importants, les llengües escrites de la història de l'Índia que van seguir al declivi del sànscrit. El magadhi pràcrit es va parlar a l'est del subcontinent indi, en una regió que abasta el que avui en dia són l'Índia oriental, Bangladesh i el Nepal. Es creu que va ser parlada per Siddharta Gautama, i que va ser la llengua de l'antic regne de Magadha. Va ser la llengua oficial de la cort de l'Imperi Maurya, i la llengua en la que es van escriure els edictes d'Aśoka.[1]

Posteriorment el magadhi pràcrit va evolucionar en les llengües indoàries orientals, que inclouen l'oriya, el bengalí, l'assamès, i lles llengües bihari (el bhojpuri, el maithili i el magahi, entre altres).

El pali i l'ardhamagadhi

[modifica]

La tradició theravada ha sostingut durant molt de temps que el pali era sinònim de l'antiga llengua de Magadha, i, de fet, hi ha moltes analogies remarcables entre el pali i una antiga forma del magadhi pràcrit coneguda com a ardahmagadhi, la qual es conserva en els textos del jainisme (tant Siddharta Gautama com Mahavira van predicar a l'antiga Magadha).

Les més antigues de les llengües indoàries mitges són, per una banda les inscripcions d'Aśoka, i per altra banda el pāli i el ardhamāgadhī, ambdues llengües literàries.

L'ardhamagadhi difereix del posterior magadhi pràcrit en punts similar al pāli. Per exemple, l'ardhamagadhi conserva la l històrica, a diferència del magadhi pràcrit, que canvia la l per r. A més, en la inflexión del substantiu, l'ardhamagadhi presenta la terminació -o enlloc la terminació -e del magadhi pràcrit, si més no en moltes mètriques. Aquesta similitud no és accidental, ja que Mahavira el vint-i-quatrè Tirthankar del jainisme, va predicar a la mateixa regió (Magadha) que Siddharta Gautama.


  • Pāli Dhammapada (Vers 103):


Yo sahassaṃ sahassena, saṅgāme mānuse jine;
Ekañca jeyyamattānaṃ, sa ve saṅgāmajuttamo.
Més gran en la batalla que l'home que conquereix un millió d'homes,
és el que en conquereix només un – ell mateix.


  • Jain Samana (sutta 125):


Jo sahassam sahassanam, samgame dujjae jine.
Egam jinejja appanam, esa se paramo jao.
Hom pot conquerir a milers i milers d'enemics en una batalla invencible;
Però la victòria suprema consisteix en conquerir-se a si mateix.

Referències i notes

[modifica]
  1. (anglès) Bashan A.L., The Wonder that was India, Picador, 2004, pp.394

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]