Maddalena Laura Sirmen
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 desembre 1745 Venècia (Itàlia) |
Mort | 15 maig 1818 (72 anys) Venècia (Itàlia) |
Activitat | |
Ocupació | compositora |
Professors | Giuseppe Tartini |
Instrument | Violí |
Maddalena Laura Sirmen –Maddalena Laura Lombardini de naixença– Venècia, 9 de desembre de 1745 – 15 de maig de 1818) fou una compositora, violinista, clavecinista i cantant italiana.[1][2][3]
Primers anys i formació
[modifica]Quan tenia set anys va ser acceptada com a pobra a l'hospital dei Mendicanti, una institució benèfica famosa a tot Europa per la sòlida preparació musical de les seves "noies del cor".[1][4]
Giuseppe Tartini li dedicà classes «per caritá» en les seves freqüents estades a la ciutat dels canals, i anys més tard li dedicà el famós tractat L'arte dell'arco, una guia didàctic dedicada a la seva alumna, en què el mestre descriu els principis pedagògics i les recomanacions per a la pràctica diària de l'instrument.[3]
Intèrpret i cantant
[modifica]Acompanyada del seu marit, el mestre de capella Lodovico Sirmen, va fer actuacions a París, Londres, Estocolm i altres capitals europees amb gran èxit.[5]
A Londres va debutar també com a cantant, carrera que després seguí en diverses ciutats d'Itàlia: Siena, Torí, on havia debutat com a violinista, Pavia i Pisa. Més endavant va ser contractada pel Königliches Hoftheater (Teatre de la Cort Reial) de Dresden per a les temporades de teatre de 1783, i també actuà a Moscou i en el Teatre Imperial de San Petersburg com a soprano i com a intèrpret.[1][3][4]
Obra
[modifica]Maddalena Laura Lombardini –o M. L. Sirmen, després de casada– va tenir una gran activitat com a compositora i se'n coneixen diverses composicions: sis trios per a dos violins i violoncel (1769), sis quartets per a dos violins, viola i violoncel, sis concerts per a violí i orquestra (1772), sis duets per a dos violins (potser 1773); també una sonata per a violí i continu (1785) i el trio en si bemoll major per a dos violins i violoncel obligatori. Les seves comoposicions van ser relativament populars en la seva època, meresqueren comentaris elogiosos de Leopold Mozart i les seves obres s’editaren a França, Anglaterra, Holanda, Alemanya i Àustria.[1][5] [6]
Darrers anys
[modifica]Un cop casada la filla que havien tingut, Maddalena Laura Lombardini es va separar del seu marit i es va traslladar a Venècia, on moriria el 1818.[1]
La violinista i musicòloga anglesa Marion Scott va recollir detalls de la vida de Sirmen en un treball titulat Music and Letteer el 1933.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «LOMBARDINI, Maddalena Laura» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ Tom núm. 2 pàg. 520 d'Auditorium. Cinco Siglos de Música Inmortal d'editorial Planeta.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Enciclopèdia Espasa Volum núm. 58, pàg. 1243 ISBN 84-239-4558-8
- ↑ 4,0 4,1 Picazo Gutiérrez, Marina. «Maddalena Lombardini, un ejemplo del legado de la Escuela Tartiniana» (en castellà). Digital Melómano, 27-10-2020. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ 5,0 5,1 «Maddalena Laura Lombardini Sirmen | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ «The lyre of Orpheus: the life and works of Maddalena Laura Lombardini Sirmen» (en anglès). The Strad, 16-08-2021. [Consulta: 2 abril 2023].