Vés al contingut

Luci Aureli Cota (cònsol 65 aC)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLuci Aureli Cota
Nom original(la) L. Aurelius M.f. Cotta Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAbans de 109 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I aC (>44 aC) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
65 aC – 65 aC
Juntament amb: Luci Manli Torquat
Pretor
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAureli Cota Modifica el valor a Wikidata
ParesLuci Aureli Cota Modifica el valor a Wikidata  i Rutilia Modifica el valor a Wikidata
GermansMarc Aureli Cota
Gai Aureli Cota
Aurèlia Modifica el valor a Wikidata

Luci Aureli Cota (en llatí: Lucius Aurelius Cotta) va ser un magistrat romà. Era fill del tribú de la plebs Luci Aureli Cota i nebot de Gai Aureli Cota i de Marc Aureli Cota.

Va ser pretor l'any 70 aC quan es va aprovar la lex Aurelia judiciaria que va encarregar els judicis a una cort formada per senadors, cavallers i els tribuns de l'erari, que tenia per objectiu principal privar al senat romà del dret exclusiu d'actuar com a jutges, i que altres estaments de l'estat participessin en les funcions judicials.

L'any 65 aC van ser elegits cònsols Publi Corneli Sul·la i Publi Autroni Pet, però Cota i Luci Manli Torquat els van acusar a tots dos del delicte d'ambitus. Els van condemnar i els dos acusadors van ser elegits cònsols en el seu lloc.

No gaire després Autroni Pet va entrar a la primera conjuració de Catilina per matar als cònsols i a molts senadors, conspiració que va ser descoberta i frustrada. L'any 64 aC Cota va ser censor, però juntament amb el seu col·lega va renunciar per l'oposició i les maquinacions dels tribuns de la plebs. L'any 63 aC, després d'haver-se desarticulat la conspiració de Catilina, Cota va proposar al senat una supplicatio per Ciceró, amb el qual sembla que eren amics. Més endavant va ser un dels que va proposar al senat una moció pel retorn de l'orador.

Durant la guerra civil Cota va ser partidari de Juli Cèsar, puix que era parent de la seva mare, Aurèlia. Quan Cèsar va obtenir el triomf total, va córrer el rumor que Cota, que llavors era quindecemvir, proposaria el conferiment a Cèsar del títol de Rex amb la justificació de què els parts, contra els que Cèsar preparava la guerra, només podien ser derrotats per un rei. Aquesta proposta mai es va fer efectiva.

Després de l'assassinat de Cèsar el 44 aC, Cota, ple de desesperació, no va assistir a les sessions del senat i va abandonar la política. Ciceró l'elogia com a persona de considerable talent i gran prudència.[1]

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 868.