Vés al contingut

Lluís de Nàpols

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLluís de Nàpols o
Lluís de Tolosa, o
Lluís d'Anjou

Pintura d'Antonio Vivarini, ca.1450 (París, Musée du Louvre)
Nom original(fr) Louis d'Anjou Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementfrancès: Louis d'Anjou; italià; Ludovico d'Angiò, Alvise
9 febrer 1274 Modifica el valor a Wikidata
Brinhòla (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 agost 1297 Modifica el valor a Wikidata (23 anys)
Brinhòla (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morttifus Modifica el valor a Wikidata
SepulturaConvent dels Franciscans de Marsella; en 1443, restes traslladades a la Catedral de València; el 1956, dues vèrtebres van ser enviades a Marsella, a l'església dels Agustins (el 1993 van ser robades) 
Bisbe de Tolosa
1296 –
← Bertran de l'Illa Jordà
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1296–), sacerdot catòlic (1296–) Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósFranciscans
ConsagracióBonifaci VIII Modifica el valor a Wikidata
Bisbe
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
PelegrinatgeValència, Brinhòla
Festivitat19 d'agost
IconografiaJove, amb robes de bisbe i una corona de rei als peus
Patró deSan Luis Obispo (Califòrnia); copatró de València
Família
ParesCarles II d'Anjou Modifica el valor a Wikidata  i Maria d'Hongria Modifica el valor a Wikidata
GermansElionor d'Anjou
Blanca de Nàpols
Margarida d'Anjou
Maria de Nàpols
Pere de Nàpols
Robert I de Nàpols
Carles Martell d'Anjou
Ramon Berenguer de Nàpols
Joan I de Gravina
Felip I de Tàrent Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 45643260 Modifica el valor a Wikidata

Lluís de Nàpols, de Tolosa, Lluís d'Anjou o sant Lluís bisbe (Castell de Nocera de’ Pagani febrer de 1275 - Castell de Brinhòla 19 d'agost de 1297) fou fill de Carles II d'Anjou i bisbe de Tolosa des del 29 de desembre de 1296 fins a la seva mort. És venerat com a sant.

Biografia

[modifica]

Era fill del rei de Nàpols Carles II d'Anjou. Quan el rei Alfons III va alliberar al seu pare, Lluís fou enviat com a ostatge a Barcelona (1287) junt amb dos germans més (Robert, el futur Robert I de Nàpols, i Ramon Berenguer). Durant el seu període a Catalunya va tenir com a mestre al pare Jacques Deuze, que més tard fou Papa Joan XXII. Ja era molt devot i religiós i aprofitava les seves sortides per visitar als malalts de Barcelona, i personalment rentava als leprosos. Es va posar malalt i va ingressar a l'orde dels franciscans si es curava, i finalment es va curar.

Finalment fou alliberat per Jaume el Just amb la condició que la seva germana Blanca de Nàpols es casés amb ell. Lluís fou proposat a les converses d'Anagni (juny de 1295) per casar-se amb Violant germana de Jaume II, però Lluís es va negar i va insistir en el seu desig d'entrar en religió. En tornar a Itàlia va renunciar al tron de Nàpols en favor del seu germà Robert (gener del 1296) i va professar els vots al convent d'Ara Coeli dels franciscans a Roma i va rebre les ordres sagrades a Nàpols el 20 de maig de 1296 i en tornar a Roma el Papa l'havia nomenat bisbe de Tolosa.

Com a bisbe va reformar el clergat i va portar una vida de predicació i exemple; rebia 25 pobres o malalts cada dia a casa seva. Un dia va iniciar un viatge a Roma per la canonització del seu parent l'exrei Sant Lluís de França, i quan passava per Brignoles a la Provença, prop d'on havia nascut, es va posar malalt, i després de rebre els sagraments va morir en pocs dies (1298).

Veneració

[modifica]

Se'n van explicar molts miracles (un capellà va dir que l'havia vist ascendir al cel, i es va dir també que una rosa li va sortir a la boca quan era de cos present) sobretot curacions miraculoses. El 1317 el Papa Joan XXII el va canonitzar. L'11 de novembre de 1317 els pares del convent de Marsella van agafar-ne el cos, enterrat a l'església dels franciscans a Marsella, i el van dipositar en un reliquiari en presència del seu germà el rei Robert I de Nàpols. El 1423 quan Alfons V va saquejar Marsella, només se'n va emportar el reliquiari, que fou dipositat a València on fou objecte de veneració, fins que el 1862 fou lliurat a l'església de Tolosa. Les relíquies havien estat reclamades en diverses ocasions per part dels reis francesos, com per exemple Francesc I de França al segle xvi.

Amb l'ocupació de Califòrnia per part de Gaspar de Portolà, el 1772 va fundar una missió que fou la base per a la població actual de San Luis Obispo (Califòrnia).

Iconografia

[modifica]

Obresː

  • Sant Lluís coronant Robert d'Anjou, de Simone Martini cap a 1317. Museu de Capodimonte, Nàpols
  • Retaule pintat procedent de l'església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, segle xiv (Museu de Lleida)
  • Frontal d'altar brodat dedicat a Sant Lluís de cap a 1440-1450 Museu Diocesà de Tarragona.
  • Sant Lluís com a bisbe de Marsella, de Vicente Carducho, s. XVI-XVII. Museu d'Història de Marsella