Vés al contingut

Llista dels reis visigots

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La llista dels reis visigots s'estén des de les èpoques de les migracions fins a la fi de la monarquia visigoda el 720. Inclou, per tant, l'establiment d'un primer regne a Tolosa i després el seu continuador, el regne de Toledo, amb capital a la ciutat homònima. Si bé la línia monàrquica s'inicia pròpiament amb Alaric I, els visigots van reconèixer com el seu primer monarca a Atanaric,[1] que mai fou oficialment rei dels visigots sinó jutge dels gots tervings,[2] però que apareix igualment en aquesta llista.[3]

Migració dels visigots a la península Ibèrica

[modifica]
Sobirà Retrat Regnat Notes
Atanaric 365 - 380
  • Mai fou oficialment rei dels visigots sinó jutge dels gots tervings.
  • Alaric I 395 - 410
  • Inici de la línia monàrquica.
  • Ataülf 410 - 415
  • Primer rei visigot a la península Ibèrica
  • Sigeric 415
  • Regnà durant una setmana l'agost o el setembre de 415.
  • Vàlia 415418
  • Foedus de 416.
  • Derrotà totalment els vàndals, silings i alans a Hispània.
  • Sobirà Retrat Regnat Notes
    Teodoric I 418451
    Turismund 451453
    Teodoric II 453466 Cogovernà amb el seu germà Frederic (453-463)[4]
    Euric 466484
  • Codi d'Euric
  • Alaric II 484507
  • Breviari d'Alaric
  • Derrota de Vouillé.
  • Sobirà Retrat Regnat Notes
    Gesaleic 507511
    Amalaric 511531
  • Regència del rei ostrogot Teodoric el Gran (511-526)
  • Cort establerta a Narbona, a la Septimània,[5] i traslladada a Barcelona el 531.[6]
  • Teudis 531548
    Teudisel 548549
    Sobirà Retrat Regnat Notes
    Àkhila I 549554
  • Invasió bizantina el 552
  • 551567
  • Rei rival en rebel·lió contra Àkhila I (551-554)
  • S'estableix la capital a Toledo.[7]
  • Atanagild
    Liuva I 568573
  • Elegit rei per l'aristocràcia de Septimània després d'un interregne de cinc mesos.[8]
  • 570 - 586
  • Associat al tron (750-573) quedant sota el seu control els territoris del sud del Pirineus, com a fórmula de compromís amb l'aristocràcia visigoda de la península Ibèrica per l'elecció de Liuva per l'aristocràcia al nord dels Pirineus..[8]
  • Els seus fills Hermenegild i Recared són associats al tron després de la mort de Liuva el 573.[9][10][11]
  • Rebel·lió d'Hermenegild (580-584)
  • Conquesta del Regne Sueu (585).[12]
  • Leovigild
    Recared I 586601
  • III Concili de Toledo
  • Liuva II 601603
    Viteric 603610
    Gundemar 610612
    Sisebut 612621
    Recared II 621
    Suíntila 621631
  • Fi de la província d'Espània
  • Associa el seu fill Ricimer al tron l'any 626.
  • Deposat per la rebel·lió de Sisenand (631)
  • Sisenand 631636
  • Rebel·lió de Iudila (633)[13]
  • Khíntila 636639
    Tulga 639642
  • Deposat per Khindasvint.
  • Khindasvint 642653
  • Realitza purgues a la noblesa que s'havia mostrat en contra del seu accés al tron.[14]
  • 649672
  • Associat al tron (649-653)
  • Promulgació del Liber iudiciorum.
  • Recesvint
    Vamba 672680
  • Rebel·lió de Paulus (673), que segregà la Narbonense i part de la Tarraconense.
  • Deposat per una conjura.[15]
  •   Paulus
    (673)
     
    Ervigi 680687
  • Ègica 687702
  • Rebel·lió de Suniefred (692-693)[16]
  • 700710
  • Associat al tron des de 695/697 i com a corregent (700-702)
  • Vítiza
    Roderic 710711
  • Derrotat pels àrabs a la batalla de Guadalete l'any 711.
  • Àkhila II
    710 - 713
  • Elegit rei a la Narbonense i Tarraconense contra l'elecció de Roderic.[17]
  • Ardó

    713 - 720

  • Regnà a la Narbonense.

    Referències

    [modifica]

    Bibliografia

    [modifica]