Vés al contingut

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
«14-F» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «14 de febrer».
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021
 ← 2017 Modifica el valor a WikidataCatalunya Modifica el valor a Wikidata 2024 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data14 febrer 2021 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Parlament de Catalunya, eleccions anticipades i esdeveniment afectat per la pandèmia de la COVID-19 Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir135 diputat al Parlament de Catalunya ≈ catorzena legislatura del Parlament de Catalunya. Durada del mandat: 4 anys Modifica el valor a Wikidata
Lloc webparlament2021.cat Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat5.624.067 Modifica el valor a Wikidata
2.884.845
   51.29٪
Punt percentual 27.8
Nombre de vots vàlids2.843.415    Nombre de vots en blanc 24.087   Nombre de vots nuls 41.430
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
 PSC  — Salvador Illa i Roca
coalició política
Units per Avançar, Unitat d'Aran
654.766   23.03٪
 Punt percentual 9.17
Diputat 17 → 33 Nombre d'escons 16
<1
2>
 ERC  — Pere Aragonès i Garcia
605.581   21.3٪
 Punt percentual 0.08
Diputat 32 → 33 Nombre d'escons 1
<1
2>
 Junts  — Laura Borràs i Castanyer
coalició política
Demòcrates de Catalunya, Moviment d'Esquerres, Independentistes d'Esquerres, Els Verds - Alternativa Verda, Reagrupament, Solidaritat Catalana per la Independència, Acció per la República
Comparació amb: Junts per Catalunya
570.539   20.07٪
 Punt percentual 1.59
Diputat 34 → 32 Nombre d'escons 2
<1
2>
 VOX  — Ignacio Garriga Vaz de Conceição
218.121   7.67٪
Diputat 11
<1
2>
 CUP-G  — Maria Dolors Sabater i Puig
coalició política
Candidatura d'Unitat Popular, Capgirem, Guanyem Catalunya
Comparació amb: Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent
189.924   6.68٪
 Punt percentual 2.22
Diputat 4 → 9 Nombre d'escons 5
<1
2>
 ECP-PEC  — Jéssica Albiach Satorres
coalició política
Podem, En Comú Podem, Catalunya en Comú
Comparació amb: Catalunya en Comú-Podem
195.345   6.87٪
 Punt percentual 0.59
Diputat 8 → 8
<1
2>
 CS  — Carlos Carrizosa Torres
158.606   5.58٪
 Punt percentual 19.77
Diputat 36 → 6 Nombre d'escons 30
<1
2>
 PP  — Alejandro Fernández Álvarez
coalició política
Valents
109.453   3.85٪
 Punt percentual 0.39
Diputat 4 → 3 Nombre d'escons 1
Modifica el valor a Wikidata
Investidura a president de Catalunya de 2021 Modifica el valor a Wikidata
President de la Generalitat de Catalunya
Reemplaça:Persona elegida:
Joaquim Torra i PlaPere Aragonès i Garcia Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 es van celebrar el 14 de febrer de 2021 a Catalunya.

Les eleccions es van convocar per al 14 de febrer quan es va exhaurir el termini legal en el qual el Parlament de Catalunya va ser incapaç de nomenar un nou president de la Generalitat després de la inhabilitació de Joaquim Torra i Pla.[1] El 15 de gener, a causa de la crisi sanitària es va deixar sense efecte la convocatòria i es van posposar al 30 de maig de 2021, però una resolució del TSJC va mantenir en vigor la data del 14 de febrer.[2]

Aquestes van ser les tretzenes eleccions al Parlament de Catalunya celebrades des de la re-instauració de la Generalitat de Catalunya el 1980, i les sisenes que se celebraven de manera anticipada, després de les de 1995, 2006, 2012, 2015 i 2017.

Els comicis van servir per triar els 135 diputats de la tretzena legislatura de la Catalunya autonòmica[3] i van suposar per primer cop l'opció majoritària en vots i escons de l'independentisme institucional.[4]

Convocatòria

[modifica]

El president de la Generalitat Joaquim Torra i Pla va anunciar la seva intenció de dissoldre anticipadament el parlament després de la crisi oberta entre Junts per Catalunya i ERC després de la inhabilitació com a diputat de Torra el 27 de gener de 2020.[5] Quim Torra va anunciar que convocaria eleccions després que s'aprovessin els pressupostos de la Generalitat de Catalunya, però la pandèmia per coronavirus de 2020 a Catalunya va obligar a posposar-les.[6] El 28 de setembre el Tribunal Suprem va ratificar la sentència del TSJC en què inhabilitava Quim Torra per un any i mig per haver desobeït l’ordre de la JEC i no despenjar a temps la pancarta del balcó de la Generalitat amb un llaç groc i el missatge “Llibertat presos polítics i exiliats” durant la campanya electoral de les generals del 28-A.

A falta d'un candidat amb els suports suficients, el President del Parlament, Roger Torrent, va plantejar el 14 de febrer de 2021 com a possible data de les eleccions. Per a això, van passar quatre dies entre la ronda de consultes amb els grups parlamentaris, de l'1 al 15 d'octubre, i la comunicació formal del seu resultat al Ple del Parlament,[7] que va ser el 21 d'octubre, ja que la llei estableix dos mesos més de marge per a una possible investidura amb èxit. El termini va portar automàticament, el 22 desembre, a la signatura i publicació del decret de dissolució del Parlament i de convocatòria d'eleccions que, segons normativa, serien al cap de 54 dies, és a dir el 14 de febrer.[8]

Parlament de Catalunya el 2017
Després de les eleccions de 2017 		Parlament de Catalunya el 2020 (n.o.)

Al moment de la dissolució de la cambra per a les eleccions de 2021

  CUP-CC
  CatComú-Podem
  ERC-CatSí
  PSC-Units
  JuntsxCat
  Ciutadans
  PPC

Impacte de la pandèmia per coronavirus

[modifica]
Simulacre de votació amb el conseller Bernat Solé, el 10 de febrer

En el seu moment la Generalitat manifestà que preparava tots els mecanismes per poder mantenir les mesures i la seguretat i evitar contagis de COVID-19 el dia de les votacions. Entre les mesures que s'estudiaven hi havia la de fomentar el vot per correu, diverses franges de votació i fer cues diferenciades al carrer (una per a persones vulnerables, una altra per a la resta de votants i una tercera cua per a les persones contagiades, si finalment poguessin votar presencialment). Tot plegat pendent d'aprovació pel Procicat.[9] En qualsevol cas, el govern es va marcar el 15 de gener com a data límit per decidir, després de consultar els partits, si finalment se celebrarien les eleccions convocades pel 14 de febrer,[10] El decret de convocatòria de les eleccions ja contemplava la possibilitat que arran de la situació epidemiològica provocada pel coronavirus fos necessari ajornar els comicis.[11]

Els informes presentats pel Departament de Salut en la reunió tècnica de la Taula de Grups Parlamentaris del 14 de gener mostraven que es podia preveure un pic epidèmic abans de l'inici de la campanya electoral i un pic d'ingressos a les UCI pocs dies abans de les eleccions.[12] Perquè el procés electoral no coincidís amb els moments més difícils de la tercera onada de la pandèmia i ningú hagués de renunciar al dret a vot per evitar el contagi, el 15 de gener, el vicepresident Pere Aragonès va signar el decret que deixava sense efecte la celebració de les eleccions convocades per al 14 de febrer i anunciava una convocatòria per tal que tinguessin lloc el 30 de maig, prèvia anàlisi de les circumstàncies epidemiològiques i de salut pública.[13] Finalment, el 19 de gener, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va estimar les mesures cautelaríssimes sol·licitades contra el decret que traslladava les eleccions autonòmiques del 14 de febrer al 30 de maig, mantenint en vigor la convocatòria per al 14 de febrer.[2]

Candidatures

[modifica]

Canvis dins de les coalicions

[modifica]

La coalició Junts per Catalunya, conformada per a les eleccions de 2017 per Convergència Democràtica de Catalunya i el Partit Demòcrata Europeu Català, que va obtenir 34 diputats, va viure una profunda ruptura a mitjan 2020 quan l'entorn de Carles Puigdemont va formar el partit polític Junts per Catalunya i 5 diputats al Parlament de Catalunya van romandre en el PDeCAT, que va denunciar a Junts per Catalunya per apropiació de la marca. El 8 de gener de 2021 la Junta Electoral Central en «reconeixia els drets» electorals respecte a l'antiga coalició.[14]

Demòcrates de Catalunya[15] i Moviment d'Esquerres,[16] que en 2017 es van presentar amb Esquerra Republicana de Catalunya ho van fer amb Junts per Catalunya.

Processos de primàries

[modifica]

En juliol de 2019, Ciutadans va fer un procés d'eleccions primàries; va sortir-hi escollida com a candidata a la presidència de la Generalitat Lorena Roldán,[17] però el partit va nomenar Carlos Carrizosa,[18] provocant la marxa de Roldán del partit i el seu pas al Partit Popular de Catalunya.[19]

El novembre de 2020 es van celebrar les primàries de Junts per Catalunya per optar a la presidència de la Generalitat, en què va sortir escollida Laura Borràs,[20] i a les que també s'hi van presentar Damià Calvet i Jordi Ferrés, qui pocs dies abans de les eleccions, va demanar el vot per Borràs.[21]

Primàries Catalunya va decidir presentar-se per tal de fer efectiu el mandat de l'1 d'octubre, i durant els mesos de novembre i desembre del 2020, en una primera volta per escollir els representants de cada comarca a la llista definitiva,[22] i una segona per ordenar els representants, sent el primer lloc per Barcelona per Laura Ormella.[23]

Candidatures de grups extraparlamentaris

[modifica]

Els grups sense representació al parlament sortint requereixen l'aval del 0,1% del cens a cada circumscripció per poder presentar candidatura o l'1% en cas que siguin una agrupació d'electors.[24] Els partits que ho van aconseguir per a tot Catalunya van ser Junts per Catalunya, Vox, el Partit Nacionalista de Catalunya, Primàries Catalunya, Recortes Cero, el Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya, el Front Nacional de Catalunya, o només en algunes circumscripcions, Izquierda en Positivo (B, G, L), Per Un Món Més Just (G, L, T), Escons en Blanc i Suport Civil Català (L), Unión Europea de Pensionistas, i Alianza por el Comercio y la Vivienda (G), i Unidos por la Democracia + Jubilados, Moviment Corrent Roig i Som Terres de l'Ebre (T).[25]

Candidatures amb representació al Parlament de Catalunya

[modifica]
Candidatura Presidenciable Barcelona[26] Tarragona[27] Girona[28] Lleida[29] Precampanya Campanya Programes electorals
Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (Cs)
Carlos Carrizosa Torres
Matías Alonso Ruiz
Jean Castel Sucarrat
Jorge Soler González
"Una nueva Cataluña para todos"
("Una nova Catalunya per a tots")
"Para que ganemos todos"
("Perquè guanyem tots")
"Para que ganemos todos"
("Perquè guanyem tots")[30]
Junts per Catalunya (Junts)
Laura Borràs i Castanyer
Carles Puigdemont i Casamajó
Albert Batet i Canadell
Gemma Geis i Carreras
Ramon Tremosa i Balcells
"Fem-ho Junts!"[31]
"Junts per fer. Junts per ser."[32]
"Programa electoral"[33]
Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT)
Maria Àngels Chacón i Feixas
Marc Arza i Nolla
Jaume Dulsat i Rodríguez
Marc Solsona i Aixalà
"Centrem el país"[35]
"Si t'ho penses, PDeCAT"[36]
"Si t'ho penses, PDeCAT"[37]
Esquerra Republicana (ERC)
Pere Aragonès i Garcia
Raquel Sans i Guerra
Teresa Jordà i Roura
Marta Vilalta i Torres
"Via àmplia a la independència" [38]
"Al costat de la gent"
"Al costat de la gent"[39]
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)
Salvador Illa i Roca
Rosa Maria Ibarra i Ollé
Sílvia Paneque i Sureda
Òscar Ordeig i Molist
"Torna Catalunya"[40]
"Fem-ho"
"Illa President"
"Catalunya necessita un canvi"[41]
En Comú Podem-Podem en Comú (ECP-PEC)
Jéssica Albiach Satorres
Jordi Jordan i Farnós
Rosa Lluch i Bramon
Jaume Moya i Matas
"Sempre hi ha una primera vegada"[42]
"El canvi que Catalunya mereix"[43]
"El canvi que Catalunya mereix"[44]
Candidatura d'Unitat Popular - Un nou cicle per guanyar (CUP-G)
Maria Dolors Sabater i Puig
Laia Estrada i Cañón
Daniel Cornellà i Detrell
Pau Juvillà i Ballester
"Un nou cicle per guanyar"[46]
"Per guanyar"[47]
"Un nou cicle per guanyar"[48]
Partit Popular (PP)
Alejandro Fernández Álvarez
Inma Rodríguez Moranta
Maria Àngels Olmedo
Marisa Xandri i Pujol
"Sumant per Catalunya"[50]
"Una Catalunya millor"[51][52]
"Principales propuestas para una Cataluña mejor"
("Principals propostes per a una Catalunya millor")[53]

Candidatures sense representació al Parlament de Catalunya

[modifica]
Candidatura Presidenciable Barcelona[26] Tarragona[27] Girona[28] Lleida[29] Precampanya Campanya Programes electorals
Vox
Ignacio Garriga Vaz de Concicao
Isabel Lázaro Pina
Alberto Tarradas Paneque
Antonio Ramón López Gómez
"Recuperemos Cataluña" ("Recuperem Catalunya")[54]
"Recuperem Catalunya, recuperemos España (Recuperem Espanya)"
"10 medidas para Cataluña"
("10 mesures per a Catalunya")[55]
Partit Nacionalista de Catalunya (PNC)
Marta Pascal i Capdevila
Àurea Rodríguez i López
Carles Ribas i Gironès
Enric Gràcia i Camats
"Som els teus"
"Atreveix-te!"
Moviment Primàries per la Independència de Catalunya (MPIC)
Laura Ormella i González
Carles Prats i Cot
Marc Rossinyol i Casals
Sergi Torrente i Justribó
"El poder del poble"
"Independència
Sense excuses"
Recortes Cero - Grup Verd - Municipalistes (RECORTES CERO-GV-M)
Nuria Suárez Hernández
Pascuala Gómez Iniesta
Estefanía Pérez Fernández
Natalia Vara Bordas
"Para salir de la crisis más fuertes hay que redistribuir la riqueza" ("Per sortir de la crisi més forts s'ha de redistribuir la riquesa")
"#UnitatISolidar PER FER FRONT A LA PANDÈMIA SANITÀRIA
#RedistribuirLaRiquesa PER AFRONTAR LA PANDÈMIA ECONÒMICA"[56]
Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC)
Domènec Merino i Roca
Albert Camarasa i Escubedo
Adrià Moreno i Sánchez
Marina Puente i Matas
 "Per un país per a la classe obrera" "La força de la classe obrera"
Front Nacional de Catalunya (FNC)
Albert Pont i Serrano
Maria Montserrat Guasch i Francesch
Enric Arau i Puchades
Magí Hildebrandt i López
"#FemFront per l'Estat Català"
"Allibera el teu país
La Catalunya forta!"
"Allibera el teu país, la Catalunya forta"[57]
Izquierda en Positivo
Celia Cánovas Essard
 No es presenta
Jesús Osorio Hernández
Andrés Peñalver Bernardo
"Programa Eleccions Autonòmiques Catalunya 2021"[58]
Per Un Món Més Just (PUM+J)
Lourdes Franco López
 No es presenta
Lourdes Franco López
David Quesada Reinares
Marc Garrigó i Solé
Moviment Corrent Roig (M.C.R.)
Elisabeth Martín i Plana
 No es presenta
Elisabeth Martín i Plana
 No es presenta No es presenta
Unidos por la Democracia + Jubilados[59][60]
  • Unidos Sí
  • Somos España
  • PDS Jubilados Europeos
  • Democracia Efectiva
Enric Martínez i Herrera
 No es presenta
Enric Martínez i Herrera
 No es presenta No es presenta
Som Terres de l'Ebre
Frederic López i Marcos
 No es presenta
Frederic López i Marcos
 No es presenta No es presenta
Unión Europea de Pensionistas (UEP)
Juan Fernando Viñeta
 No es presenta No es presenta
Juan Fernando Viñeta
 No es presenta
Alianza por el Comercio y la Vivienda (ALIANZA C V)
Francisco Sánchez Pérez
 No es presenta No es presenta
Francisco Sánchez Pérez
 No es presenta
Escons en Blanc (EB)
Alejandro Gallardo Macchia
 No es presenta No es presenta No es presenta
Alejandro Gallardo Macchia
Suport Civil Català (SCAT)
Ramon Carner Alivés
 No es presenta No es presenta No es presenta
Ramon Carner Alivés

Sistema electoral

[modifica]
Nombre de diputats per circumscripció.

Els 135 membres del Parlament de Catalunya són elegits en quatre circumscripcions, corresponent a les quatre províncies catalanes, amb la regla D'Hondt; i el sistema tancat; de representació proporcional. Com que Catalunya no té la seva pròpia llei electoral, les eleccions es duen a terme sota les normes provinents a l'Estatut d'Autonomia i sota la LOREG (Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general). Com a conseqüència de la manca d'una llei electoral pròpia, els escons s'assignen per circumscripcions a través de lleis o decrets per a cada elecció. La distribució d'escons és la següent: Barcelona (85), Girona (17), Lleida (15) i Tarragona (18).[61][62]

La votació es fa a partir del sufragi universal en secret, tant presencial el mateix dia de les votacions com per avançat mitjançant vot per correu, que per a les eleccions de 2021 ha estat el més elevat de totes les votacions fins llavors a Catalunya.[63] Només llistes que superen el llindar del 3% dels vots vàlids a cada circumscripció (que inclou vots en blanc, que es compten per a cap de les anteriors) tenen dret a escó.

Enquestes d'opinió

[modifica]

Els quadres següents enumeren els resultats dels sondejos d'opinió en ordre cronològic invers, mostrant primer el més recent i utilitzant les dates en què es va fer el treball de camp o la publicació de l'enquesta. El percentatge més alt de cada enquesta es mostra amb el fons pintat al color del partit líder. Si hi ha un empat, s'aplica a les xifres amb els percentatges més alts. La columna Avantatge de la dreta mostra la diferència en punts percentuals entre els partits amb els percentatges més alts en una enquesta.

Línia de tendència de regressió local dels resultats de les enquestes des del 21 de desembre del 2017 fins al 14 de febrer del 2021, i cada línia correspon a un partit polític.

Estimació d'intenció de vot

[modifica]

Preferència de candidat

[modifica]

La taula següent recull els sondejos d'opinió sobre les preferències dels líders per ser president/a de la Generalitat.

Llegenda:

      Enquesta duta a terme després de la prohibició legal dels sondejos d'opinió

Campanya electoral

[modifica]

La campanya electoral durarà 15 dies, del 29 de gener al 12 de febrer,[204] i tot i que el dret de manifestació i de participació política permet la mobilitat trencant els confinaments decretats per fer front a la pandèmia de COVID-19 a Catalunya, els partits de Govern van demanar als ciutadans que només assisteixin a aquells actes que es facin al seu municipi.[205]

Inici de la campanya

[modifica]
Inici de la campanya electoral a Vic

La campanya electoral va començar oficialment a la mitjanit del 29 de gener de 2021, però per les restriccions de mobilitat motivades per la pandèmia, entre elles el cobrefoc o toc de queda a les 10 de la nit, van fer que els actes que donen el tret de sortida al període de campanya s'anticipessin unes hores. Ciutadans va començar amb un acte al Telefèric de Montjuïc, a Barcelona, amb la presència del candidat a la presidència Carlos Carrizosa i la presidenta del partit, Inés Arrimadas, en què es va presentar el lema de campanya: "Para que ganemos todos" ("Perquè guanyem tots").[206][207] El PDeCAT va triar els Jardins del Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau amb la presència dels tres primers candidats per Barcelona: Àngels Chacón, Joana Ortega i Marc Castells.[208][209] ERC-CatSí va començar la campanya al Teatre Monumental de Mataró, amb la presència dels quatre caps de llista, entre ells Pere Aragonès, vicepresident de la Generalitat i candidat a la presidència.[210][211] El PSC va fer un acte virtual, amb el candidat i exministre Salvador Illa, el president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta primera del Govern espanyol, Carmen Calvo.[212] La candidatura liderada per Jéssica Albiach, En Comú Podem-Podem en Comú, va començar la campanya a l'Hospital Clínic de Barcelona, en un acte sense públic amb la presència d'Ada Colau i Rosa Lluch.[213][214][215] La coalició CUP-G va escollir el Palau de la Generalitat de Girona per fer un acte amb Dolors Sabater i alguns candidats.[216] El Partit Popular Català, es presentà com a "l'alternativa al govern Frankenstein" des de l'Hotel Grand Marina de Barcelona, amb Alejandro Fernández i el president del partit, Pablo Casado.[217] Junts per Catalunya va preferir començar la campanya des d'un plató de Sant Just Desvern, en un acte conduït per la candidata Laura Borràs amb la participació telemàtica des de Bèlgica de Carles Puigdemont.[218]

El primer dia de campanya, el divendres 29 de gener, va començar amb el debat organitzat per La Vanguardia. Van ser convidats tots els partits amb representació parlamentària i el partit d'extrema dreta Vox. El temps d'intervenció era lliure, però cada candidat va tenir sis torns de paraula. La majoria dels retrets se'ls va endur Salvador Illa per la seva gestió com a ministre de Sanitat, i es posà el focus en els possibles pactes postelectorals. El moderador, Enric Sierra, va dir al final del debat que els candidats "s'havien portat molt bé" i que "havien facilitat la tasca del moderador".[219][220]

El 29 de gener també va estar marcat per la sortida de vuit dels nou presos polítics independentistes condemnats per la Sentència del Procés, ja que se'ls va atorgar el tercer grau.[221][222]

L'inici de la campanya de Ciutadans fou polèmic; el partit taronja va haver de retirar les imatges de la campanya #VotaAbrazo perquè la normativa del banc d'imatges d'on van ser extretes no en permetia l'ús per a donar suport a cap partit polític. Les imatges van ser força criticades a les xarxes socials.[223][224][225]

El PDeCAT va proposar canviar les lleis per empresonar qui ocupi un domicili habitual. Chacón apuntà que "Catalunya té un dèficit d'habitatge social".[226] A més, la Junta Electoral de Zona d'Igualada va estimar favorablement el recurs que el Partit Demòcrata va presentar per quedar-se els espais electorals de Junts per Catalunya, fent que la formació encapçalada per Laura Borràs es quedés sense espais de propaganda electoral.[227]

El candidat d'Esquerra Republicana, Pere Aragonès, titllà Salvador Illa com a "candidat de Vox, Ciutadans, l'Ibex 35 i el Rei".[228] Per la seva banda, Illa declarà que en el seu govern "no hi haurà independentistes".[229]

Els comuns de Jéssica Albiach van demanar el vot triant entre "la decadència o un govern que aposti per la ciència".[230]

La candidata de la CUP-G, Dolors Sabater, va presentar el programa de la CUP, en què hi destaca la creació d'una banca pública i el control de les energies com l'electricitat o l'aigua.[231] Sabater va assistir a l'acte d'ERC a Badalona per saludar Raül Romeva i Oriol Junqueras.[232]

El PPC va prometre la construcció d'un "hospital de pandèmies" semblant al Zendal construït pel govern d'Isabel Díaz Ayuso.[233]

Junts per Catalunya va demanar el vot per "evitar una Generalitat supeditada al PSOE".[234]

El diumenge 31 de gener es va celebrar el debat de Televisió Espanyola. El debat no va ser exempt de polèmica; els treballadors de TVE Catalunya van publicar un manifest mostrant la seva incomoditat pels canvis duts a terme per la direcció de RTVE; el debat s'havia fet tradicionalment en català i amb un moderador de TVE Catalunya, però en aquesta ocasió la direcció va optar per fer-lo en castellà i dur un moderador dels estudis centrals, en aquesta ocasió va ser Xabier Fortes.[235] Tanmateix, ERC, la CUP-G i Junts van anunciar que parlarien en català tot el debat, i posteriorment el PDeCAT i En Comú Podem (majoritàriament) també s'hi van sumar.[236][237][238] L'emissió es va fer pel canal La 1 en desconnexió territorial a Catalunya i pel canal 24 Horas, que incorporà un traductor simultani pels candidats que parlaven en català. Després de la primera intervenció de Pere Aragonès (en català) el moderador va demanar que "parlessin en espanyol perquè els entenguin a tot Espanya". La majoria dels candidats s'hi van negar.[239][240][241] El debat es va tornar a centrar en els pactes postelectorals i el procés.[242]

Manifestació de rebuig a un acte electoral de Vox a Tàrrega, 1 de febrer

El 6 de febrer, durant i després d'un míting del partit d'extrema dreta de Vox a la Plaça Major de Vic, es van produir enfrontaments entre antifeixistes, contraris de la seva presència, i els Mossos d'Esquadra, que havien establert un cordó policíac.[243] Set agents dels Mossos van resultar ferits i una manifestant va ser atesa pels serveis mèdics per un possible atac d’ansietat.[244] L'endemà, també es van produir incidents similars a Salt, Valls i Manresa on el partit d'extrema dreta també hi havia fet actes de campanya.[245]

El tram final de la campanya el va protagonitzar Salvador Illa per la polèmica generada en no fer-se prova de Covid abans del debat de candidats a TV3, provocant debat i acusacions sobre les causes de no fer-ho.[246]

Debats electorals

[modifica]
Debats de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021
Data Organitzador Moderador     P  Present[b]    S  Suplent [c]    NC  No convidat  A  Convidat absent 
Cs PDeCAT ERC PSC ECP-PEC CUP-G PPC Junts Vox Audiència Referències
29 de gener
Grup Godó
Enric Sierra
 P
Carrizosa 		P
Chacón 		P
Aragonès 		P
Illa 		P
Albiach 		P
Sabater 		P
Fernández 		P
Borràs 		P
Garriga 		— [247]
31 de gener
RTVE
Xabier Fortes
 P
Carrizosa 		P
Chacón 		P
Aragonès 		P
Illa 		P
Albiach 		S
Riera 		P
Fernández 		P
Borràs 		P
Garriga 		242.000

(10,7%)

[248][249]
5 de febrer
SER Catalunya
Josep Cuní
 P
Carrizosa 		P
Chacón 		P
Aragonès 		P
Illa 		P
Albiach 		P
Sabater 		A
Fernández 		P
Borràs 		NC — [250][251]
9 de febrer
CCMA
Vicent Sanchis
 P
Carrizosa 		P
Chacón 		P
Aragonès 		P
Illa 		P
Albiach 		P
Sabater 		P
Fernández 		P
Borràs 		P
Garriga 		601.000

(26%)

[252][253]
11 de febrer
la Sexta
Ana Pastor
 P
Carrizosa 		P
Chacón 		P
Aragonès 		P
Illa 		P
Albiach 		S
Estrada 		P
Fernández 		P
Borràs 		P
Garriga 		1.279.000

(8%)[d]

[254][255]

Jornada electoral

[modifica]

Constitució de les meses

[modifica]
Persona votant a Riudoms

De les 34.000 al·legacions presentades per no formar part de les meses, se'n van resoldre i acceptar 22.000 sol·licituds. Algunes al·legacions pendents es van resoldre in situ en el moment de constituir les meses, segons va informar el conseller Bernat Solé en una compareixença. Malgrat això, les 9.139 meses es van poder constituir amb normalitat.[256] El 128è president de la Generalitat, José Montilla, va presidir una mesa electoral després de ser triat com a suplent i que el titular no s'hi hagués presentat.[257]

Participació

[modifica]
Hores Total Barcelona Tarragona Girona Lleida Referències
Participació (13h)
22,78%

(Disminució 11,91%)

22,49%

(Disminució 12,09%)

22,70%

(Disminució 12,41%)

24,29%

(Disminució 10,91%)

24,18%

(Disminució 10,23%)

[258]
Participació (18h)
45,72%

(Disminució 22,54%)

45,92%

(Disminució 22,66%)

42,84%

(Disminució 24,00%)

47,04%

(Disminució 21,12%)

46,16%

(Disminució 20,49%)

[259]
Participació (20h)
53,54%

(Disminució 25,55%)

53,75%

(Disminució 25,57%)

50,37%

(Disminució 28,04%)

54,77%

(Disminució 24,39)

54,65%

(Disminució 22,46%)

[260]

Paperetes

[modifica]

Circumscripció de Barcelona

[modifica]

Circumscripció de Tarragona

[modifica]

Circumscripció de Girona

[modifica]

Circumscripció de Lleida

[modifica]

Resultats

[modifica]

Resultats globals a Catalunya

[modifica]
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021
Candidatura Sufragis Escons
Vots % ± vots ± pp Diputats AugmentDisminució
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) 652.858 23,04% Augment 46.199 Augment 9,18% 33 Augment 16
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 603.607 21,30% Disminució 332.254 Disminució 0,08% 33 Augment 1
Junts per Catalunya (JxCAT) 568.002 20,04% n/a n/a 32 n/a
Vox (VOX) 217.883 7,69% n/a n/a 11 n/a
Candidatura d'Unitat Popular-Un nou cicle per guanyar (CUP-G) 189.087 6,67% Disminució 61.059 Augment 2,21% 9 Augment 5
En Comú Podem-Podem en Comú (ECP-PEC) 194.626 6,87% Disminució 131.734 Disminució 0,59% 8 =
Ciutadans-Partit de la Ciutadania (Cs) 157.903 5,57% Disminució 951.829 Disminució 19,78% 6 Disminució 30
Partit Popular/Partido Popular (PP) 109.067 3,85% Disminució 76.603 Disminució 0,39% 3 Disminució 1
PDeCAT Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) 77.059 2,72% n/a n/a 0 n/a
Recortes Cero-Grup Verd-Municipalistes (RECORTES CERO-GV-M) 12.707 0,45% Augment 2.420 Augment 0,21% 0 =
Moviment Primàries per la independència de Catalunya (MPIC) 5.940 0,21% n/a n/a 0 n/a
Front Nacional de Catalunya (FNC) 4.976 0,18% n/a n/a 0 n/a
Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) 4.583 0,16% n/a n/a 0 n/a
Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC) 4.504 0,16% n/a n/a 0 n/a
Izquierda en Positivo (IZQP) 2.059 0,07% n/a n/a 0 n/a
Som Terres de l'Ebre (SOM) 1.404 0,05% n/a n/a 0 n/a
Per un Món Més Just (PUM+J) 1.327 0,05% Augment 750 Augment 0,04% 0 =
Unión Europea de Pensionistas (UEP) 631 0,02% n/a n/a 0 n/a
Escons en Blanc (EB) 590 0,02% n/a n/a 0 n/a
Unidos por la Democracia+Jubilados (UNIDOS SI-DEf-PDSJE-SOMOS ESPAÑA) 430 0,01% n/a n/a 0 n/a
Alianza por el Comercio y la Vivienda (ALIANZA C V) 167 0,01% n/a n/a 0 n/a
Suport Civil Català (SCAT) 138 0,01% n/a n/a 0 n/a
Moviment Corrent Roig (M.C.R.) 92 0,01% n/a n/a 0 n/a
Vots en blanc 24.021 0,84% Augment 4590 Augment 0,40% n/a
Vots vàlids 2.833.644 98,57% Disminució 1.543.155 Disminució 1,06% 135
Vots nuls 40.966 1,43% Augment 24.874 Augment 1,06% n/a
Votants 2.874.610 53,54% Participació:
53,54% '
Abstenció 2.494.382 46,46%
Electors 5.623.962 100%

Resultats per circumscripció

[modifica]
Distribució d'escons per circumscripció.
Circumscripció PSC ERC Junts Vox ECP-PEC CUP-G Ciutadans PPC
% S % S % S % S % S % S % S % S
Barcelona 25,0 23 20,4 19 17,9 16 7,8 7 7,8 7 6,3 5 6,1 5 4,0 3
Girona 15,2 3 21,8 4 32,7 7 6,2 1 4,0 − 9,0 2 3,3 − 2,0 −
Lleida 15,0 3 26,6 5 28,0 5 5,5 1 3,2 − 7,4 1 3,2 − 3,5 −
Tarragona 20,0 4 24,5 5 19,4 4 9,4 2 4,9 1 6,8 1 5,2 1 4,3 −
Total 23,0 33 21,3 33 20,1 32 7,7 11 6,9 8 6,7 9 5,6 6 3,8 3
Fonts: Generalitat de Catalunya[261]

Escons per circumscripció

[modifica]
Candidatura Barcelona Tarragona Girona Lleida Total
PSC 23 4 3 3 33
ERC 19 5 4 5 33
Junts 16 4 7 5 32
Vox 7 2 1 1 11
CUP-G 5 1 2 1 9
ECP-PEC 7 1 0 0 8
C's 5 1 0 0 6
PPC 3 0 0 0 3
Total 85 18 17 15 135

Resultats per comarques

[modifica]
Map
Mapa interactiu del resultat electoral per comarques

Resultats per municipi

[modifica]
Article principal: Resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 per municipi

Junts per Catalunya va ser la força que es va imposar a més municipis, concretament a un total de 562, retrocedint-ne 105, puix el 2017 van imposar-se a 667 termes municipals. La candidatura liderada per Laura Borràs va guanyar al 59,34% dels 947 municipis catalans, principalment de les Comarques Gironines, l'Alt Pirineu, la Catalunya Central i Ponent. Esquerra Republicana fou la segona candidatura que guanyà a més municipi, aconseguint-ne un total de 251, suposant un augment de 108 termes municipals més, i que representa el 26,5% dels municipis catalans. Els republicans van ser la força més votada sobretot a municipis de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona. El Partit dels Socialistes de Catalunya va experimentar una pujada de 2 a 105 municipis aconseguits, principalment de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i de la Costa Daurada. La candidatura liderada per Salvador Illa va assolir l'11,08% dels termes municipals. Tot i quedar-se fora del Parlament de Catalunya, el Partit Demòcrata Europeu Català va guanyar a set municipis. La Candidatura d'Unitat Popular - Un nou cicle per guanyar va guanyar a sis municipis, Vox a dos i el Partit Popular Català a un. Ciutadans, que havia guanyat a 135 municipis a les darreres eleccions, no n'aconseguí guanyar cap.[262][263]

Mapes interactius per municipi
Participació Partit guanyador Independentisme vs unionisme
Map
Participació electoral per municipis.
  Menys de 40%
  40-44%
  45-49%
  50-54%
  55-59%
  60-64%
  65-69%
  70-74%
  75-79%
  80% o més
Map
Candidatura més votada per municipis.
  JxCAT
  PSC
  ERC
  PDeCAT
  CUP-G
  PP
  Vox
  Empat
Map
Resultats electorals de l'independentisme parlamentari per municipis.
  més de 70%
  65-70
  60-65
  55-60
  50-55
  45-50
  40-45
  35-40
  30-35
  menys de 30%
Resultats detallats de tots els municipis
Barcelona Tarragona Lleida Girona

La taula següent indica el partit més votat als municipis caps de comarca o amb una població superior a 25.000 habitants:

Municipi Comarca Partit més votat
Amposta el Montsià ERC
Badalona el Barcelonès PSC
Balaguer la Noguera ERC
Banyoles el Pla de l'Estany Junts
Barberà del Vallès el Vallès Occidental PSC
Barcelona el Barcelonès PSC
Berga el Berguedà Junts
Blanes la Selva PSC
Calafell el Baix Penedès PSC
Cambrils el Baix Camp PSC
Cerdanyola del Vallès el Vallès Occidental PSC
Cervera la Segarra Junts
Cornellà de Llobregat el Baix Llobregat PSC
el Pont de Suert l'Alta Ribagorça PSC
el Prat de Llobregat el Baix Llobregat PSC
el Vendrell el Baix Penedès PSC
Esplugues de Llobregat el Baix Llobregat PSC
Falset el Priorat ERC
Gandesa la Terra Alta ERC
Girona el Gironès Junts
Granollers el Vallès Oriental PSC
Igualada l'Anoia Junts
la Bisbal d'Empordà el Baix Empordà Junts
la Seu d'Urgell l'Alt Urgell ERC
les Borges Blanques les Garrigues Junts
l'Hospitalet de Llobregat el Barcelonès PSC
Lleida el Segrià ERC
Lloret de Mar la Selva PSC
Manresa el Bages Junts
Martorell el Baix Llobregat PSC
Mataró el Maresme PSC
Moià el Moianès ERC
Molins de Rei el Baix Llobregat ERC
Mollerussa el Pla d'Urgell Junts
Mollet del Vallès el Vallès Oriental PSC
Montblanc la Conca de Barberà Junts
Montcada i Reixac el Vallès Occidental PSC
Móra d'Ebre la Ribera d'Ebre Junts
Olot la Garrotxa Junts
Premià de Mar el Maresme ERC
Puigcerdà la Cerdanya Junts
Reus el Baix Camp ERC
Ripoll el Ripollès Junts
Ripollet el Vallès Occidental PSC
Rubí el Vallès Occidental PSC
Sabadell el Vallès Occidental PSC
Salou el Tarragonès PSC
Salt el Gironès Junts
Sant Adrià de Besòs el Barcelonès PSC
Sant Andreu de la Barca el Baix Llobregat PSC
Sant Boi de Llobregat el Baix Llobregat PSC
Sant Cugat del Vallès el Vallès Occidental Junts
Sant Feliu de Llobregat el Baix Llobregat PSC
Sant Joan Despí el Baix Llobregat PSC
Sant Vicenç dels Horts el Baix Llobregat PSC
Santa Coloma de Farners la Selva Junts
Santa Coloma de Gramenet el Barcelonès PSC
Santa Perpètua de Mogoda el Vallès Occidental PSC
Solsona el Solsonès Junts
Sort el Pallars Sobirà Junts
Tarragona el Tarragonès PSC
Tàrrega l'Urgell Junts
Terrassa el Vallès Occidental PSC
Tortosa el Baix Ebre ERC
Tremp el Pallars Jussà Junts
Valls l'Alt Camp Junts
Vic Osona Junts
Vielha e Mijaran la Vall d'Aran PSC
Vilafranca del Penedès l'Alt Penedès Junts
Vilanova i la Geltrú el Garraf PSC
Fonts: Generalitat de Catalunya[264][265][266][267]

Distribució de vot segons la posició respecte la independència

[modifica]

Percentatge de vot segons posicionament

  Independentisme (51.57%)
  No posicionats (7.39%)
  Unionisme (41.03%)
Bloc Partits Vots Escons
Vots % +/- Escons +/-
Independentista 1.448.901
51,57% '
Augment 3,85% 74 Augment 4
No independentista
  • PSC
  • Vox
  • Cs
  • PP
  • Recortes Cero-GV-M
  • IZQP
  • UNIDOS SI-DEf-PDSJE-SOMOS ESPAÑA
 1.152.880
41,03% '
Disminució 2,86% 53 Disminució 4
Altres 207.842
7,39% '
Disminució 0,99% 8 =

Diputats electes

[modifica]
Article principal: Llista de diputats del Parlament de Catalunya (XIII Legislatura)
PSC ERC Junts Vox CUP-G ECP Cs PPC
Barcelona
  1. Salvador Illa i Roca
  2. Eva Granados Galiano
  3. Ramon Espadaler i Parcerisas
  4. Gemma Lienas i Massot
  5. Ferran Pedret i Santos
  6. Alícia Romero Llano
  7. David Pérez i Ibáñez
  8. Assumpta Escarp Gibert
  9. Pol Gibert Horcas
  10. Esther Niubó Cindoncha
  11. Raúl Moreno Montaña
  12. Beatriz Silva Gallardo
  13. Jordi Terrades i Santacreu
  14. Marta Moreta i Rovira
  15. Juan Luis Ruiz López
  16. Rocío García Pérez
  17. Cristòfol Gimeno Iglesias
  18. Eva Candela López
  19. Jordi Riba i Colom
  20. Elena Díaz i Torrevejano
  21. David González Chanca
  22. Helena Bayo Delgado
  23. Mario García Gómez

Girona

  1. Sílvia Paneque i Sureda
  2. Oscar Aparicio Pedrosa
  3. Mónica Ríos i García

Lleida

  1. Òscar Ordeig Molist
  2. Judith Alcalá González
  3. Sílvia Romero Galera

Tarragona

  1. Rosa M. Ibarra Ollé
  2. Rubén Viñuales i Elías
  3. Joaquim Josep Paladella Curto
  4. Dolors Carreras i Casany
 Barcelona
  1. Pere Aragonès i Garcia
  2. Laura Vilagrà i Pons
  3. Roger Torrent i Ramió
  4. Najat Driouech Ben Moussa
  5. Josep Maria Jové i Lladó
  6. Alba Vergés i Bosch
  7. Ernest Maragall i Mira
  8. Ester Capella i Farré
  9. Chakir El Homrani Lesfar
  10. Jenn Díaz Ruiz
  11. Pau Morales i Romero
  12. Núria Picas i Albets
  13. Ruben Wagensberg Ramon
  14. Mònica Palacín i París
  15. Jordi Albert i Caballero
  16. Lluïsa Llop i Fernàndez
  17. Julià Fernàndez i Olivares
  18. Ana Maria Balsera i Marín
  19. Ferran Estruch i Torrents

Girona

  1. Teresa Jordà i Roura
  2. Sergi Sabrià i Benito
  3. Anna Caula i Paretas
  4. Bartomeu Compte Masmitjà

Lleida

  1. Marta Vilalta i Torres
  2. Meritxell Serret i Aleu
  3. Jordina Freixanet i Pardo
  4. Antoni Flores i Ardiaca
  5. Engelbert Montalà Pla

Tarragona

  1. Raquel Sans i Guerra
  2. Lluís Salvadó Tenesa
  3. Irene Aragonès Gràcia
  4. Carles Castillo Rosique
  5. Maria Jesús Viña i Ariño
 Barcelona
  1. Carles Puigdemont i Casamajó[268]
  2. Laura Borràs i Castanyer
  3. Joan Canadell i Bruguera
  4. Elsa Artadi i Vila
  5. Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol
  6. Meritxell Budó i Pla
  7. Jordi Puigneró i Ferrer
  8. Anna Erra i Solà
  9. Lluís Puig i Gordi
  10. Aurora Madaula i Giménez
  11. Damià Calvet i Valera
  12. Mercè Esteve i Pi
  13. Josep Rius i Alcaraz
  14. Judith Toronjo Nofuentes
  15. Francesc de Dalmases i Thió
  16. Assumpció Laïlla i Jou

Girona

  1. Gemma Geis i Carreras
  2. Marta Madrenas i Mir
  3. Salvador Vergés i Tejero
  4. Francesc Xavier Ten i Costa
  5. Maria Antònia Batlle i Andreu
  6. Ferran Roquer i Padrosa
  7. Jordi Munell i Garcia

Lleida

  1. Ramon Tremosa i Balcells
  2. Cristina Casol Segués
  3. Jordi Fàbrega i Sabaté
  4. Anna Feliu i Moragues
  5. Joan Carles Garcia Guillamon

Tarragona

  1. Albert Batet i Canadell
  2. Mònica Sales de la Cruz
  3. Eusebi Campdepadrós i Pucurull
  4. Teresa Pallarès i Piqué
 Barcelona
  1. Ignacio Garriga Vaz de Concicao
  2. Antonio Gallego Burgos
  3. Juan de la Cruz Garriga Dómenech
  4. María Elisa García Fuster
  5. Mónica Lora Cisquer
  6. Andrés Félix Bello Sanz
  7. Manuel Jesús Acosta Elías

Girona

  1. Alberto Tarradas Paneque

Lleida

  1. Antonio Ramón López Gómez

Tarragona

  1. Isabel Lázaro Pina
  2. Sergio Macián de Greef
 Barcelona
  1. Maria Dolors Sabater i Puig
  2. Carles Riera Albert
  3. Eulàlia Reguant i Cura
  4. Xavier Pellicer i Pareja
  5. Basharat Changuerra i Canalejo

Girona

  1. Daniel Cornellà i Detrell
  2. Montserrat Vinyets i Pagès

Lleida

  1. Pau Juvillà i Ballester

Tarragona

  1. Laia Estrada i Cañón
 Barcelona
  1. Jéssica Albiach Satorres
  2. Joan Carles Gallego i Herrera
  3. Jessica González Herrera
  4. Lucas Silvano Ferro Solé
  5. David Cid Colomer
  6. Susana Segovia Sánchez
  7. Marc Parés Franzi

Tarragona

  1. Jordi Jordan Farnós
 Barcelona
  1. Carlos Carrizosa Torres
  2. Ana María Grau Arias
  3. Nacho Martín Blanco
  4. Marina Bravo Sobrino
  5. Joan García González

Tarragona

  1. Matías Alonso Ruiz
 Barcelona
  1. Alejandro Fernández Álvarez
  2. Lorena Roldán Suárez
  3. Eva Parera i Escrichs

Notes

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 PP+Cs.
  2. ↑ Hi assisteix el candidat.
  3. ↑ Hi assisteix un membre de la llista que no és el candidat.
  4. ↑ Audiència a tot l'Estat Espanyol.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Ajornades les eleccions a Catalunya 2021 fins al maig», 15-01-2021. [Consulta: 18 gener 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 Liñan, Gemma. «El TSJC manté les eleccions per al 14 de febrer». El nacional, 19-01-2021. [Consulta: 19 gener 2021].
  3. ↑ «El Parlament de la tretzena legislatura es constituirà demà i elegirà el nou president o presidenta i la resta de membres de la Mesa». Parlament de Catalunya, 11-03-2021. [Consulta: 13 maig 2021].
  4. ↑ «L'independentisme, majoria en vots i escons per primera vegada en unes eleccions». 324, 15-02-2021. [Consulta: 19 juny 2022].
  5. ↑ «Quim Torra anuncia el final de la legislatura i la convocatòria d'eleccions». betevé, 30-01-2020. [Consulta: 30 gener 2020].
  6. ↑ March, Oriol. «El coronavirus allunya les eleccions catalanes almenys fins a finals d'any». Nació Digital, 06-04-2020. [Consulta: 22 abril 2020].
  7. ↑ «Roger Torrent situa les eleccions al Parlament el diumenge 14 de febrer». betevé, 02-10-2020 [Consulta: 16 gener 2021].
  8. ↑ «El president Torrent comunica formalment al Ple que no hi ha cap candidat per ser investit president de la Generalitat i que s'activa el termini de dos mesos per a la convocatòria d'eleccions». Parlament de Catalunya, 21-10-2020. [Consulta: 16 gener 2021].
  9. ↑ EFE «El Govern vol que els contagiats tinguin 30 minuts per votar». Diari de Girona. EFE, 24-10-2020.
  10. ↑ «El govern es marca el 15 de gener com a data límit per decidir si hi ha eleccions el 14-F». betevé, 22-12-2020.
  11. ↑ Lasalas, Marta «El Govern ja va introduir al decret de les eleccions el ressort per ajornar-les». El Nacional.cat, 14-01-2021 [Consulta: 16 gener 2021].
  12. ↑ Merino, Andreu «L'escenari més optimista de Salut per al 14-F preveu una pressió a les UCI superior a la de la segona onada». Nació Digital, 14-01-2021 [Consulta: 16 gener 2021].
  13. ↑ Lasalas, Marta. «Aragonès signa el nou decret d'eleccions: crida els partits a la responsabilitat». El Nacional, 15-01-2021. [Consulta: 16 gener 2021].
  14. ↑ Lasalas, Marta. «La JEC certifica que tots els drets electorals de JxCat corresponen al PDeCAT». El Nacional, 08-01-2021. [Consulta: 9 gener 2021].
  15. ↑ «Junts per Catalunya i Demòcrates es presentaran plegats a les eleccions del 14-F». VilaWeb, 29-12-2020. [Consulta: 29 desembre 2020].
  16. ↑ «Moviment d’Esquerres també deixa ERC per anar a la llista de JxCat». VilaWeb, 31-12-2020. [Consulta: 1r gener 2021].
  17. ↑ «Lorena Roldán s'imposa a les primàries de Ciutadans i serà candidata a la Generalitat». 324, 26-07-2019. [Consulta: 9 gener 2021].
  18. ↑ «Ciutadans prescindeix de Roldán i situa Carrizosa com a candidat a la Generalitat». Vilaweb, 19-08-2020. [Consulta: 9 gener 2021].
  19. ↑ Callol, Mònica Planas. «Lorena Roldán, de criticar obertament el PP a convertir-se en la número 2 d’Alejandro Fernández», 02-01-2021. [Consulta: 9 gener 2021].
  20. ↑ Velert Irles, Jordi. «Calvet perd les primàries i Borràs serà la candidata efectiva de Puigdemont el 14-F». Nació Digital, 30-11-2020. [Consulta: 9 gener 2021].
  21. ↑ «Ferrés renuncia a las primarias de JxCat para dar apoyo a Borràs en su duelo con Calvet» (en castellà), 27-11-2020. [Consulta: 29 novembre 2020].
  22. ↑ «Comencen les primàries de Primàries Catalunya per a elegir els candidats del 14-F». [Consulta: 30 desembre 2020].
  23. ↑ «Laura Ormella serà la candidata de Primàries Catalunya a les eleccions del 14-F». [Consulta: 30 desembre 2020].
  24. ↑ «Procediment electoral». Parlament de Catalunya. [Consulta: 12 gener 2021].
  25. ↑ «Candidatures proclamades». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 28 de gener 2021. [Consulta: 22 gener 2021].
  26. ↑ 26,0 26,1 «[http://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/documentos/candidatura_proclamada_barcelona.pdf EDICTO de 20 de enero de 2021, por el que se hacen públicas las candidaturas proclamadas por la Junta Electoral Provincial de Barcelona para las elecciones al Parlamento de Cataluña 2021.]» (en castellà). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 20-01-2021, pàg. 41.
  27. ↑ 27,0 27,1 «[http://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/documentos/candidatura_proclamada_tarragona.pdf EDICTO de 22 de enero de 2021, por el que se hacen públicas las candidaturas proclamadas por la Junta Electoral Provincial de Tarragona para las elecciones al Parlamento de Cataluña 2021.]» (en castellà). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 22-01-2021, pàg. 18.
  28. ↑ 28,0 28,1 «[http://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/documentos/candidatura_proclamada_girona.pdf EDICTO de 19 de enero de 2021, por el que se hacen públicas las candidaturas proclamadas por la Junta Electoral Provincial de Girona para las elecciones al Parlamento de Cataluña 2021.]» (en castellà). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 19-01-2021, pàg. 15.
  29. ↑ 29,0 29,1 «[http://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/documentos/candidatura_proclamada_lleida.pdf EDICTO de 22 de enero de 2021, por el que se hacen públicas las candidaturas proclamadas por la Junta Electoral Provincial de Lleida para las elecciones al Parlamento de Cataluña 2021.]» (en castellà). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 22-01-2021, pàg. 28.
  30. ↑ «Para Que Ganemos Todos». [Consulta: 8 febrer 2021].
  31. ↑ «Portada - Fem-ho Junts!». Arxivat de l'original el 2021-01-22. [Consulta: 24 gener 2021].
  32. ↑ «JxCat presenta el lema de campanya del 14-F: "Junts per fer. Junts per ser"». Diari Ara, 25-01-2021. [Consulta: 25 gener 2021].
  33. ↑ «PROGRAMA ELECTORAL». Eleccions al Parlament de Catalunya 2021, pàg. 342.
  34. ↑ «El PDECat incorpora a miembros de Convergents como independientes en sus listas electorales» (en castellà), 24-12-2020. [Consulta: 20 gener 2021].
  35. ↑ «Chacón, proclamada candidata del PDECat: “Muchos creían que cederíamos a presiones”» (en castellà). La Vanguardia, 02-11-2020. [Consulta: 24 gener 2021].
  36. ↑ ««Si t'ho penses, PDECat», l'eslògan per captar els que dubten entre Chacón i Junts | NacióDigital». Arxivat de l'original el 2021-01-20. [Consulta: 13 gener 2021].
  37. ↑ «Si t'ho penses, Pdecat». Programa Electoral Pdecat 14, pàg. 132.
  38. ↑ NacióDigital. «ERC reivindica una via àmplia cap a la independència davant dels que volen ser «pocs i purs» | NacióDigital». [Consulta: 29 gener 2021].
  39. ↑ «Eleccions al Parlamentde Catalunya 2021». Programa electoral, pàg. 187.
  40. ↑ «El PSC reivindicarà Illa en campanya com la garantia que "torna" la Catalunya prèvia al Procés». Diari Ara, 31-12-2020. [Consulta: 24 gener 2021].
  41. ↑ «Catalunya necessita un canvi». Document Programàtic a Debat - Eleccions al Parlament 2021, pàg. 131.
  42. ↑ «VÍDEO | Els comuns presenten la seva candidata com el millor ‘match’ al Tinder del 14F». El Món. [Consulta: 24 gener 2021].
  43. ↑ Esteve, Mireia. «"El canvi que Catalunya mereix", el lema dels comuns per a les eleccions del 14-F». Diari Ara, 25-01-2021. [Consulta: 25 gener 2021].
  44. ↑ «El canvi que Catalunya mereix». Programa Eleccions al Parlament de Catalunya 2021, pàg. 137.
  45. ↑ «Pirates de Catalunya aprova amb un 80,7% dels vots de la militància concórrer a les eleccions del 14-F amb la CUP». La Vanguardia, 12-12-2020. Arxivat de l'original el 2021-02-02. [Consulta: 9 gener 2021].
  46. ↑ «5/1/21. Lluita Internacionalista a la candidatura CUP-Un nou cicle per guanyar», 24-01-2021. Arxivat de l'original el 2021-01-24. [Consulta: 24 gener 2021].
  47. ↑ Tedó, Xavi. «La CUP trenca el tabú de no posar cares als cartells electorals». Ara.cat, 27-01-2021. [Consulta: 29 gener 2021].
  48. ↑ «UN NOU CICLE PER GUANYAR». PROGRAMA POLÍTIC FEBRER 2021, pàg. 63.
  49. ↑ «El PP y la plataforma de Manuel Valls cierran un acuerdo para confluir en las elecciones catalanas» (en castellà), 04-01-2021. [Consulta: 20 gener 2021].
  50. ↑ Ríos, Pere. «Lorena Roldán deja Ciudadanos y será la número dos de la lista del PP en las elecciones catalanas» (en castellà). El País, 30-12-2020. [Consulta: 24 gener 2021].
  51. ↑ «El PP es fixa l'objectiu de doblar els resultats i solidificar el lideratge de Casado». Nació Digital. [Consulta: 29 gener 2021].
  52. ↑ «Casado parla del PP com l'alternativa a una "coalició Frankenstein"». El Nacional. [Consulta: 28 gener 2021].
  53. ↑ «PRINCIPALES PROPUESTAS PARA UNA CATALUÑA MEJOR – POPULARS» (en espanyol europeu). [Consulta: 8 febrer 2021].
  54. ↑ «"Recuperemos Cataluña": Vox lanza su campaña contra la inmigración y la "inseguridad"» (en castellà). elConfidencial, 22-12-2020. [Consulta: 24 gener 2021].
  55. ↑ «10-mesures-programa-electoral-vox-2021». PROGRAMA ELECTORAL_CATALUÑA, 28-12-2020, pàg. 1.
  56. ↑ «Programa Eleccions Catalunya 14F» (en castellà). [Consulta: 8 febrer 2021].
  57. ↑ «Programa». [Consulta: 8 febrer 2021].
  58. ↑ Positivo, Izquierda en. «Programa Eleccions Autonòmiques Catalunya 2021 – Izquierda En Positivo» (en castellà). [Consulta: 8 febrer 2021].
  59. ↑ «Proclamada la coalición “Unidos por la Democracia +Jubilados” para el #14F #30MY ¡A por ella! ¡A por ellos!» (en espanyol europeu). Unidos Sí, 21-01-2021. [Consulta: 4 febrer 2021].
  60. ↑ «Llista d'Unidos por la democracia + Jubilados al parlament | Eleccions 14 de febrer del 2021». VilaWeb. [Consulta: 4 febrer 2021].
  61. ↑ «Sistema electoral». Parlament de Catalunya. [Consulta: 28 gener 2021].
  62. ↑ «LOREG. Ley Orgánica del Régimen Electoral General.» (en castellà). Junta Electoral Central. [Consulta: 28 gener 2021].
  63. ↑ Membrives, Marta. «El vot per correu es tanca amb rècord». El Punt Avui, 06-02-2021. [Consulta: 6 febrer 2021].
  64. ↑ «Sondeig 14F: ERC guanyaria frec a frec amb el PSC i l'independentisme superaria el 50% dels vots». 3/24, 14-02-2021 [Consulta: 14 febrer 2021].
  65. ↑ «Catalonia expected to be gripped by independence fever after election». The National. Greg Russell.
  66. ↑ «Estimación de voto en Cataluña» (en castellà), 12-02-2021. [Consulta: 12 febrer 2021].
  67. ↑ «Ficha técnica» (en castellà), 12-02-2021. [Consulta: 12 febrer 2021].
  68. ↑ «Porcentaje estimado para cada partido en Cataluña» (en castellà), 12-02-2021. [Consulta: 12 febrer 2021].
  69. ↑ «CatsPanel (12F 22h – Final): triple empate técnico que deja el final de carrera tan apretado como el principio» (en castellà). Electomania, 12-02-2021. Arxivat de l'original el 2021-02-12. [Consulta: 12 febrer 2021].
  70. ↑ «Pro-independence Junts per Catalunya leading Catalan election race in poll».
  71. ↑ «La bajada de los indecisos no rompe la igualdad a dos días de las elecciones catalanas» (en castellà). El Periòdic d'Andorra, 12-02-2021. [Consulta: 12 febrer 2021].
  72. ↑ «CatsPanel (12F – 10:00): GatIlla recupera terreno y se coloca primero. Baja Catragonès» (en castellà). Electomania, 12-02-2021. Arxivat de l'original el 2021-02-12. [Consulta: 12 febrer 2021].
  73. ↑ «Tie at top of Catalan election race broken with just days until poll».
  74. ↑ «Encuesta prohibida de las elecciones catalanas 2021: tercer sondeo» (en castellà). El Periòdic, 11-02-2021. [Consulta: 11 febrer 2021].
  75. ↑ «CatPanel (11F)». Arxivat de l'original el 2021-02-11. [Consulta: 11 febrer 2021].
  76. ↑ «CatsPanel (10F): SaGater arrebata un felino a GatIlla». Arxivat de l'original el 2021-02-10. [Consulta: 10 febrer 2021].
  77. ↑ «Two main Catalan pro-independence parties neck and neck in election poll».
  78. ↑ «El PSC recupera ventaja en cabeza y Vox sería la cuarta fuerza en Catalunya».
  79. ↑ «CatsPanel (9F): bajan ligeramente las adopciones de GatIlla y Catragonès». Arxivat de l'original el 2021-02-09. [Consulta: 10 febrer 2021].
  80. ↑ «Junts per Catalunya takes slight lead over rivals ERC and PSC five days ahead of the election».
  81. ↑ «Triple empate entre PSC, ERC y JxCat a cinco días de las elecciones catalanas».
  82. ↑ «A partir de este martes llega nuestro CatsPanel: va a ser Miau-ravilloso». Electomanía, 07-02-2021 [Consulta: 7 febrer 2021]. Arxivat 7 de febrer 2021 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2021-02-07. [Consulta: 7 febrer 2021].
  83. ↑ «ERC sería la fuerza más votada» (en castellà).
  84. ↑ «El 61% opina que Illa intentará gobernar con ERC pese a su rechazo del independentismo».
  85. ↑ «Sondeo final en Cataluña: Illa se consolida líder en votos y Vox ya disputa el cuarto puesto a Cs».
  86. ↑ 86,0 86,1 86,2 86,3 86,4 «Habrá una abstención récord en Cataluña: la participación podría no llegar al 50%» (en castellà), 08-02-2021. [Consulta: 8 febrer 2021].
  87. ↑ «Celeste-Tel Cat (8F): triple empate en escaños por la cabeza y por la cola». Arxivat de l'original el 2021-02-08. [Consulta: 8 febrer 2021].
  88. ↑ «ERC atrapa el PSC i Junts a l'última enquesta legal del 14-F» (en castellà).
  89. ↑ «El PSC ganaría las elecciones catalanas y Vox llegaría a obtener hasta 7 diputados, dando el sorpaso al PP» (en castellà).
  90. ↑ «Triple empate con riesgo de bloqueo» (en castellà). [Consulta: 5 febrer 2021].
  91. ↑ «CatPanel (8F): Junts, primero en escaños. Subidón de Vox, el PP cae a la octava plaza | Electomanía» (en castellà). Arxivat de l'original el 2021-02-08. [Consulta: 5 febrer 2021].
  92. ↑ «Encuesta elecciones catalanas 2021: El desplome de la participación acerca a ERC al PSC y castiga a Cs y PP» (en castellà).
  93. ↑ «Mínim avantatge d'ERC sobre PSC i JxCat a set dies del 14-F» (en castellà), 01-02-2021. [Consulta: 1r febrer 2021].
  94. ↑ «El independentismo se impondría el 14-F ante el insuficiente avance de Illa» (en castellà). [Consulta: 7 febrer 2021].
  95. ↑ «Salvador Illa ganaría el 14-F y Oriol Junqueras elegiría quién gobierna Cataluña» (en castellà). [Consulta: 7 febrer 2021].
  96. ↑ «CatPanel (5F): Junts alcanza el 20% y las distancias entre los tres primeros se reducen al mínimo | Electomanía» (en castellà). Arxivat de l'original el 2021-02-05. [Consulta: 5 febrer 2021].
  97. ↑ Ordiz, Emilio «ENCUESTA DYM PARA HENNEO». Heraldo de Aragón, 05-02-2021 [Consulta: 5 febrer 2021].
  98. ↑ «ESTIMACIÓN DE VOTO, Febrero 2021». Centro de Investigaciones Sociológicas, 04-02-2021, pàg. 3.
  99. ↑ «El CIS entra en campanya per a donar suport a les aspiracions del PSC». Vilaweb, 04-02-2021 [Consulta: 4 febrer 2021].
  100. ↑ «Junts toma una leve ventaja en el triple empate con PSC y ERC a menos de dos semanas de la batalla» (en castellà), 01-02-2021. [Consulta: 1r febrer 2021].
  101. ↑ «Encuesta elecciones catalanas: Salvador Illa coge impulso y se acerca a la cabeza» (en castellà), 01-02-2021. [Consulta: 1r febrer 2021].
  102. ↑ «Encuesta: El PSC ganaría las elecciones catalanas en intención de voto y podría formar un tripartito de izquierdas con ERC y los comunes» (en castellà). Antena 3, 31-01-2021. [Consulta: 31 gener 2021].
  103. ↑ Rico, Jose. «8 claves en 8 gráficos de la encuesta del GESOP sobre las elecciones catalanas 2021» (en castellà), 01-02-2021. [Consulta: 1r febrer 2021].
  104. ↑ Rico, Jose. «Encuesta elecciones catalanas 2021: El auge de los indecisos mantiene en vilo la pugna por la victoria el 14-F» (en castellà), 31-01-2021. [Consulta: 1r febrer 2021].
  105. ↑ Rico, Jose. «Sondeo elecciones Catalunya 2021: La pandemia hunde las expectativas de participación el 14-F» (en castellà), 31-01-2021. [Consulta: 1r febrer 2021].
  106. ↑ «CatPanel (29E): Baja ERC, sube Junts y la campaña arranca ajustadísima | Electomanía» (en castellà). Arxivat de l'original el 2021-01-28. [Consulta: 29 gener 2021].
  107. ↑ «El CEO publica l'Enquesta electoral al Parlament de Catalunya. 2021». Generalitat de Catalunya, 29-01-2021. [Consulta: 29 gener 2021].
  108. ↑ Enquesta electoral al Parlament de Catalunya. 2021. Dossier de premsa., 29-01-2021, pàg. 57.
  109. ↑ «CatPanel (22e): Sube el PSC, baja Junts» (en castellà). Electomanía, 22-01-2021. Arxivat de l'original el 25 de gener 2021. [Consulta: 26 gener 2021].
  110. ↑ «El PSC de Salvador Illa sería la lista más votada y empataría con Junts a escaños: ERC, muy cerca» (en castellà). El Español, 25-01-2021.
  111. ↑ «El no «efecto Illa» y la caída de Cs abocan a otro gobierno soberanista en Cataluña» (en castellà). La Razón, 25-01-2021.
  112. ↑ «CatPanel (15E): ERC y el PSC suben y Junts baja, pero siguen muy apretados los escaños» (en castellà). Electomanía, 15-01-2021. Arxivat de l'original el 22 de gener 2021. [Consulta: 26 gener 2021].
  113. ↑ «Preelectoral de Cataluña. Elecciones autonómicas 2021 (Estudio nº 3306. Enero 2021)» (en castellà). CIS, 21-01-2021.
  114. ↑ «Estimación de voto (Estudio nº 3306. Enero 2021)» (en castellà). CIS, 21-01-2021.
  115. ↑ «CatPanel (8E): sorpasso de Junts a ERC en escaños, subidón del PSC» (en castellà). Electomanía, 08-01-2021. Arxivat de l'original el 8 de gener 2021. [Consulta: 26 gener 2021].
  116. ↑ «ERC sigue en cabeza pero PSC y Junts se acercan y pugnan por la segunda plaza» (en castellà). La Vanguardia, 09-01-2021.
  117. ↑ «Encuesta elecciones en Catalunya 2021: El PSC ganaría el 14-F tras la irrupción de Illa» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 08-01-2021.
  118. ↑ «Salvador Illa acerca a los socialistas al triple empate en Cataluña a la semana de ser elegido candidato» (en castellà). El Español, 06-01-2021.
  119. ↑ «El último sondeo explica la apuesta por Salvador Illa: los 'indepes' ampliarían hoy su ventaja en Cataluña» (en castellà). El Español, 31-12-2020.
  120. ↑ «CatPanel (20D): la CUP arrebata un escaño a Junts. El independentismo roza el 51%» (en castellà). Electomanía, 20-12-2020. Arxivat de l'original el 20 de desembre 2020. [Consulta: 26 gener 2021].
  121. ↑ «Enquesta sobre context polític a Catalunya. 2020». CEO, 18-12-2020.
  122. ↑ «Encuesta elecciones en Catalunya 2021: ERC se mantiene en cabeza y el PSC acecha a JxCat» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 06-12-2020.
  123. ↑ «CatPanel (30N): ERC ganaría las elecciones. Ni PDeCat, ni PNC» (en castellà). Electomanía, 30-11-2020. Arxivat de l'original el 14 de gener 2021. [Consulta: 26 gener 2021].
  124. ↑ «Baròmetre d’Opinió Política. 3a onada 2020». CEO, 20-11-2020.
  125. ↑ «Encuesta sobre las elecciones catalanas de 2021: estimaciones» (en castellà). GESOP, 29-10-2020.
  126. ↑ «Enquesta sobre les eleccions catalanes. Octubre de 2020. Estimació de vot». GESOP, 29-10-2020.
  127. ↑ [1]
  128. ↑ «Enquesta sociopolítica. 2020». CEO, 23-10-2020.
  129. ↑ «Encuesta NC Report. El independentismo se estanca: repetiría el 47,7% del voto» (en castellà). La Razón, 05-10-2020.
  130. ↑ «CATALUÑA. Encuesta NC Report 05/10/2020: CUP 4,5% (6), JxCAT 20,0% (31), ERC 23,2% (35), CATCOMÚ-PODEM 7,8% (9), PSC 17,8% (25), Cs 11,9% (16), PP 7,6% (10), VOX 5,0% (3)» (en castellà). Electograph, 05-10-2020. Arxivat de l'original el 27 de gener 2021. [Consulta: 26 gener 2021].
  131. ↑ «ERC afianza su ventaja sobre JxCat, que se asegura la segunda plaza pese al ascenso del PSC» (en castellà). La Vanguardia, 06-09-2020.
  132. ↑ «EP Autonómico (31ago): empate ERC-JxCat en Cataluña, el independentismo roza el 50%. Ayuso, la más votada en la CAM. La izquierda cerca del 60% en Asturias» (en castellà). Electomanía, 31-08-2020. Arxivat de l'original el 21 de setembre 2020. [Consulta: 26 gener 2021].
  133. ↑ «Baròmetre d’Opinió Política. 2a onada 2020». CEO, 31-07-2020.
  134. ↑ «Encuesta elecciones Catalunya: Esquerra se mantiene pese a la presión de JxCat» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 19-07-2020.
  135. ↑ «ERC guanyaria les eleccions amb comoditat i l'independentisme superaria el 50%». El Nacional, 06-07-2020.
  136. ↑ «EP (17My): Cataluña – JxCat ganaría las elecciones a ERC por una décima. Entra Vox» (en castellà). Electomanía, 17-05-2020.
  137. ↑ «MacroPanel Autonómico (17My): 8 gobiernos para PSOE+, 8 para PP+ y 3 para otros+» (en castellà). Electomanía, 17-05-2020. Arxivat de l'original el 27 de maig 2020. [Consulta: 26 gener 2021].
  138. ↑ «ERC ganaría las elecciones con holgura y podría elegir entre JxCat o la izquierda» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 18-05-2020.
  139. ↑ «Baròmetre d’Opinió Política. 1a onada 2020». CEO, 20-03-2020.
  140. ↑ «ERC ganaría con claridad los comicios y podría sumar con JpC o la izquierda» (en castellà). ABC, 02-03-2020.
  141. ↑ «Sondeo GAD3 para ABC. Elecciones catalanas (2 marzo)» (en castellà). GAD3, 02-03-2020.
  142. ↑ «Sondeos: ERC superaría a JxC y los tres partidos independentistas sumarían más votos que los constitucionalistas» (en castellà). Público, 06-02-2020.
  143. ↑ «ERC ganaría las elecciones catalanas al frente de una reforzada mayoría independentista» (en castellà). La Vanguardia, 09-02-2020.
  144. ↑ «El escenario electoral si concurriera CAT Suma» (en castellà). La Vanguardia, 09-02-2020.
  145. ↑ «Reto independentista en las urnas» (en castellà). La Vanguardia, 02-02-2020.
  146. ↑ «ERC tendría mayoría absoluta con los partidos catalanes de Sánchez (PSC) e Iglesias (En Comú)» (en castellà). El Español, 02-02-2020.
  147. ↑ «Una coalición entre Cs y PP sumaría hoy poco más de la mitad de escaños que tuvieron en 2017» (en castellà). El Español, 02-02-2020.
  148. ↑ «El tripartito catalán no suma y complica la legislatura» (en castellà). La Razón, 02-02-2020.
  149. ↑ «ERC podría elegir entre JxCat y la izquierda para gobernar» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 01-02-2020.
  150. ↑ «CatPanel (29e): subidón de JxCat que alcanza a ERC y reconquista muchos municipios de Cataluña» (en castellà). Electomanía, 29-01-2020. Arxivat de l'original el 23 de gener 2021. [Consulta: 26 gener 2021].
  151. ↑ «CatPanel 29e (II): Cataluña Suma, sumaría escaños y se colocaría como cuarta fuerza en el Parlament» (en castellà). Electomanía, 30-01-2020. Arxivat de l'original el 17 de gener 2021. [Consulta: 26 gener 2021].
  152. ↑ «Un sondeo de los 'comuns' les sitúa a punto de alcanzar a Cs» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 29-01-2020.
  153. ↑ «Baròmetre d’Opinió Política. 3a onada 2019». CEO, 20-12-2019.
  154. ↑ «CatPanel (30N – II): el empuje de CUP y JxCat da impulso al independentismo, pese a la bajada de ERC» (en castellà). Electomanía, 30-11-2019. Arxivat de l'original el 26 de novembre 2020. [Consulta: 26 gener 2021].
  155. ↑ «La negociación con Sánchez castigaría a ERC en las urnas» (en castellà). La Razón, 25-11-2019.
  156. ↑ «CatPanel (20Oct): fuerte subida de la CUP. Caída de PSC y Junts, mientras Ciudadanos recupera terreno» (en castellà). Electomanía, 20-10-2019. Arxivat de l'original el 27 de gener 2021. [Consulta: 26 gener 2021].
  157. ↑ «CatPanel (15O): subidón de la CUP. Vox entraría en el Parlament» (en castellà). Electomanía, 15-10-2019. Arxivat de l'original el 20 de gener 2021. [Consulta: 26 gener 2021].
  158. ↑ «Encuesta: ERC vence y el PSC de Iceta "sorpassa" a Ciudadanos» (en castellà). La Razón, 07-10-2019.
  159. ↑ «Sondeo octubre 2019» (en castellà). La Razón, 07-10-2019. Arxivat de l'original el 7 d’octubre 2019. [Consulta: 26 gener 2021].
  160. ↑ «CatPanel (11S): o coalición ‘estelada’ (ERC+JxCat+CUP) o ‘Macedonia del Norte’ (ERC+PSC)» (en castellà). Electomanía, 11-09-2019. Arxivat de l'original el 27 de gener 2021. [Consulta: 26 gener 2021].
  161. ↑ «Encuesta NC Report/Cataluña: ERC y PSC sumarían mayoría absoluta» (en castellà). La Razón, 09-09-2019.
  162. ↑ «Más de 200.000 votantes huyen de Puigdemont» (en castellà). La Razón, 09-09-2019.
  163. ↑ «CatPanel (20A): ERC ganaría las elecciones en Cataluña. El naranja de Ciudadanos desaparece del mapa» (en castellà). Electomanía, 20-08-2019. Arxivat de l'original el 30 de gener 2021. [Consulta: 26 gener 2021].
  164. ↑ «ElectoPanel Cataluña (17J): ERC domina, caída de Ciudadanos» (en castellà). Electomanía, 17-07-2019.
  165. ↑ «Baròmetre d’Opinió Política. 2a onada 2019». CEO, 26-07-2019.
  166. ↑ «Encuesta elecciones Catalunya: ERC sigue al alza tras el juicio y el PSC se dispara» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 14-07-2019.
  167. ↑ «Baròmetre d’Opinió Política. 1a onada 2019». CEO, 05-04-2019.
  168. ↑ «Encuesta elecciones Catalunya: El independentismo mantiene la mayoría antes del juicio» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 10-02-2019.
  169. ↑ «El soberanismo retrocede por la debacle del PDeCAT y pierde la mayoría absoluta» (en castellà). La Razón, 24-12-2018.
  170. ↑ «El cinturón rojo ya es naranja y el 20% del "voto PP" pasa a Vox» (en castellà). La Razón, 24-12-2018.
  171. ↑ «Enquesta de l'ARA: ERC guanyaria a les urnes amb majoria independentista». Ara, 16-12-2018.
  172. ↑ «Baròmetre d’Opinió Política. 3a onada 2018». CEO, 23-11-2018.
  173. ↑ «El giro moderado aúpa a ERC y hunde a JxCat» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 30-10-2018.
  174. ↑ «Cataluña: El independentismo perdería la mayoría absoluta en las urnas» (en castellà). La Razón, 30-09-2018.
  175. ↑ «Radiografía del voto. Sondeo septiembre 2018» (en castellà). La Razón, 30-09-2018. Arxivat de l'original el 1 d’octubre 2018. [Consulta: 26 gener 2021].
  176. ↑ «ElectoPanel Cataluña: ERC se destaca y los independentistas afianzan su mayoría» (en castellà). Electomanía, 28-09-2018. Arxivat de l'original el 29 setembre 2018.
  177. ↑ «ERC ganaría las elecciones catalanas y el separatismo conservaría la mayoría absoluta» (en castellà). El Español, 10-09-2018.
  178. ↑ «Baròmetre d’Opinió Política. 2a onada 2018». CEO, 20-07-2018.
  179. ↑ «ERC superaría a Cs y a JxCat y ganaría las elecciones» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 15-07-2018.
  180. ↑ «Vuelco electoral: el PSC ganaría las generales y Esquerra, las catalanas» (en castellà). La Vanguardia, 24-06-2018.
  181. ↑ «ElectoPanel Cataluña: triple empate en cabeza con el PSC al alza» (en castellà). Electomanía, 20-06-2018. Arxivat de l'original el 6 de març 2021. [Consulta: 26 gener 2021].
  182. ↑ «Baròmetre d’Opinió Política. 1a onada 2018». CEO, 11-05-2018.
  183. ↑ «Los independentistas perderían la mayoría» (en castellà). La Razón, 23-04-2018.
  184. ↑ «Sondeo abril 2018» (en castellà). La Razón, 23-04-2018. Arxivat de l'original el 23 d’abril 2018. [Consulta: 26 gener 2021].
  185. ↑ «Cataluña: los independentistas pierden tres escaños y no logran la mayoría absoluta» (en castellà). La Razón, 02-04-2018.
  186. ↑ «Sondeo marzo 2018» (en castellà). La Razón, 02-04-2018. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2018. [Consulta: 26 gener 2021].
  187. ↑ «Enquesta sobre context polític a Catalunya. 2018». CEO, 23-02-2018.
  188. ↑ «Los constitucionalistas ganarían dos escaños un mes después del 21-D» (en castellà). La Razón, 21-01-2018.
  189. ↑ «Radiografía del voto. Sondeo enero 2018» (en castellà). La Razón, 21-01-2018. Arxivat de l'original el 21 de gener 2018. [Consulta: 26 gener 2021].
  190. ↑ «PSC y ERC llegan a las elecciones empatados y con JxCat a la zaga» (en castellà). El Periòdic d'Andorra, 13-02-2021.
  191. ↑ «La bajada de los indecisos no rompe la igualdad a dos días de las elecciones catalanas» (en castellà). El Periòdic d'Andorra, 12-02-2021.
  192. ↑ «El PDECat se acerca al Parlament y sigue erosionando a Junts» (en castellà). El Periòdic d'Andorra, 11-02-2021.
  193. ↑ «El PSC recupera ventaja en cabeza y Vox sería la cuarta fuerza en Catalunya» (en castellà). El Periòdic d'Andorra, 10-02-2021.
  194. ↑ «Triple empate entre PSC, ERC y JxCat a cinco días de las elecciones catalanas» (en castellà). El Periòdic d'Andorra, 09-02-2021.
  195. ↑ «Encuesta elecciones catalanas 2021: El desplome de la participación acerca a ERC al PSC y castiga a Cs y PP» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 07-02-2021.
  196. ↑ «Tendencias de voto en Cataluña 2021 (Estudio nº 3310. Febrero 2021)» (en castellà). CIS, 04-02-2021.
  197. ↑ «Estimación de voto (Estudio nº 3310. Febrero 2021)» (en castellà). CIS, 04-02-2021.
  198. ↑ «Encuesta elecciones catalanas 2021: El auge de los indecisos mantiene en vilo la pugna por la victoria el 14-F» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 31-01-2021.
  199. ↑ «Preelectoral de Cataluña. Elecciones autonómicas 2021 (Estudio nº 3306. Enero 2021)» (en castellà). CIS, 21-01-2021.
  200. ↑ «Estimación de voto (Estudio nº 3306. Enero 2021)» (en castellà). CIS, 21-01-2021.
  201. ↑ «ERC sigue en cabeza pero PSC y Junts se acercan y pugnan por la segunda plaza» (en castellà). La Vanguardia, 10-01-2021.
  202. ↑ «Encuesta elecciones en Catalunya 2021: El PSC ganaría el 14-F tras la irrupción de Illa» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 08-01-2021.
  203. ↑ «Encuesta elecciones en Catalunya 2021: ERC se mantiene en cabeza y el PSC acecha a JxCat» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 06-12-2020.
  204. ↑ Agustí, Jordi. «El calendari fins al 14F, les eleccions al Parlament marcades per la Covid». CCMA, 21-01-2021. [Consulta: 28 gener 2021].
  205. ↑ «Els partits limiten ara la presència als mítings de campanya». Nació Digital, 27-01-2021. Arxivat de l'original el 27 de gener 2021. [Consulta: 28 gener 2021].
  206. ↑ Moraga, Carmen. «Arrimadas se volcará con su candidato en Catalunya para tratar de salvar a Ciudadanos de otra debacle» (en castellà). eldiario.es, 27-01-2021. [Consulta: 28 gener 2021].
  207. ↑ «Arranca la campaña en Cataluña con Inés Arrimadas y Carlos Carrizosa» (en castellà). Ciutadans, 28-01-2021. [Consulta: 28 gener 2021].
  208. ↑ «Comença la campanya electoral per al 14-F | betevé». Betevé, 28-01-2021. [Consulta: 28 gener 2021].
  209. ↑ Núñez, Ivet. «El PDECat estrena la campanya amb l'objectiu de ser clau al Parlament». Diari Ara, 28-01-2021. [Consulta: 28 gener 2021].
  210. ↑ «ERC escull Mataró per a l’inici de campanya del 14-F». Capgròs. [Consulta: 28 gener 2021].
  211. ↑ «ERC arrenca campanya des de Mataró». Diari Ara, 28-01-2021. [Consulta: 28 gener 2021].
  212. ↑ «Salvador Illa: "Hem de passar pàgina d'una dècada perduda"». Públic. [Consulta: 28 gener 2021].
  213. ↑ «En Comú Podem inicia la campaña electoral del 14-F en Barcelona» (en castellà). EuropaPress. [Consulta: 28 gener 2021].
  214. ↑ «Colau reivindica a Albiach como alternativa al Govern "peleado y paralizado"» (en castellà). La Vanguardia, 28-01-2021. Arxivat de l'original el 2021-09-17. [Consulta: 28 gener 2021].
  215. ↑ Esteve, Mireia. «Els comuns aspiren a condicionar un canvi d'aliances a la Generalitat». Diari Ara, 28-01-2021. [Consulta: 28 gener 2021].
  216. ↑ «La CUP es presenta com l'única via per posar les institucions al servei de la majoria | NacióDigital». Nació Digital. [Consulta: 28 gener 2021].
  217. ↑ «Acte d'inici de campanya del PP». Diari Ara, 28-01-2021. [Consulta: 28 gener 2021].
  218. ↑ «Borràs vol evitar una Generalitat "supeditada" al PSOE | betevé». Betevé. [Consulta: 28 gener 2021].
  219. ↑ «El primer debat electoral s'enfoca en les aliances post-14-F». Betevé. [Consulta: 5 febrer 2021].
  220. ↑ «Debat de La Vanguardia» (en català i castellà). La Vanguardia.
  221. ↑ Moldes, Aleix. «La Generalitat concedeix el tercer grau als presos polítics i podran començar la campanya». Diari Ara, 28-01-2021. [Consulta: 5 febrer 2021].
  222. ↑ «Els presos polítics tornen a tenir el tercer grau i participaran en la campanya». El Nacional. [Consulta: 5 febrer 2021].
  223. ↑ «C's ordena la retirada inmediata de la campaña 'Vota abrazo' de las elecciones catalanas 2021» (en castellà). El Periódico, 30-01-2021. [Consulta: 5 febrer 2021].
  224. ↑ «Ciudadanos ordena la retirada «inmediata» de los carteles en los que pedía «votar abrazos»» (en castellà). ABC, 29-01-2021. [Consulta: 5 febrer 2021].
  225. ↑ «Primera pífia: Cs retira la polèmica campanya amb fotos d'abraçades». El Nacional. [Consulta: 5 febrer 2021].
  226. ↑ «El PDeCAT vol canviar les lleis per enviar a presó els okupes de domicilis habituals». el Món. [Consulta: 5 febrer 2021].
  227. ↑ «La Junta Electoral d'Igualada deixa sense espais electorals a Junts per Catalunya». Anoia Diari. [Consulta: 5 febrer 2021].
  228. ↑ «14F.- Aragonès titlla Illa de "candidat de Vox, de Cs, del 155, de l'Íbex i del Rei"» (en castellà). Europa Press, 29-01-2021. [Consulta: 5 febrer 2021].
  229. ↑ Gutiérrez, Àlex. «Illa marca els dos primers gols de la campanya». Diari Ara, 29-01-2021. [Consulta: 5 febrer 2021].
  230. ↑ «14F.- Albiach (comuns) demana triar entre "la decadència" o un Govern que aposta per la ciència». Europa Press, 29-01-2021. [Consulta: 5 febrer 2021].
  231. ↑ «El programa de Sabater pel Govern: banca pública i control d'energia». El Nacional. [Consulta: 5 febrer 2021].
  232. ↑ «Sabater es presenta a l'acte d'ERC per saludar Junqueras i Romeva». El Nacional. [Consulta: 5 febrer 2021].
  233. ↑ «Casado diu que el PPC es compromet a fer un hospital de pandèmies a Catalunya com l'Isabel Zendal de Madrid». La Vanguardia, 29-01-2021. Arxivat de l'original el 2021-09-29. [Consulta: 5 febrer 2021].
  234. ↑ «Borràs vol evitar una Generalitat "supeditada" al PSOE». Betevé. [Consulta: 5 febrer 2021].
  235. ↑ Piulachs, Mayte. «En defensa del català a RTVE». El Punt Avui. [Consulta: 7 febrer 2021].
  236. ↑ «Els tres partits independentistes intervindran al debat de TVE en català, tot i que està previst que s'emeti en castellà». Públic. [Consulta: 7 febrer 2021].
  237. ↑ Alcázar, Sergi. «Els tres partits independentistes intervindran al debat de TVE en català». El Nacional. [Consulta: 7 febrer 2021].
  238. ↑ «14-F: Debat electoral a RTVE demà diumenge en castellà: La CUP ha informat que el farà en català». La República, 30-01-2021. [Consulta: 7 febrer 2021].
  239. ↑ «Català o castellà? El debat a TVE del 14-F crea polèmica». Betevé. [Consulta: 7 febrer 2021].
  240. ↑ «Polémica en TVE por la elección del castellano como idioma del 'Debat' de las elecciones catalanas» (en castellà). El Español, 01-02-2021. [Consulta: 7 febrer 2021].
  241. ↑ «RTVE dobla al circuit espanyol les intervencions dels candidats independentistes per permetre que parlin català al debat». La Vanguardia, 31-01-2021. Arxivat de l'original el 2021-09-29. [Consulta: 7 febrer 2021].
  242. ↑ «El debat de RTVE deixa encara més obertes les ferides i els vetos | RTVE Catalunya». RTVE Catalunya, 01-02-2021. [Consulta: 7 febrer 2021].
  243. ↑ «Vic planta cara al feixisme acorralant el míting de Vox». VilaWeb, 06-02-2021. [Consulta: 7 febrer 2021].
  244. ↑ «Un acte de Vox a Vic acaba amb enfrontaments entre antifeixistes i mossos». Ara.cat, 06-02-2021. [Consulta: 7 febrer 2021].
  245. ↑ «VÍDEOS: Veïns de Salt, Valls i Manresa també planten cara a Vox i els fan fora». [Consulta: 7 febrer 2021].
  246. ↑ González, Marc. «Illa no es va fer el test perquè ja s'ha vacunat? Arenas i Mitjà ho aclareixen». El Nacional, 10-02-2021. [Consulta: 12 febrer 2021].
  247. ↑ «Recupera aquí el primer debat de la campanya electoral en vídeo», 29-01-2021. [Consulta: 31 gener 2021].
  248. ↑ «El debate de los candidatos del 14F en RTVE no alcanza el 1% de audiencia fuera de Catalunya» (en castellà). eldiario.es, 01-02-2021. [Consulta: 2 febrer 2021].
  249. ↑ «Els professionals de TVE-Catalunya denuncien les imposicions en el debat de candidats». [Consulta: 31 gener 2021].
  250. ↑ Tasies, Marc. «Debat electoral a SER Catalunya». SER Catalunya, 04-02-2021. [Consulta: 4 febrer 2021].
  251. ↑ «Josep Cuní sí que exclou Vox del debat de candidats i deixa en evidència La Vanguardia». La República, 04-02-2021. [Consulta: 4 febrer 2021].
  252. ↑ CCMA. «Les eleccions al Parlament, a TV3 i Catalunya Ràdio», 01-02-2021. [Consulta: 2 febrer 2021].
  253. ↑ «Més de 600.000 espectadors van seguir el debat de candidats al 14-F de TV3». VilaWeb. [Consulta: 10 febrer 2021].
  254. ↑ «'El Debat' reunirá el 11-F en laSexta a los candidatos a las elecciones catalanas» (en castellà). la Sexta, 01-02-2021. [Consulta: 9 febrer 2021].
  255. ↑ «Audiencias TV jueves 11 de febrero - La Copa del Rey (9.5%) despunta en Cuatro y 'El Debat' (8%) suscita interés en laSexta» (en espanyol europeu). Vertele, 12-02-2021. [Consulta: 12 febrer 2021].
  256. ↑ «Totes les meses electorals constituïdes: el 14F arrenca amb normalitat tot i la pandèmia», 13-02-2021. [Consulta: 14 febrer 2021].
  257. ↑ «José Montilla, presidente de una mesa electoral en las elecciones de Cataluña 2021» (en castellà), 14-02-2021. [Consulta: 14 febrer 2021].
  258. ↑ «La participació a la una del migdia cau 12 punts respecte al 2017». 324, 14-02-2021. [Consulta: 14 febrer 2021].
  259. ↑ «La participació a la tarda cau 22 punts, la pitjor xifra en 15 anys». 324, 14-02-2021. [Consulta: 14 febrer 2021].
  260. ↑ «La participación del 14-F se sitúa en el 53,5%, la más baja de la democracia en Catalunya» (en castellà). La Vanguardia. Luis B. García, 14-02-2021. [Consulta: 15 febrer 2021].
  261. ↑ «Eleccions al Parlament de Catalunya 2021». Arxivat de l'original el 2021-02-28. [Consulta: 15 febrer 2021].
  262. ↑ «MAPES Quin partit ha guanyat a cada municipi de Catalunya? | La torre del Palau». Nació Digital. [Consulta: 10 maig 2021].
  263. ↑ NacióDigital. «El PDECat guanya en set municipis | NacióDigital». [Consulta: 10 maig 2021].
  264. ↑ «Còpia arxivada». Informes de resultats definitius - Barcelona. Arxivat de l'original el 2021-02-17 [Consulta: 10 maig 2021].
  265. ↑ Informes de resultats definitius - Lleida.[Enllaç no actiu]
  266. ↑ Informes de resultats definitius - Tarragona.[Enllaç no actiu]
  267. ↑ Informes de resultats definitius - Girona.[Enllaç no actiu]
  268. ↑ «Puigdemont registra al parlament la renúncia a l'acta de diputat». [Consulta: 14 abril 2021].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_al_Parlament_de_Catalunya_de_2021&oldid=33939407»