Vés al contingut

Llengües mixezoque

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de família lingüísticaLlengües mixezoque
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaÀrea lingüística mesoamericana
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Distribució geogràfica

Les llengües mixezoque són una família lingüística de les llengües parlades a l'istme de Tehuantepec, la sierra de Juárez i l'occident de Chiapas. El govern mexicà reconeix tres llengües mixezoque diferents, que són el mixe, el zoque i el popoluca (encara que realment el terme "popoluca" es refereix a llengües diferents, malgrat la similitud en el nom). La primera d'aquestes llengües posseeix al voltant de dos-cents mil parlants, concentrats especialment al nord d'Oaxaca. El zoque, per la seva banda, compta amb al voltant de cent mil usuaris, i el popoluca, al voltant de seixanta-nou mil. Malgrat el que poguessin indicar les aparences nominals, en realitat cadascun dels termes assenyala més pròpiament un conjunt de llengües emparentades entre si, que sovint són inintel·ligibles. Ethnologue compta al voltant de 16 llengües mixezoque diferents. Per la seva banda Wichmann (1995), en la seva classificació més recent, distingeix dotze llengües i onze dialectes.

Algunes llengües extintes avui dia han estat classificades com a mixezoque. Aquest és el cas de l'idioma tapachulteca, parlat a la regió de Tapachula, al sud-est de Chiapas.

Història

[modifica]

Històricament, la família mixezoque va tenir una major difusió, aconseguint la costa del Pacífic guatemalenc. Terrence Kaufman i Lyle Campbell (1976) han argumentat, basats en un cert nombre de préstecs lingüístics oposats en altres llengües mesoamericanes, que és molt probable que els portadors de la cultura olmeca hagin estat parlants d'alguna llengua mixezoque. Per la seva banda, Terrence Kaufman i John Justeson, en últims temps han dit que van completar el desxiframent de l'escriptura epi-olmeca, corresponent a alguna llengua mixezoque.

Ambdues postures han estat criticades. Michael Coe i David Stuart assenyalen que encara resulten insuficients les proves que l'epi-olmeca ha estat desxifrat amb propietat, i han intentat emprar les claus proposades per Kaufman i Justeson per llegir altres materials, amb el propòsit de demostrar la seva fiabilitat. Wichmann (1995) critica alguns dels suposats préstecs lingüístics mixezoque en l'àmbit mesoamericà. En aquest sentit, apunta que les paraules poden ser zoques, però no mixes. Segons això, seria impossible que els olmeques fos parlants de proto-mixezoque, ja que en el temps d'apogeu de l'anomenada cultura mare (1500-100 aC), les llengües mixe i zoque formaven una unitat.

Kaufman va atacar l'any 2001 les bases dels préstecs mixezoque en altres llengües mesoamericanes, argumentant la presència de pobles d'aquesta filiació a Teotihuacan. Kaufman assenyala que les característiques atribuïdes al mixezoque són en realitat comunes a diverses llengües mesoamericanes i tenen àmplia difusió a la zona.

D'altra banda, al principi del segle xx; Edward Sapir va incloure al grup mixezoque en la hipotètica superfamília macropenutia. També s'ha intentat relacionar-la en una suposada família macromaia, juntament amb les llengües totonaques i les llengües maies.

Classificació

[modifica]

Classificació interna

[modifica]

Les estimacions glotocronològiques per al temps de diversificació a partir del proto-mixezoque és de 36 segles.[1] El temps de diversificació de cada grup a partir del proto-mixe i el proto-zoque són substancialment menors. Les llengües zoques semblen tenir un temps de diversificació d'uns 14 segles, mentre que les llengües mixes semblen tenir un temps de diversificació d'uns 13 segles.[1]

Classificació de les llengües mixezoque
Família Grups Llengua Territori
Llengües mixezoque Mixe Mixe d'Oaxaca Varietats mixes de la sierra Norte Sierra de Norte (Oaxaca)
Mixe del Golf Popoluca de Sayula Veracruz
Popoluca d'Oluta Veracruz
Zoque Zoque del Golf Popoluca de Texistepec Veracruz
Popoluca de Soteapan Veracruz
Zoque de los Chimalapas Zoque de San Miguel Chimalapa Los Chimalapas (Oaxaca)
Zoque de Sta. María Chimalapa
Zoque de Chiapas Varietats zoques de Chiapas Ponent de Chiapas

Nombre de parlants

[modifica]

Llista de les llengües mixezoque, amb nombre de parlants (i data d'estimació):

  1. Llengües mixes
    1. Grup oriental
      1. Mixe de Coatlán 5.000 (1993)[2]
      2. Mixe de l'Istme 20.000 (1990)[3]
      3. Mixe de Juquila 8.000 (2002)[4]
      4. Mixe de Mazatlán 19.200 (2000)[5]
      5. Mixe de Atitlán 13.000 (2002)[6]
      6. Mixe de Quetzaltepec 6.700 (2002)[7]
    2. Grup de Veracruz
      1. Popoluca d'Oluta 100 (1990)[8]
      2. Popoluca de Sayula 4.000 (1990)[9]
    3. Grup de l'oest
      1. Mixe de Tlahuitoltepec 5.000 (1991)[10]
      2. Mixe de Totontepec 5.200 (1990)[11]
  2. Zoque
    1. Zoque de Chiapas
      1. Zoque de Copainalá 10.000 (1990)[12]
      2. Zoque de Francisco León 20.000 (1990)[13]
      3. Zoque de Rayón 2.150 (1990)[14]
    2. Zoque d'Oaxaca
      1. Zoque de Chimalapa 4.500 (1990)[15]
    3. Zoque de Veracruz
      1. Popoluca de la Sierra 30.000 (1991)[16]
      2. Popoluca de Texistepec 450 (1990)[17]
      3. Zoque d'Ayapa 40 (1971)[18]

Relació amb altres llengües

[modifica]

Els primers intents classificatoris, com el d'Orozco y Berra, proposaven una afinitat entre les llengües mixezoque i les llengües otomang. No obstant això, aquesta proposta ha estat rebutjada per falta d'evidència empírica. Justeson i Kaufman (1994) van provar un avantpassat d'aquesta família, va haver de ser la llengua parlada pels olmeques (els autors denominen a la llengua dels olmeques testimoniada en els deixants de pedra, com epiolmeca).

Recentment sobre la base d'una llista de gairebé 200 cognats, s'ha pogut establir sòlidament que les llengües mixezoque estan emparentades amb les llengües totonaques, formant les dues famílies les dues branques de la família totozoque (Brown et al. 2011).

Característiques comunes

[modifica]

Fonologia

[modifica]

L'inventari fonèmic del mixezoque reconstruït per Wichmann (1995) pot semblar relativament simple. No obstant això, alguns dels idiomes moderns han estat innovadors: alguns han eliminat algunes vocals i uns altres han introduït el contrast fortis/lenis en la sèrie de consonants oclusives. El fonema lateral /l/ es troba en poques paraules, i és possible que aquestes paraules tinguin un origen onomatopeic. La següent taula dona l'inventari reconstruït:

Labial Alveolar Palatal Velar Glotal
Oclusives *p *t *ts *k *ʔ
Fricatives *s *h
Nasals *m *n
Aproximants *w *j

Quant a les vocals l'inventari és:

Anterior Central Posterior
Tancada
(alta) 		*i  *i: *ɨ *ɨ: *u *u:
mitjana *e *e: *o *o:
Oberta
(baja) 		*ɑ *ɑ:

A més les llengües mixezoque es caracteritzen per nuclis sil·làbics complexos, formats per combinacions de vocals i l'oclusiva glotal i /h/ en proto-mixezoque. Els nuclis sil·làbics de les llengües mixezoque poden aparèixer sota les següents formes:

V - vocal curta
V' - vocal curta amb oclusiva glotal
VV - vocal allargada
V'V - vocal allargada amb oclusiva glotal intermèdia
VV' - vocal allargada amb oclusiva glotal final
Vh - vocal curta aspirada

Gramàtica

[modifica]

Els idiomes mixezoques són llengües polisintètiques amb verbs morfològicament complexos i substantius simples. Assenyalen gramaticalment tant subjectes com objectes en els verbs. Empren un alineament morfosintàctic de tipus ergatiu i tenen un sistema directe/invers. Distingeixen dos tipus d'oracions bàsiques: independent i depenent.

Comparació lèxica

[modifica]

El següent quadre resumeix els numerals en diferents varietats de llengües mixezoques:[19]

GLOSSA Mixe Zoque proto-
mixe-zoque
Popoluca
de Sayula		 Mixe de
Totontepec		 proto-mixe Popoluca
Texistepec		 Zoque de
Copainalá		 proto-zoqueano
1 tuʔk toʔk *tuʔ.k tum tumi *tum- *tu-
2 mečk mehʦk *mehʦ.k wisnaʔ meʦa *meʦ-, *wis- *mehʦ-, *wis-
3 tūgup tōhk *tuku.k tuknaʔ tukaʔy *tuku- *tuku-
4 mak.tašp mak.tāšk *mak.tas.k baksnaʔ makškuʔ *maktas- *mak.tas-
5 mogošp mugošk *mokoš.k bosnaʔ mosaʔ *mos- *moʔos-
6 tuhtup tohtik *tuhtu.k tuhnaʔ tuhtaʔ *tuhtu- *tuhtu-
7 guš.tuhtup vuš.tohtik *wuš.tuhtu.k wis.tuhnaʔ kuʔyaʔy *wistuhtu- *wis.tuhtu-
8 tuku.tuhtup todohtik *tuku.tuhtu.k tuk.tuhnaʔ tuku.tuhtaʔy *tuku.tuhtu- *tuku.tuhtu-
9 taš.tuhtup taš.tohtik *tas.tuhtu.k baks.tuhnaʔ maks.tuhtaʔy *maks.tuhtu- *mak.tas.tuhtu-
10 makp mahk *mahk baknaʔ mahkaʔy *mahk- *mahk-

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Swadesh, "Languages of the World" de la Encyclopædia Britannica, Macropædia (15th edition), p. 787.
  2. ↑ Ethnologue report for language code: Mixe, Coatlán
  3. ↑ Ethnologue report for language code: Mixe, Isthmus
  4. ↑ Ethnologue report for language code: Mixe, Juquila
  5. ↑ Ethnologue report for language code: Mixe, Mazatlán
  6. ↑ Ethnologue report for language code: Mixe, North Central
  7. ↑ Ethnologue report for language code: Mixe, Quetzaltepec
  8. ↑ Ethnologue report for language code: Popoluca, Oluta
  9. ↑ Ethnologue report for language code: Popoluca, Sayula
  10. ↑ Ethnologue report for language code: Mixe, Tlahuitoltepec
  11. ↑ Ethnologue report for language code: Mixe, Totontepec
  12. ↑ Ethnologue report for language code: Zoque, Copainalá
  13. ↑ Ethnologue report for language code: Zoque, Francisco León
  14. ↑ Ethnologue report for language code: Zoque, Rayón
  15. ↑ Ethnologue report for language code: Zoque, Chimalapa
  16. ↑ Ethnologue report for language code: Popoluca, Highland
  17. ↑ Ethnologue report for language code: Popoluca, Texistepec
  18. ↑ Ethnologue report for language code: Zoque, Tabasco
  19. ↑ Mark Rosenfelder's Metaverse: Mixe-Zoquean

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llengües_mixezoque&oldid=32619864»