Linda di Chamounix
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 Portada del llibret publicat a Milà per Giovanni Ricordi el 1843.  | |
| Títol original | Linda di Chamounix |
|---|---|
| Forma musical | òpera |
| Compositor | Gaetano Donizetti |
| Llibretista | Gaetano Rossi |
| Llengua original | Italià |
| Basat en | La Grace de Dieu d'Adolphe-Philippe d'Ennery i Gustave Lemoine |
| Creació | desembre 1841 - març 1842 |
| Data de publicació | 1843 |
| Gènere | melodramma semiserio |
| Parts | 3 |
| Personatges | |
| Estrena | |
| Estrena | 19 de maig de 1842 |
| Escenari | Kärnthnertortheater de Viena, |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena a Catalunya | 20 de juliol de 1844, Teatre de la Santa Creu (Barcelona) |
| Estrena al Liceu | 11 de novembre de 1847 |
 
| |
Linda di Chamounix és un melodramma semiserio en tres actes per Gaetano Donizetti sobre el llibret en italià escrit per Gaetano Rossi. Es va estrenar a Viena, al Kärnthnertortheater, el 19 de maig de 1842. A Catalunya, es va estrenar al Liceu en la seva primera temporada de l'any 1847.
Linda di Chamounix suposa la primera de les òperes compostes per Donizetti per a la cort vienesa, i va ser tal l'èxit assolit que l'emperador va anomenar al seu autor compositor de la cort i mestre de la capella imperial. L'emperadriu, que va assistir també a l'espectacle, va regalar al músic una banda amb una dedicatòria personal brodada en or. L'obra seria traduïda a l'alemany el 1849, i pot dir-se que d'alguna manera és la més mozartiana de les òperes de Donizetti per la finor de la seva factura i una espècie de malenconia que recorre tota la composició, barrejada amb elements d'humor, ja que pertany al gènere semiseriós.
L'obra està situada en el punt intermedi entre el Classicisme i el Romanticisme. El personatge femení va ser creat per a una de les més il·lustres dives del segle xix, Eugenia Tadolini, destacant l'ària O luce di quest'anima.
Sinopsi
[modifica]L'obra tracta d'una noia savoiana que, per salvar els seus pares de la misèria, accedeix a les (poc honestes, com es veurà) atencions del Marquès de Boisfleury. Després d'un dramàtic enfrontament amb el seu pare, Linda perd la raó, però la recuperarà en escoltar la cançó del seu amic Pierotto, que s'escolta a tall de nostàlgic leitmotiv al llarg de l'òpera.
Linda fugirà a París, on coneixerà el verdader amor en forma d'un jove noble que casualment és nebot del marquès. La mare del jove s'oposa, tanmateix, a l'enllaç i Linda tornarà trastornada pel despit el seu poble. Fins allà anirà a buscar-la el galant enamorat, superada l'oposició familiar i, en un final feliç, tots celebraran junts el seu amor.
.jpg)