Les croades vistes pels àrabs
(fr) Les Croisades vues par les Arabes  | |
|---|---|
| Tipus | obra escrita |
| Fitxa | |
| Autor | Amin Maalouf |
| Llengua | francès |
| Publicació | París , França, 1983 |
| Editorial | JC Lattès (en)  |
| Dades i xifres | |
| Tema | croades |
| Gènere | novel·la |
| Altres | |
| OCLC | 959049160 i 22435105 |
Les Croades vistes pels àrabs (original en francès Les croisades vues par les Arabes ) és el títol d'una obra de l'escriptor libanès Amin Maalouf publicada (1a edició) el 1983.
Llibre
[modifica]El llibre és un assaig històric sobre les Croades, i el punt de vista és el de les fonts musulmanes.
Comentari
[modifica]Maalouf contrasta amb el punt de vista cristià per deixar clar algun fet no gaire conegut, com el canibalisme dels croats a Maarat. En l'epíleg, on esbossa les raons de per què el món musulmà, tot i ser el vencedor de les Croades, va perdre però a partir de llavors, la dinàmica històrica en favor de l'occident cristià. Les raons que aporta l'autor són les següents:[1]
- Els àrabs patien, des d'abans de les Croades, determinades tares que la presència franca potser va agreujar, però que no va crear del no-res. El poble del Profeta havia perdut, des del segle ix, el control del seu destí: la major part dels governants no eren àrabs, tampoc els guerrers ho eren ja.
- La incapacitat de crear institucions estables: tota monarquia estava amenaçada amb la mort del monarca, i tota transmissió de poder provocava la guerra civil. A més, no hi havia cap límit per al poder arbitrari del príncep.
- Durant totes les Croades, els àrabs es van negar a obrir-se a les idees dels occidentals, mentre que els occidentals sempre s'han beneficiat dels avenços de la civilització musulmana: transmissió de l'herència grega, coneixements científics, indústria, agricultura.
- Amb les Croades, el món musulmà es va tancar en si mateix, assetjat per tot arreu. Es va tornar fredolic, defensiu, intolerant i estèril. A partir de llavors el progrés, el modernisme, serà una cosa aliena, i en els estats musulmans s'han donat fases d'occidentalització forçada i fases d'integrisme a ultrança fortament xenòfob.
La reflexió final de l'autor és que, més enllà del fet individual, és clar que l'Orient àrab segueix veient a Occident com l'enemic natural. Qualsevol acte hostil contra ell, sigui polític, militar o relacionat amb el petroli, no és més que una legítima revenja, i no hi ha dubte que la fallida entre aquests dos mons ve de l'època de les Croades, que encara avui els àrabs consideren una violació.
Notes
[modifica]- ↑ La principal causa, i que no esmenta l'autor, rau en el fet que van ser totalment conquerits per l'Imperi Otomà entre el segle xiv i el segle XV i van passar a segon terme dels fets històrics esdevinguts durant 500 anys, romanent sota el seu control fins al final de la primera guerra mundial, en què van ser alliberats pels aliats d'occident, convertint-los en protectorats que van donar origen als països àrabs actuals
Fonts
[modifica]- Sibt Ibn al-Yawzi (1186 - 1256). Cronista de Damasc, va escriure una voluminosa història universal titulada Miraat az-zaman ( El mirall del temps ).
- Ibn al-Atir (1160 - 1233). La seva obra principal és Al-Kamel fit-Tarija ( La història perfecta ), l'edició completa en àrab comprèn 13 volums.
- Ibn Yubair (1144 - 1217). Des València es fa el seu viatge a Orient entre 1182 i 1185, consignant en un llibre totes les seves observacions.
- Ibn al-Qalanisi (1073 - 1160). Nascut i mort a Damasc, on va ocupar alts càrrecs administratius. Va escriure una crònica titulada Zayl Tarija Dimashq .
- Kamal al-Din Ibn al-ADIM (1192-1262). Va consagrar la primera part de la seva obra a escriure la història de la seva ciutat, Alep. Acaparat per la seva activitat política i diplomàtica, a més de pels seus nombrosos viatges per Síria, Iraq i Egipte, va interrompre la seva crònica el 1223.
- Abu Shama (1203 - 1267). Cronista de Damasc, va escriure El Llibre dels dos jardins , que conté una valuosa compilació de gran nombre de documents oficials que no es troben en cap altre lloc.
- Baha al-Din Ibn Xaddad (1145 - 1134). Confident i conseller de Saladí. La seva biografia de Saladino està editada en francès, en París i Beirut (Mediterranee, 1981).
- Imad al-Din al Isfahani (1125 - 1201). Col·laborador de Nur al-Din abans d'entrar al servei de Saladí. Va escriure història i poesia. La seva obra històrica és la Conquesta de Síria i Palestina per Saladino .
- Yamal al-Din Ibn Wasel (1207 - 1298). Va deixar una crònica del període període ayubí i del començament de l'era mameluca.
- Ibn Abd el-Zaher (1223 - 1293). Cronista egipci. Secretari dels sultans Baibars i Qalaun, va tenir la mala fortuna de veure la seva principal obra, la Vida de Baibars , resumida per un nebot ignorant que no ens ha deixat sinó un text truncat i insuls.
- Abul-Fida (1273 - 1331). Va governar el minúscul Emirat de Hama, la qual cosa li permetia dedicar el seu temps a les seves nombroses obres, entre elles Mujtasar Tarija al-Bashir ( Resum de la Història de la Humanitat ).