Leo van Aken
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 novembre 1857  Anvers (Bèlgica) |
| Mort | 11 gener 1904 (46 anys) Anvers (Bèlgica) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Anvers |
| Ocupació | pintor, dibuixant |
| Activitat | 1872 - 1904 |
| Membre de | |
| Professors | Polydore Beaufaux |
Signatura  | |
Leo van Aken (Anvers, 1857 - 1904) fou un pintor belga, especialitzat en pintura històrica i costumista. Es va formar a Anvers i va treballar principalment amb l'artista belga Polydore Beaufaux, especialitzat en pintura de temàtica històrica. Va pintar escenes d'interior i de la vida quotidiana del poble seguint l'estil d'Alexander Struys, un dels principals representants de la pintura naturalista de tendència social belga. El 1889 va exposar al Saló de París, on li van concedir una menció. A l'Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1898 va obtenir la medalla de primera classe amb «Misèria humana», que es troba dins de la col·lecció del MNAC (Museu Nacional de Catalunya).[1] Les seves obres més representatives són «Tiradors d'arc» i «La malalta». L'obra «Misèria humana» s'exposà dins la mostra «Ciència i Caritat al descobert» que s'inaugurà al novembre del 2010 al Museu Picasso de Barcelona.[2] Rebé una menció al Saló de París de 1889 i una medalla de primera classe a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1898 per «Misèria humana»[3]
Referències
[modifica]- ↑ Museu Nacional d'Art de Catalunya. Prefiguración del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Museu Nacional d'Art de Catalunya, 1992. ISBN 9788480430043 [Consulta: 2 maig 2011].
- ↑ «Els inicis de Picasso a París, una de les exposicions per al 2011». Lamalla.cat, 04-10-2010. [Consulta: 2 maig 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ Maria Josep Boronat i Trill; Junta de Museus de Catalunya. La política d'adquisicions de la Junta de Museus, 1890-1923. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999, p. 54–. ISBN 9788484150954.
Bibliografia
[modifica]- Bénézit, Emmanuel, «Diccionnaire critique et documentaire des peintres, sculpteurs, dissinateurs et graveurs de tous les pays». París, Gründ, 1976, 10 vols.
Enllaços externs
[modifica]