Vés al contingut

Léon Bakst

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLéon Bakst

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Лейб-Хаим Израилевич Розенберг Modifica el valor a Wikidata
27 gener 1866 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Hrodna (Belarús) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 desembre 1924 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Rueil-Malmaison (Tercera República Francesa) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri des Batignolles Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsLéon Bakst Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadémie Julian Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, escenògraf, dibuixant, dissenyador de vestuari, dissenyador, artista gràfic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJean-Léon Gérôme Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMarc Chagall Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAndré Bakst Modifica el valor a Wikidata
Premis
Discogs: 2234799 Find a Grave: 10342201 Modifica el valor a Wikidata

Lev Samóilovitx Bakst (rus: Лев Само́йлович Бакст, nom real Leib-Khaïm Izràilevitx Rózenberg, rus: Лейб-Ха́им Изра́илевич Ро́зенберг, conegut habitualment com a Léon Bakst) (Hrodna (Belarús), 10 de maig de 1866 – Rueil-Malmaison, 27 de desembre de 1924) fou un pintor i decorador rus. Bakst era un pseudònim agafat del cognom de la seva àvia Bakster (o Baxter).

Marcel Proust, en una carta a Reynaldo Hahn, datada el 4 de maig de 1911, va dir que l'admirava profundament i no coneixia res més bell que la Xahrazad de Rimski-Kórsakov que ell va decorar.

Joventut

[modifica]

Bakst havia nascut a Hrodna dins una família jueva burgesa.

Va estudiar, de 1883 a 1886, a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Petersburg.

L'any 1891, viatjà a itàlia, Alemanya i França on es va relacionar amb Alexandre Benois i els seus amics. Va freqüentar el taller de Jean-Léon Gérôme i treballà a París amb Albert Edelfelt entre 1893 i 1896.

En aquella època l'Estat Rus li va encarregar un gran quadre que ell va fer a París: L'Arribada de l'almirall Avelane i dels mariners russos a París.

El 1898, va ser un dels fundadors amb Diaghilev, del moviment Le Monde de l'Art (Mir iskusstva).

En aquell temps va fer diversos retrats com el de Filipp Malyavin (1899), Vassili Rozanov (1901), Andreï Biély (1905), Zinaïda Hippius (1906). També va ser professors dels fills del Gran Duc Vladimir Alexandrovitch de Rússia i, el 1902, va rebre els encàrrecs del tsar Nicolau II de Rússia.

En ocasió de la Revolució russa de 1905, participà en nombroses revistes de Rússia (Le Monde de l'Art, Trésors artistiques de Russie, Apollon, Zolotoe Runo, Satyricon, etc.). També dibuixà cartes postals que s'han fet famoses.

Va ser encarregat de la decoració de l'Exposició Russa al Salon d'automne el 1908, mentrestant munta a Rússia una sèrie d'espectacles antics com Hipòlit d'Eurípides o Èdip a Colonos de Sòfocles.

Pel que fa a la seva família, Léon Bakst era el cunyat del pianista i compositor Alexandre Siloti, el qual era cosí i professor de Serguei Rakhmàninov.

Els Ballets russos

[modifica]

Com pintor, retratista i dissenyador, Léon Bakst afirmava una personalitat potent i refinada: d'una part gràcies a una diversitat d'inspiració - Orient, Rússia i la Grècia arcaica com també en el romanticismes francès o la Itàlia de Carlo Goldoni -, d'altra part, gràcies al desig de participar en la renovació de l'art contemporani però refusant el cubisme.

Va ser un col·laborador privilegiat dels Ballets russos, per als quals va realitzar vestits i decoracions entre 1909 i 1921.

Léon Bakst va pintar també nombrosos paisatges i retrats d'artistes de les lletres i les arts com Ivan Bunin, Vàtslav Nijinski, Anna Pàvlova, Blaise Cendrars, Claude Debussy, Aleksandr Benois, Léonide Massine, Ida Rubinstein o Mikhaïl Fokin.

Añ deu torn, Léon Bakst va ser retratat per Borís Kustódiev, Jean Cocteau, Amedeo Modigliani o Pablo Picasso.

L'alumne seu més cèlebre va ser Marc Chagall.

La seva signatura autògrafa figura en un dels fullets signats pels convidats al banquet famós en honor, del 31 de desembre de 1916, fet en honor d'Apollinaire al l'Ancien Palais d'Orléans de l'Avenue du Maine.[1]

Bibliografia

[modifica]
  • Arsène Alexandre, L'Art décoratif de Léon Bakst, suivi de Jean Cocteau, Notes sur les ballets, Maurice de Brunoff, Paris, 1913.
  • André Levinson, L'œuvre de Léon Bakst pour La Belle au bois dormant, Maurice de Brunoff, Paris, 1922.
  • André Levinson, Histoire de L.Bakst, H.Reynaud, Paris, 1924.
  • Louis Réau, Denis Roche, Inedited works of Léon Bakst, Brentano's, New-York, 1927.
  • André Barsacq, Bakst, Intermède, no 2, septembre, Paris, 1946.
  • Léon Bakst, The Fine Art Society, Londres, 1976.
  • Dominique Carson, Bakst, Flammarion, Paris, 1977.
  • Irina Proujan, Bakst, Théâtre, Ballets, Décors, Costumes, Éditions Aurora, Léningrad, 1986.
  • Alexandre Schouvaloff, Léon Bakst, Éditions Scala, Paris, 1991.
  • Diana Souhami, Bakst, The Rothschild Panels of The Sleeping Beauty, Philip Wilson Publishers, Londres, 1992.
  • Bakst, Sensualism Triumph, Dansmuseet, Stockholm, 1993.
  • Charles Spencer, Léon Bakst and the ballets russes, Academy Éditions, Londres, 1995.
  • John Bowlt, Theater of Reason / Theater of desire, The Art of Alexandre Benois and Léon Bakst, Thyssen-Bornemisza Fondation / Skira, Milan, 1998.
  • Elisabeth Ingles, Bakst, L'Art du théâtre et de la danse, Parkstone Press, Londres, 2000.
  • Charles Spencer, Bakst in Greece, Gema Publications, Athènes, 2009.
  • Carlo Santoli, Le théâtre français de Gabriele D'Annunzio et l'art décoratif de Léon Bakst, PUPS, Paris, 2009.
  • Stéphane Barsacq, Une écriture sur les pointes. Jean Cocteau, Léon Bakst et les Ballets russes, Europe, octubre 2011.
  • Sjeng Scheijen (dir.), The Big Change. Revolution in Russian Painting 1895-1917, Bonnefantenmuseum Maastricht, 2013, 188 p.
  • Léon Bakst, "Serov et moi en Grèce" traduction et introduction d'Olga Medvedkova, préface de Véronique Schiltz, TriArtis Editions, isbn [978-2-916724-56-0], Paris, 2015, 128 p., 24 il·lustracions.

Galeria

[modifica]

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ Détail de la vente aux enchères d'un lot comportant le menu du banquet en honneur d'Apollinaire et huit pages remplies de signatures autographes sur le site de la Maison Brissonneau Arxivat 2014-05-31 a Wayback Machine. consultat el 30 maig de 2014.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Léon Bakst
  • (anglès) Léon Bakst dans Artcyclopedia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Léon_Bakst&oldid=33549082»