Kilonova
Una kilonova (també coneguda com a macronova o supernova de procés R) és un esdeveniment transitori astronòmic que succeeix quan es fusionen dues estrelles de neutrons o una estrella de neutrons i un forat negre. S'ha teoritzat que aquest esdeveniment emet un esclat de raigs gamma i altra radiació electromagnètica pel decaïment de nuclis pesants pel procés radioactiu R que es produeixen i s'ejecten de forma isotòpica durant el procés de fusió.[1] La primera kilonova va ser detectada el 2013 pel telescopi espacial Hubble associada a l'esclat de raigs gamma GRB 130603B.[2]
Teoria
[modifica]L'espiral i la fusió de dos objectes compactes és la font d'ones gravitatòries (GW)[3] Es creu que les kilonoves són font d'esclat de raigs gamma (GRB) i la principal font dels elements estables provinents del procés R a l'univers. El nom kilonova el va introduir Metzger et al. al 2010[3] per caracteritzar els pics de brillantor de més de 1000 cops d'una nova habitual. El model bàsic de la fusió de dues estrelles de neutrons el van proposar Li-Xin i Bohdan Paczyński el 1998.[4]
Observacions
[modifica]La primera observació d'una kilonova va ser el 2013, associada amb l'esclat de raigs gamma GRB 130603B, quan es va poder observar l'espectre infraroig de la kilonova pel telescopi espacial Hubble.[1]
El 16 d'octubre de 2017, la col·laboració LIGO i VIRGO van anunciar la detecció simultània d'una ona gravitacional (GW170817) i el seu corresponent senyal electromagnètic (GRB 170817A, AT 2017gfo) i es va poder demostrar que una kilonova era el fruit d'una fusió de dues estrelles de neutrons. Es va poder localitzar la kilonova a la galàxia NGC 4993.[5][6][7]
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- The open kilonova catalog Arxivat 2017-10-21 a Wayback Machine.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Tanvir, N. R.; Levan, A. J.; Fruchter, A. S.; Hjorth, J.; Hounsell, R. A. «A ‘kilonova’ associated with the short-duration γ-ray burst GRB 130603B» (en anglès). Nature, 500, 7464, 28-08-2013, pàg. 547–549. DOI: 10.1038/nature12505. ISSN: 1476-4687.
- ↑ 2,0 2,1 [email protected]. «Hubble observes source of gravitational waves for the first time» (en anglès). [Consulta: 5 novembre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 Metzger, B. D.; Martínez-Pinedo, G.; Darbha, S.; Quataert, E.; Arcones, A. «Electromagnetic counterparts of compact object mergers powered by the radioactive decay of r-process nuclei». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 406, 4, 21-08-2010, pàg. 2650–2662. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2010.16864.x. ISSN: 0035-8711.
- ↑ «Transient Events from Neutron Star Mergers». The Astrophysical Journal. DOI: 10.1086/311680/fulltext/.
- ↑ Abbott, B. P.; Abbott, R.; Abbott, T. D.; Acernese, F.; Ackley, K. «GW170817: Observation of Gravitational Waves from a Binary Neutron Star Inspiral» (en anglès). Physical Review Letters, 119, 16, 16-10-2017. DOI: 10.1103/physrevlett.119.161101.
- ↑ Miller, M. Coleman «Gravitational waves: A golden binary» (en anglès). Nature, 551, 7678, 15-10-2017. DOI: 10.1038/nature24153. ISSN: 1476-4687.
- ↑ «Focus on the Electromagnetic Counterpart of the Neutron Star Binary Merger GW170817 - The Astrophysical Journal Letters - IOPscience» (en anglès). [Consulta: 5 novembre 2017].
| Tipus | |
|---|---|
| Púlsars individuals | |
| Púlsars binaris | |
| Propietats | |
| Relacionats | |
| Descoberta | |
| Investigació per satèl·lits | |
| Altres | |
| Tipus |   | |
|---|---|---|
| Física | ||
| Relacionats | ||
| Progenitores | ||
| Romanents | ||
| Descoberta | ||
| Llistes | ||
| Notables | ||
| Investigació |
| |
