Vés al contingut

Khi del Lleó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicKhi del Lleó
Tipusfont astrofísica de rajos X, estrella peculiar, estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F2III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLleó Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra28,9011 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi1,99 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta2,31 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,62 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,62 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva7.022 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi34,6007 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−46,986 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−345,034 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar29,655 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial6,95705 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)11h 5m 1.0278s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)7° 20' 9.6241''[2] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat9,9 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada1,4 mil milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics
1RXS J110459.7+072011 (1RXS)
SAO 118648 (Catàleg SAO)
2MASS J11050103+0720096 (2MASS)
HD 96097 (Henry Draper Catalogue)
HIP 54182 (Catàleg Hipparcos)
HR 4310 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 11024+0736 (IRAS)
χ Leo (nomenclatura de Bayer)
ASCC 1041240 (All-sky Compiled Catalogue)
BD+08 2455 (Bonner Durchmusterung)
CSV 101177 (Catalogue of suspected variable stars)
FK5 418 (FK5)
GC 15235 (Catàleg General de Boss)
GCRV 6827 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 54182 (Hipparcos Input Catalogue)
JP11 2029 (JP11)
LSPM J1105+0720 (LSPM-NORTH catalog)
LTT 12973 (Luyten Two-Tenths catalogue)
N30 2605 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NLTT 26211 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
NSV 5079 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 2581 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 2581.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 300 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 157485 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 1653 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
TD1 15354 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 268-1067-1 (Catàleg Tycho)
UBV 10118 (UBV)
uvby98 100096097 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
YZ 7 5680 (YZ)
WEB 9788 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
63 Leo (Nomenclatura de Flamsteed)
Gaia DR3 3818309974360005888 (Gaia DR3)
TIC 350347140 (TESS Input Catalog)
AG+07 1508 (AGK3U)
Renson 27670 (General catalogue of AP and AM stars)
WDS J11050+0720A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
IDS 10599+0753 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
CCDM J11050+0721A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
UCAC4 487-051867 (Fourth USNO CCD Astrograph Catalog)
Gaia DR2 3818309970064649984 (Gaia Data Release 2) Modifica el valor a Wikidata

Khi del Lleó (χ Leonis) és un estel de magnitud aparent +4,63 situada a la constel·lació del Lleó.[6] Es troba a 94 anys llum del sistema solar.

Khi del Lleó apareix catalogada com una estrella gegant o subgegant blanca-groga de tipus espectral F2. Amb una temperatura efectiva de 7.000 K, se la considera una estrella lleugerament evolucionada el diàmetre de la qual, gairebé dues vegades més gran que el diàmetre solar, concorda més amb el d'una subgegant que amb el d'una gegant pròpiament dita.[7][8] El valor màxim per al seu període de rotació és de 3,66 dies.

Quant a la seva composició elemental, les abundàncies relatives de ferro i níquel són comparables a la del Sol, però mostra sobreabundància de calci ([Ca/H] = +0,22) i certa deficiència de sofre i silici.[8] Com correspon a un estel més massiu que el Sol, ha evolucionat més ràpidament que aquest, malgrat que la seva edat —aproximadament 10.000 milions d'anys— siga només una cinquena part de la solar.[7]

Khi del Lleó pot ser un estel variable —apareix al New Catalogue of Suspected Variable Stars amb la designació NSV 5079— encara que recents estudis indiquen que posseeix molt baixa activitat cromosfèrica.[8] Així mateix, forma un sistema binari amb un tènue estel de magnitud +11.[9] La separació visual entre ambdues components —3,3 segons d'arc— implica que la distància real entre elles és d'almenys 95 ua.

Referències

[modifica]
  1. «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 4-2001, pàg. 2148–2158. DOI: 10.1086/319956.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Claus Fabricius «The Tycho double star catalogue» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 3-2002, pàg. 180–189. DOI: 10.1051/0004-6361:20011822.
  4. Martin Asplund «New constraints on the chemical evolution of the solar neighbourhood and Galactic disc(s)» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 26-05-2011, pàg. A138. DOI: 10.1051/0004-6361/201016276.
  5. 5,0 5,1 «APOGEE Data and Spectral Analysis from SDSS Data Release 16: Seven Years of Observations Including First Results from APOGEE-South». Astronomical Journal, 3, 9-2020. DOI: 10.3847/1538-3881/ABA592.
  6. «Chi Leo - Variable star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 2 gener 2021].
  7. 7,0 7,1 Holmberg, J.; Nordström, B.; Andersen, J. «The Geneva-Copenhagen survey of the solar neighbourhood. III. Improved distances, ages, and kinematics». Astronomy and Astrophysics, 501, 3, 2009. pp. 941-947.
  8. 8,0 8,1 8,2 Rachford, Brian L.; Foight, Dillon R. «Chromospheric Variability in Early F-Type Stars». The Astrophysical Journal, 698, 1, 2009. pp. 786-802.
  9. KUI 54 B (Catalogue of components of double and multiple stars)