Vés al contingut

Kappa de l'Ossa Major

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicKappa de l'Ossa Major
Tipusestel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A1Vn[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOssa Major Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud absoluta−1,63 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,55 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva9.311 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi9,1 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−55,4 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−36,19 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar201 km/s[1] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial2,3 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)9h 3m 37.5276s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)47° 9' 23.489''[4] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat20 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Kappa de l'Ossa Major (κ Ursae Majoris) és un estel de magnitud aparent +3,6, situat en la constel·lació de l'Ossa Major.[6]

És un estel binari distant 423 anys llum del sistema solar. Les dues components estan visualment molt properes, i la seva separació és de només 0,3 segons d'arc.[7] Són dos estels molt semblants de tipus espectral A1 amb una temperatura entorn de 9.600 K. La component principal és 290 vegades més lluminosa que el Sol i la seva companya és 250 vegades més lluminosa que aquest. Ambdues estan acabant la combustió d'hidrogen en el seu nucli intern i transformant-se en subgegants. El període orbital del sistema sembla de 35,6 anys, variant la separació entre els dos estels entre 11 i 37 ua a causa de l'excentricitat de l'òrbita.[8]

Una o els dos estels són estels Ae, és a dir, emeten radiació que no prové dels estels en si, sinó d'un disc circumestel·lar existent entorn d'elles. Aquesta classe d'estels són les homòlogues de tipus A de les estrelles Be, entre les quals es troba Gomeisa (β Canis Minoris), si bé aquesta última és uns 200 K més calenta. Com cal esperar en aquest tipus d'estels, una o els dos estels que el formen roten ràpidament; la velocitat de rotació mesurada és d'almenys 201 km/s, la qual cosa implica un període de rotació igual o inferior a 3,5 dies.[8]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2-2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
  2. Claus Fabricius «The Tycho double star catalogue» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 3-2002, pàg. 180–189. DOI: 10.1051/0004-6361:20011822.
  3. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1-2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  5. Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, 11-2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
  6. «Kappa Ursae Majoris» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 17 maig 2021].
  7. Kappa Ursae Majoris Arxivat 2015-07-31 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  8. 8,0 8,1 «Kappa Ursae Majoris» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 17 maig 2021].