Jost Bürgi
Gravat fet a partir de un dibuix d'Aegidius Sadeler de (1619). | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 febrer 1552 (Gregorià) Lichtensteig (Suïssa) |
Mort | 31 gener 1632 (79 anys) Kassel (Landgraviat de Hessen-Kassel) |
Sepultura | Altstädter Friedhof 51° 19′ 06″ N, 9° 29′ 46″ E / 51.318386°N,9.496208°E |
Activitat | |
Ocupació | matemàtic aficionat, astrònom, rellotger |
Ocupador | Johannes Kepler (1604–) Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic (1604–) Guillem el Savi (1579–) |
Família | |
Fills | Benjamin Bramer |
Parents | Benjamin Bramer, cunyat |
Jost Bürgi (Lichtensteig, 28 de febrer de 1552 (Gregorià) - Kassel, 31 de gener de 1632), a vegades escrit Joost o Jobst (en (llatí) Justus Burgius) va ser un fabricant de rellotges i instruments astronòmics i matemàtic suís a començaments del segle xvii.
Vida
[modifica]Poc es coneix de la infància i la joventut de Bürgi: probablement era fill d'un serraller que tenia algun càrrec a l'ajuntament de Lichtensteig. Va marxar del seu poble jove per les desavinences entre catòlics i protestants en un poble dividit per la meitat i potser va estar treballant d'aprenent amb rellotgers i altres artesans.[1]
Entres 1570 i 1574 sabem que va estar a Estrasburg, on és probable que adquirís la majoria dels seus coneixements, ja que allà vivia el matemàtic suís Konrad Dasypodius,[2] tot i que és quasi segur que no va tenir formació universitària, ja que no sabia llatí.
El 1579 va ser nomenat mechanicus i rellotger del landgravi de Hessen-Kassel, Guillem el Savi.[3] A partir d'aquesta data la seva biografia és més coneguda, sobretot pels nombrosos instruments de precisió per l'astronomia i la geometria que va construir.[4]
A la mort de Guillem el Savi en 1592, va continuar mantenint el patrocini del seu fill Maurici I de Hessen-Kassel, però també va ser invitat per l'emperador Rodolf II a la seva cort de Praga.[5] El 1603, després de diferents estances a Praga, s'hi va traslladar definitivament i hi va romandre fins el 1631.[6] El gener de 1632, poc temps després del seu retorn a Kassel, va morir en aquesta ciutat. Tot i que la seva tomba ja no existeix, s'ha emplaçat una llosa en el cementiri del seu enterrament.[7]
Obra
[modifica]L'únic llibre seu, publicat el 1620, són les Aritmetische und Geometrische Progreß tabulen, unes taules de logaritmes que utilitzava per simplificar els càlculs,[8] ja que el logaritme converteix la multiplicació en una suma, la divisió en una resta i l'arrel quadrada o cúbica en una divisió per 2 o per 3. Probablement, l'origen d'aquestes taules es remunti a 1588; Kepler deia el 1594 que Burgi tenia un mètode molt eficient per a fer multiplicacions i divisions.[9] És, doncs, possible que Burgi inventés els logaritmes abans que John Napier, però la publicació del seu llibre és posterior a la de Napier. Les seves taules es basaven en un procediment per a calcular els sinus molt més eficient del que s'havia utilitzat fins el seu temps.[10]
També es conserven de Burgi nombrosos instruments com rellotges, esferes celestes, quadrants, etc. la major part construïts durant la seva època a Kassel,[11] que li van donar una merescuda fama internacional.
Referències
[modifica]- ↑ Clark, 2015, p. 1-2.
- ↑ Knill, 2007, p. 184.
- ↑ Waldvogel, 2014, p. 92.
- ↑ Clark, 2015, p. 4.
- ↑ Clark, 2015, p. 8.
- ↑ Clark, 2015, p. 9.
- ↑ Clark, 2015, p. 12.
- ↑ Kaunzner, 1994, p. 216-218.
- ↑ Waldvogel, 2014, p. 15.
- ↑ Folkerts, Launert i Thom, 2016, p. 137 i ss.
- ↑ Gingerich, 1980, p. 212-213.
Bibliografia
[modifica]- Clark, Kathleen. Jost Bürgi's Aritmetische und Geometrische Progreß Tabulen (1620) (en anglès). Birkhäuser, 2015. ISBN 978-1-4939-3160-6.
- Folkerts, Menso; Launert, Dieter; Thom, Andreas «Jost Bürgi's method for calculating sines» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 43, Num. 2, 2016, pàg. 144-147. DOI: 10.1016/j.hm.2016.03.001. ISSN: 0315-0860.
- Gingerich, Owen «Jost Bürgi at Kassel» (en alemany). Journal for the History of Astronomy, Vol. 11, Num. 3, 1980, pàg. 212-213. DOI: 10.1177/002182868001100312. ISSN: 0021-8286.
- Kaunzner, Wolfgang. «Logarithms». A: Grattan-Guinness, Ivo (ed.). Companion Encyclopedia of the History and Philosophy of the Mathematical Sciences, Volum 1 (en anglès). Routledge, 1994, p. 210-228. ISBN 0-415-09238-8.
- Knill, Oliver. «Bürgi, Jost». A: Hockey, Thomas (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2007, p. 184-185. ISBN 9780387304007.
- Waldvogel, Jörg «Jost Bürgi and the Discovery of the Logarithms» (en anglès). Elemente der Mathematik, Vol. 69, 2014, pàg. 89-117. DOI: 10.4171/EM/253. ISSN: 0013-6018.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jost Bürgi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Novy, Lubos. «Bürgi, Joost» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 18 desembre 2013].