Josep Abelló Pascual
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r maig 1901 Reus (Baix Camp) |
Mort | 20 agost 1964 (63 anys) Madrid |
Formació | Universitat Central Instituto Cardenal Cisneros |
Activitat | |
Ocupació | metge |
Família | |
Germans | Joan Abelló Pascual Fernando Abelló Pascual |
Parents | Juan Abelló Gallo Francesc Abelló Pascual, cosí germà |
Josep Abelló Pascual (Reus, 1 de maig de 1901 – Madrid, 20 d'agost de 1964) fou un metge tisiòleg, germà de Joan Abelló Pascual.
Després dels estudis de batxillerat es traslladà a Madrid a estudiar medicina, i es pagà la carrera treballant a telègrafs. Interessat en la biologia, realitzà treballs al laboratori d'investigacions biològiques de la Universitat de Madrid, on va conèixer Ramón y Cajal, que el va fer entrar a la institució Velasco i es dedicà a la histopatologia i a l'estudi de la tuberculosi sobre la qual publicà diversos estudis entre el 1930 i el 1950 que tingueren importància en la medicina europea. Alguns dels seus treballs els publicà en llengua alemanya, que coneixia per haver estat becat a aquell país per a ampliar estudis, i que li donà prestigi internacional. Passà al bàndol franquista a inicis de la guerra civil i muntà un servei de tòrax a l'hospital de Valladolid per a diagnosticar malalties pulmonars. Va ser cap d'investigació de l'Escola de malalties del tòrax a Madrid i membre de la Real Academia de Medicina.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 31-32.