Vés al contingut

Jordi Bonell i Deià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJordi Bonell Daya
Biografia
Naixement3 març 1958 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort18 novembre 2024 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Caldes d'Estrac (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguitarrista Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 9780519b-e171-4453-a7d2-b3174a4ad9d4 Discogs: 381638 Allmusic: mn0000680734 Modifica el valor a Wikidata

Jordi Bonell i Deià (Barcelona, 3 de març de 1958 - Caldes d'Estrac, 18 de novembre de 2024) va ser un músic i guitarrista de jazz-rock i jazz fusió català[1] i, alhora, un dels exponents de l'anomenada guitarra catalana,[2] fusió de la música mediterrània amb el jazz i la música del món.[3]

Biografia

[modifica]

Bonell va estudiar guitarra i piano al Conservatori del Liceu[4] i perfeccionà els coneixements musicals a The New School for Social Research de Nova York i amb el guitarrista Jim Hall.[3][5] Als anys 1970 va crear, juntament amb Xavier Pérez, Víctor Cortina i Rafael Zaragoza, Secta Sònica, un grup de música laietana.[6] Més endavant, es va incorporar al grup Música Urbana[6] i després va participar en altres projectes produïts o arranjats per Joan Albert Amargós, com Bon vent i barca nova (1978) d'Ovidi Montllor– o Pijama de saliva (1982) –de Francesc Pi de la Serra.[3]

També formà part del grup Bocanegra, fundat per Víctor Obiols i Pep Sales. El 1988 liderà el projecte Azúcar Imaginario.[7] Va ser distingit com a millor guitarrista en dues ocasions, el 1993 i el 1994, de la mà de l'Associació de Músics de Jazz de Catalunya.[5][3] Als anys 1990 va participar en nombroses bandes sonores per al cinema i la televisió.[3]

Va enregistrar discos amb Lola Flores, Joan Manuel Serrat, Gato Pérez, Dyango, Moncho, Marina Rossell, Santiago Auserón i Miguel Bosé, entre d'altres; i va fer gires per tot el món. Va tocar amb artistes del món del jazz com ara Chet Baker, Marc Johnson, Archie Shepp, Jim Hall, Tim Riess, Gary Willis, Larry Willis, i amb músics com Jorge Pardo, Carles Benavent, Horacio Fumero o Chano Domínguez.[8][9] Durant molts anys va ser professor al Conservatori Superior de Música del Liceu i al Taller de Músics de Barcelona.[3]

Discografia

[modifica]
  • Azúcar Imaginario (Origen, 1988)
  • Àngel (Discmedi Blau, 1998)
  • Corda brava (2002)
  • Agua madre (World Village, 2004)
  • Duo (Jordi Bonell & Dani Pérez) (New Mood Jazz, 2004)
  • Al Volver Nunca Se Vuelve (Italo Boggio Trio & Jordi Bonell) (New Mood Jazz, 2005)
  • Jazz a l'Estudi (Carles Benavent & Jordi Bonell amb Roger Blàvia) (2011)
  • Live in my land (Albert Marquès Trio & Jordi Bonell) (2016)
  • Gemini (Jordi Gaspar, Jordi Bonell, Roger Blàvia) (Discmedi, 2016)
  • Coral pulse (Temps Record, 2016)
  • Musica Cordis (Jordi Bonell & Jordi Farrés) (MoojalRecords, 2024)

Referències

[modifica]
  1. Cervantes, Xavier. «Mor el músic Jordi Bonell, una llegenda del jazz català». Ara, 19-11-2024. [Consulta: 19 novembre 2024].
  2. «Jam Sessions: Jordi Bonell». www.lavanguardia.com. Arxivat de l'original el 2016-11-05. [Consulta: 5 novembre 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Alabarta Baviera, José Luis «Jordi Bonell Deià». Història de la música catalana, valenciana i balear. Edicions 62, IX, 2003, pàg. 97. ISSN: 84-297-4700-1.
  4. «Jordi Bonell». Taller de Músics. [Consulta: 23 novembre 2014].
  5. 5,0 5,1 «Jordi Bonell». Roland Iberia. [Consulta: 23 novembre 2014].[Enllaç no actiu]
  6. 6,0 6,1 Gómez-Font, Àlex. Zeleste i la música laietana: Un passeig per las Barcelona musical dels anys setanta. Lleida: Pagès editors, 2009. 
  7. Dalmau, Miguel «Se abrió la veda del jazz con las excelencias de Montoliu y Bonell». ABC, 07-09-1987, pàg. 74.
  8. «El jazz de Miles Davis reviu al Palau de la Música en la inauguració del Mas i Mas Festival». La Vanguardia.
  9. «Joan Mas se rodea de amigos como Manu Guix y Gisela para un concierto solidario». La Vanguardia.