Jonathan Mestel
Andrew Jonathan Mestel (Cambridge, Anglaterra, 13 de març de 1957), és un professor expert en matemàtica aplicada a l'Imperial College London, on treballa en magnetohidrodinàmica i dinàmica de fluids biològica. Es va graduar amb la tesi Magnetic Levitation of Liquid Metals a la Universitat de Cambridge.
És fill de l'astrònom Leon Mestel. Està casat des del 1982 amb Anna O'Donovan, amb qui té un fill, David, nascut el febrer de 1992.
És també un destacat jugador d'escacs, i fou la primera persona que va rebre els títols de Gran Mestre Internacional de la FIDE en les modalitats de tauler i de resolució de problemes.[1] Té una força també propera a la de Gran Mestre en bridge.
Resultats destacats en competicions d'escacs
[modifica]Va ser Campió del món cadet el 1974, a Pont-Sainte-Maxence. El mateix any, va estar a punt de guanyar el Campionat britànic, jugant un play-off a set bandes a Clacton, però fallant en assolir el títol en el darrer instant. El 1975 va participar en el Campionat del món júnior a Tjentiste, on hi obtingué la medalla de bronze, rere Valeri Txékhov i Larry Christiansen.[2] A continuació varen venir una sèrie d'èxits als Campionats britànics, on va guanyar el títol els anys 1976, 1983 i 1988.[3] La seva victòria a Portsmouth el 1976 fou molt destacable pel fet de començar amb nou victòries consecutives, un rècord de la competició.[4]
Pel camí, Mestel obtingué el títol de Gran Mestre (GM) el 1982 i va esdevenir Gran Mestre de Resolució d'Escacs i el Campió del món de solucionistes el 1997.[5][6] Juntament amb John Nunn, Mestel és també un membre de l'equip de resolució britànic que ha guanyat diverses medalles als campionats del món d'aquesta especialitat.
Pel que fa a torneigs internacionals, el seu millor resultat primerenc fou un segon lloc ex aequo a Londres 1977, amb Miguel Quinteros i Michael Stean, rere Vlastimil Hort.[7] També va obtenir bons resultats a Esbjerg, on hi va guanyar la North Sea Cup el 1979 (amb László Vadász) i hi acabà empatat al segon lloc el 1984 (rere Nigel Short, amb Lars Karlsson).[8] A Marbella 1982, fou co-guanyador del Torneig Zonal, amb Nunn, Stean i John van der Wiel. A Hastings, hi obtingué bons resultats el 1977/78 (empatat al cinquè lloc, amb una fortíssima participació) i el 1983/84, quan hi empatà al tercer lloc (després dels dos guanyadors, Karlsson i Jon Speelman).
Participació en competicions per equips
[modifica]Entre 1976 i 1988, va ser un membre habitual de l'equip anglès a les Olimpíades d'escacs, on hi guanyà 3 medalles per equips (dues d'argent i una de bronze). El 1984, va guanyar una medalla d'or individual per la seva excel·lent actuació de 7/9 punts en el seu tauler. Altres resultats notables per als equips anglesos van ser el 1978 en l'Olimpíada estudiantil a Mèxic on va obtenir una Medalla d'or i al Campionat d'Europa per equips de 1983 a Plòvdiv (Bulgària). En ambdós casos, va fer-hi performances suficients per obtenir-hi la medalla d'or individual, i en el segon cas, amb una puntuació excepcional (6/7, 85%), va obtenir el millor percentatge de tots els taulers.[9] Va ser també membre de l'equip anglès que va obtenir la medalla de bronze per equips al Campionat d'Europa per equips de 1980 a Skara,[10] i de l'equip que obtingué la medalla de bronze al Campionat del món per equips a Lucerna 1985.[11] Com a jugador per equips de lliga, ha participat en la 4NCL des dels seus primers dies, i va representar The Gambit ADs en l'edició de 2008/9.
D'altres activitats
[modifica]Va escriure el joc d'ordinador Brand X conjuntament amb Peter Killworth, que més tard va ser reescrit per a Windows i llançat comercialment com a Philosopher's Quest.
Notes i referències
[modifica]- ↑ «Nota biogràfica de Jonathan Mestel» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 7 gener 2012].
- ↑ Weeks, Mark. «World Junior Chess Champions» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 7 gener 2012].
- ↑ «Llista de campions britànics d'escacs» (en castellà). ajedrezdeataque.com. [Consulta: 7 gener 2012].
- ↑ Golombek, Harry. The Penguin Encyclopaedia of Chess. Penguin Books, 1981, p. 285–286. ISBN 978-0140464528.
- ↑ Llista de GMs solucionistes
- ↑ Resultats del Campionat del món de solucionistes de 1997
- ↑ Hooper, David i Whyld, Kenneth. The Oxford Companion To Chess. Oxford University, 1984, p. 212–213. ISBN 0192175408.
- ↑ «North Sea Cup Esbjerg Denmark» (en anglès). [Consulta: 7 gener 2012].
- ↑ «Fitxa del jugador» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 7 gener 2012].
- ↑ Bartelski, Wojciech. «Estadístiques individuals de tots els jugadors que han participat en el Campionat d'Europa per equips» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 7 gener 2012].
- ↑ Bartelski, Wojciech. «Estadístiques individuals de tots els jugadors que han participat en el Campionat del món per equips» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 7 gener 2012].
Enllaços externs
[modifica]
- Jonathan Mestel al Mathematics Genealogy Project.
- Aventura conversacional de Jonathan Mestel Arxivat 2007-08-07 a Wayback Machine.
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: William Hartston |
Campió de la Gran Bretanya 1976 |
Succeït per: George Botterill |
| Precedit per: Tony Miles |
Campió de la Gran Bretanya 1983 |
Succeït per: Nigel Short |
| Precedit per: Nigel Short |
Campió de la Gran Bretanya 1988 |
Succeït per: Michael Adams |
Grans Mestres d'escacs anglesos | |
|---|---|
| 1970s | |
| 1980s | |
| 1990s | |
| 2000s |
|
| 2010s | |
| 2020s | |
- Persones vives
- Matemàtics anglesos
- Grans Mestres d'escacs anglesos
- Dobles Grans Mestres d'escacs
- Jugadors d'escacs anglesos de la dècada del 1970
- Jugadors d'escacs anglesos de la dècada del 1980
- Jugadors d'escacs anglesos de la dècada del 1990
- Jugadors d'escacs anglesos de la dècada del 2000
- Jugadors d'escacs anglesos de la dècada del 2010
- Campions mundials d'escacs de la joventut
- Competidors en les olimpíades d'escacs representant Anglaterra
- Alumnes de la Universitat de Cambridge
- Alumnes de la Manchester Grammar School
- Persones de Cambridge
- Jugadors de bridge
- Professors de l'Imperial College London