Vés al contingut

Jean-Baptiste Greuze

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJean-Baptiste Greuze

Autoretrat Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 agost 1725 Modifica el valor a Wikidata
Tournus (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 març 1805 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Montmartre Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Reial de Pintura i Escultura Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, dibuixant Modifica el valor a Wikidata
Activitat1750 Modifica el valor a Wikidata - 1805 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentRococó Modifica el valor a Wikidata
Catàleg raonatJean Baptist Greuze catalogue raisonné, 1837 (en) Tradueix (1837) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsCharles Grandon i Charles-Joseph Natoire Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGeneviève Brossard de Beaulieu, Jeanne Philiberte Ledoux, Constance Mayer, Pierre Alexandre Wille i Mikhail Ivanovich Belsky (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MecenesCharles-Nicolas Duclos du Fresnoy Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsAnna-Geneviève Greuze Modifica el valor a Wikidata


Discogs: 2314252 Find a Grave: 6808 Modifica el valor a Wikidata

Jean-Baptiste Greuze (1725, Tournus1805, París) va ser un pintor francès.

Biografia

[modifica]

Després de realitzar els seus primers estudis de pintura amb Charles Grandon a Lió, Greuze se'n va anar a París el 1750 i va entrar, com a alumne de Charles Joseph Natoire, a l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura.

El 1755, el seu quadre Pare de família explicant la Bíblia als seus fills va obtenir un gran èxit. La seva popularitat es va confirmar amb altres quadres melodramàtics com l'Escena de pecat (Broken Eggs), (1756),[1] i Diderot el va elogiar per la moralitat de les seves imatges. La seva obra Septimi Sever retraient a Caracal·la haver atemptat contra la seva vida (1769) li va permetre ingressar a l'Acadèmia el mateix any.

Va pintar nombrosos retrats i va rebre algunes crítiques per les seves pintures de dones carregades d'erotisme. Va pintar, a més, diferents temes al·legòrics, com L'ofrena d'amor (1769); mitològics com Dana; o religiosos com Santa Maria l'Egípcia; però no van tenir cap repercussió.

La Revolució Francesa de 1789 posà de moda l'antic i les pintures de Greuze caigueren en l'oblit, obligant-lo a viure de les seves classes. El retrat de Napoleó Bonaparte, que li va encarregar en els seus últims anys, no va evitar que morís en la misèria.

Referències

[modifica]
  1. Revista sapiens n.º 206, pàg. 98. (ISNN|1695-2014)