James Van Allen

James Van Allen

Biografia
Naixement	7 setembre 1914 Mount Pleasant (Iowa)
Mort	9 agost 2006 (91 anys) Iowa City (Iowa)
Causa de mort	insuficiència cardíaca
Formació	Universitat d'Iowa - física (1935–1939) Iowa Wesleyan University (en) - física (–1935) Mount Pleasant Community High School (en)
Activitat
Camp de treball	Astrofísica
Ocupació	catedràtic (1951–1985), professor d'universitat, físic, físic nuclear, astrònom, científic de la Terra
Ocupador	Universitat d'Iowa (1951–1985) Carnegie Institution for Science (1939–1942) Applied Physics Laboratory
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (1959–) American Astronomical Society American Physical Society Societat Filosòfica Americana Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Obra
Obres destacables Cinturó de Van Allen radio proximity fuze (en)
Estudiant doctoral	George H. Ludwig (en) i Robert Ellis (en)
Premis
(1994)  Premi Gerard P. Kuiper (1991)  Vannevar Bush Award (en) (1990)  Medalla Nevada (1989)  Premi Crafoord de geociències (1987)  Medalla Nacional de Ciència (1987)  Premi William Procter (1985)  Premi AAAS Philip Hauge Abelson (1984)  International Space Hall of Fame (1978)  Medalla d'or de la Royal Astronomical Society (1977)  Medalla William Bowie (1963)  Medalla John Adam Fleming (1961)  Medalla Elliott Cresson (1960)  Premi Memorial Richtmyer (1960)  Persona de l'Any de la Revista Time (1946)  Beca Guggenheim  Honorary Member of the American Polar Society (en)

Cinturons de Van Allen.

James Alfred Van Allen ( Mount Pleasant, Iowa, 7 de setembre de 1914 - Iowa City, Iowa, 9 d'agost de 2006) fou un físic estatunidenc. Professor i director de l'Institut de Física de la Universitat d'Iowa des del 1951, va dur a terme investigacions sobre física nuclear, sobre els raigs còsmics i sobre la física atmosfèrica.

Va descobrir l'existència de dues zones de radiació d'alta energia que circumden la Terra, anomenades en el seu honor cinturons de Van Allen, l'origen de les quals es troba probablement en les interaccions del vent solar i dels raigs còsmics amb els àtoms constituents de l'atmosfera.   

Van Allen (mig) celebrant el satèl·lit Explorer.

Va col·laborar igualment en el disseny dels primers satèl·lits artificials estatuniencs (Explorer) i va participar en els programes d'investigació planetària associats a les missions de la NASA Apol·lo, Mariner i Pioneer. Entre altres guardons va rebre la medalla Hickman, de la Societat Americana de Coets i el premi de l'Acadèmia de les Ciències de Washington. També va rebre la medalla d'or de la Royal Astronomical Society el 1978 i el Premi Crafoord el 1989 pels seus treballs astrofísics.

Va morir al 'University Hospital d'Iowa (EUA), el 9 d'agost de 2006, gairebé amb 92 anys, després de patir una insuficiència cardíaca.

Enllaços externs

• Documents de James Van Allen de la Universitat d'Iowa Col·leccions Especials i Arxius de la Universitat introducció a la col·lecció, i recerca d'ajuda. Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine. (anglès)
• [1] Arxivat 2016-10-27 a Wayback Machine. Col·lecció digital de documents James Van Allen a la Biblioteca Digital Iowa. (anglès)
• Històries de la ciència - Homenatge a Van Allen