Vés al contingut

Isabel de Villamartin Thomas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIsabel de Villamartin Thomas
Biografia
Naixement(es) Isabel de Villamartín Thomas Modifica el valor a Wikidata
segle XIX Modifica el valor a Wikidata
Galícia (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1877 Modifica el valor a Wikidata
la Garriga (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGranollers Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata


Diccionari Biogràfic de Dones: 12 Modifica el valor a Wikidata

Isabel de Villamartín i Thomas (A Guarda, Pontevedra, 1837[1] - la Garriga, 1 d'octubre de 1877) va ser una poeta i dramaturga catalana de la Renaixença, que escrigué en les llengües catalana i castellana.[2][3][4]

Nascuda a Galícia de mare empordanesa, es va traslladar a Catalunya a la infantesa, on va residir a Barcelona i Girona. Va desenvolupar la seua obra literària en català i castellà[3] i va participar plenament en la vida literària de mitjan segle xix. Va guanyar la Flor Natural dels primers Jocs Florals de Barcelona el 1859 amb el romanç «Clemència Isaura», i també la Viola el 1861[4] amb «La Creu de Cristo».[5] El romanç que li va portar la Flor Natural cantava Clemència Isaura, la fundadora dels Jocs Florals de Tolosa, els originals, al s. XV.[6][7] Caldria esperar més de vint anys perquè alguna escriptora tornés a guanyar un premi ordinari als Jocs. I cap altra arribaria a assolir el mestratge en gai saber.[2]

El seu primer poema publicat va ser en castellà: «Pembé-haré. Oriental»(1856, Girona). Obres seues en català van ser incloses en dues antologies poètiques de la Renaixença, els volums Los trobadors nous (1858) –el sonet «Als estels» i una evocació de Jaume I, «La veu profètica»–, i Los trobadors moderns (1859) –el poema «A Catalunya», en què recorda el seu país d’origen i canta la història i la indústria catalanes. També va participar en el Calendari Català. Va publicar el poema «La desposada de Déu» (1862) en català, i Horas crepusculares (1865) i La envidia y la caridad (1872), en castellà.[3][4][2]

Com a dramaturga, estrenà al Circo Barcelonés una peça en tres actes, Un día de lágrimas, el juny de 1859.[2][8]

Va morir a la Garriga l'1 d'octubre de 1877, als quaranta anys, a causa d'una apoplexia cerebral.[1][2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Certificat de defunció d'Isabel de Villamartín. Registre Civil, La Garriga, 1877.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Tomàs, Margalida «Notes sobre les escriptores vuitcentistes catalanes. Isabel de Villamartín Thomàs, una poeta desconeguda». Anuari Verdaguer, 25, 2017, pàg. 55-90.
  3. 3,0 3,1 3,2 Isabel de Villamartin Thomas Arxivat 2019-11-23 a Wayback Machine. al Diccionari Biogràfic de Dones, Xarxa Vives d'Universitats, GenCat i Consell de Mallorca. [Consulta: 26-10-2019].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Isabel de Villamartin Thomas». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 26-10-2019].
  5. Jochs Florals de Barcelona en 1861, índex, reproduït a Wikisource. [Consulta: 26-10-2019].
  6. El carrer de Clemència Isaura, nomenclàtor de Sabadell. [Consulta: 26-10-2019].
  7. "Clemència Isaura", JOCHS FLORALS DE BARCELONA, EN LO ANY DE 1859, reproduït a Wikisource. [Consulta: 26-10-2019].
  8. «Espectáculos, Circo Barcelonés». Diario de Barcelona, n. 159, 08-06-1859, pàg. 1.

Enllaços externs

[modifica]
  • "Isabel de Villamartín Thomàs, una poeta desconeguda", dins «Notes sobre les escriptores vuitcentistes catalanes: a l'entorn dels Jocs Florals de Barcelona», Margalida Tomàs (Societat Verdaguer), Anuari Verdaguer 25 - 2017, pp. 61-68 (55-90)  PDF.
  • Isabel de Villamartin Thomas Arxivat 2019-11-23 a Wayback Machine. al Diccionari Biogràfic de Dones, Xarxa Vives d'Universitats, GenCat i Consell de Mallorca.
  • «Isabel de Villamartin Thomas». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • Vegeu un romanç seu aquí: "Clemència Isaura", JOCHS FLORALS DE BARCELONA, EN LO ANY DE 1859, reproduït a Wikisource.