Imma Tubella i Casadevall
  | |
| Nom original | (ca) Imma Tubella Casadevall |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1953 (70/71 anys) la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà) |
| Membre del Consell Assessor Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals | |
| novembre 2023 – | |
 2a Rectora de la Universitat Oberta de Catalunya | |
| 13 desembre 2005 – 3 abril 2013 ← Gabriel Ferraté Pascual – Josep Antoni Planell Estany → | |
| Dades personals | |
| Director de tesi | Joan Becat i Rajaut |
| Activitat | |
| Ocupació | professora d'universitat, sociòloga, escriptora |
| Ocupador | Universitat Oberta de Catalunya Universitat Autònoma de Barcelona |
| Partit | Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Antoni Roig Telo |
| |
Imma Tubella Casadevall (la Bisbal d'Empordà, 10 de febrer del 1953) és doctora en Ciències Socials i Catedràtica de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, de la qual va ser rectora. També és titular de la Càtedra sobre Educació i Tecnologia del Collège d'Études Mondiales de París.[1]
Especialista en comunicació, ha estat membre del Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió del 2000 al 2003, membre de la Comissió Assessora sobre Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament d'Universitats, Investigació i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya (2000-2003), vicepresidenta de la Societat Catalana de Comunicació de l'Institut d'Estudis Catalans (1995-2000) i professora d'Estructura internacional de l'audiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Va ser nomenada rectora de la Universitat Oberta de Catalunya[2][3] l'any 2005, i va ocupar el càrrec fins al 2013, quan va ser succeïda per Josep A. Planell i Estany. Va presidir l'Associació Catalana d'Universitats Públiques durant el curs 2009-2010.[4] És assessora d'Endesa a Catalunya.[5]
El novembre de 2023 fou designada membre del consell assessor de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals pel Parlament de Catalunya, a proposta conjunta de PSC, ERC, Junts i En Comú Podem.[6]
Obres
[modifica]Amb Eduard Vinyamata Camp ha escrit:
- Les nacions de l'Europa capitalista (1977)
- Cuba es de todos 1898-1998 (1998)
- Diccionari del nacionalisme (1978)
- Catalunya/Katalonien/Cataluña/La Catalogne (1982)
- Determinació de Catalunya : projecte nacional i globalització : el poder de la voluntat (2002)
Amb Manuel Castells i altres:
- La Societat Xarxa a Catalunya (2003)
- The Network Society (2004)
- La transición a la Sociedad Red (2007)
També ha escrit:
- Sociedad del conocimiento, amb Jordi Vilaseca i Requena.
- Jaume Compte i el Partit Català Proletari (1978)
- Televisió i identitat cultural. El repte de la TV pública a Europa (1992)
- La programación cultural de las televisiones autonómicas (1995)
- Somiar Amèrica. Televisió i identitat als Estats Units
- "Internet y Televisión: La guerra de las pantallas" (2007) (també en català)
- "Turning the University Upside Down" (2011) (també en català i castellà)
Ficció
[modifica]- Un secret de l'Empordà (novel·la) (2016)
- A cavall del vent (2019)
- Els insubmisos del mar (novel·la) (Premi Nèstor Luján de novel·la històrica 2021)
- Una història per a tu (2023)
Referències
[modifica]- ↑ «Qui és qui en pantalla». A: Televisió de Catalunya. Barcelona: Televisió de Catalunya, 1987, p. 171.
- ↑ JIMENEZ, Mar: «Imma Tubella: Amb el peix al cove el nostre futur és Argentina». Avui, 25/07/2010
- ↑ S., S. «Els rectors catalans s'expliquen». Ara [Barcelona], núm.352, 17-11-2011, pp.06-07. ISSN: 2014-010X.
- ↑ «La Vanguardia. La rectora de la UOC, nueva presidenta de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques». Arxivat de l'original el 2009-09-26. [Consulta: 23 setembre 2009].
- ↑ Marco, Agustín. «Ocho de los trece asesores de Endesa en Cataluña se declaran independentistas». El Confidencial, 27-08-2014. [Consulta: 27 agost 2014].
- ↑ Redacció. «El Parlament renova el consell assessor de la CCMA». Comunicació21.cat, 22-11-2023. [Consulta: 24 novembre 2023].
