Vés al contingut

Hidrogencarbonat de sodi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicHidrogencarbonat de sodi

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular83,982338 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaNaHCO₃ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C(=O)(O)[O-].[Na+] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat2,159 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Punt de descomposició60 ℃ Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()
Regulació europea de productes químics (GHS07: signe d'exclamació) Modifica el valor a Wikidata

L'hidrogencarbonat de sodi (també anomenat bicarbonat de sodi, bicarbonat sòdic, bicarbonat, carbonat àcid de sodi, E 500 ii o sal de Vichy)[1][2] és un compost sòlid cristal·lí de color blanc molt soluble en aigua, amb un lleuger gust alcalí semblant al carbonat de sodi (encara que menys fort i més salat que aquest últim), de fórmula química és NaHCO₃. Es pot trobar com a mineral a la natura o es pot produir artificialment.[3] La forma mineral natural és nahcolita. És un component del mineral natró i es troba dissolt en moltes fonts minerals.[4][5]

Quan s'exposa a un àcid moderadament fort es descompon produint diòxid de carboni i aigua, amb una característica efervescència. La reacció és la següent:

A causa de la capacitat del bicarbonat de sodi d'alliberar diòxid de carboni s'usa juntament amb compostos acídics com additiu rent en fleca i en la producció de gasosa. Alguns llevats de forner contenen bicarbonat de sodi. Antigament s'usava com a font de diòxid de carboni per a la gasosa Coca Cola.

És el component fonamental de les pólvores extintors d'incendis o pols BC.

Obtenció

[modifica]

Mitjançant el procés de Solvay. Encara que és utilitzat per a obtenir Na₂CO₃, és possible obtenir en una de les reaccions intermèdies hidrogencarbonat de sodi. El procés consisteix en la reacció:

en la qual precipita l'hidrogencarbonat de sodi.

Història de la indústria

[modifica]

La cendra de sosa (carbonat de sodi) i de potassa (carbonat de potassi), denominats genèricament àlcalis, són substàncies químiques essencials per a les indústries del vidre, tèxtil, del sabó i del paper. En l'oest d'Europa tradicionalment s'havia obtingut potassa a partir de la cendres de fusta. No obstant això, al segle xviii, la desforestació havia tornat aquest mitjà de producció poc rendible, i l'àlcali va haver de començar a ser importat. Així a tota Europa la potassa s'importava d'Amèrica del Nord, Escandinàvia i Rússia, on continuava havent-hi grans boscos. En canvi la cendra de sosa s'aconseguia de la costa del llevant espanyol i de les Illes Canàries, on es produïa de forma similar al carbó de llenya, a partir de les plantes costaneres anomenades barrella, o també d'Egipte, on el mineral anomenat natró s'extreia de jaços de llacs secs. Sobretot a Gran Bretanya, l'única font local d'àlcalis eren les algues marines, que arribaven a les costes d'Escòcia i Irlanda.[6][7]

El 1783, el rei Luis XVI de França i l'Acadèmia de Ciències Francesa van oferir un premi de 2.400 lliures a qui pogués descobrir un mètode per produir àlcali de la sal marina (clorur de sodi). En 1791, Nicolas Leblanc, metge de Luis Felipe II, duc d'Orleans, va descobrir i va patentar el seu mètode. Aquest mateix any es va construir la primera planta de Leblanc per al duc de Saint-Denis, i aquesta va començar a produir 320 tones de cendra de sosa (carbonat de sodi) per any.[8] Posteriorment se li va negar els diners del premi a causa de la Revolució Francesa.

Leblanc va construir la primera planta usant el seu procés en 1791 en Saint-Denis. No obstant això, els revolucionaris francesos es van apoderar de la planta, juntament amb la resta dels béns de Luis Felipe, en 1794, i van fer públics els secrets comercials de Leblanc. Napoleó I va retornar la planta a Leblanc en 1801, però mancava dels fons per a reparar-la i competir contra les fàbriques de soda que uns altres havien muntat mentrestant. Posteriorment Leblanc es va suïcidar en 1806.

A principis del segle xix, els industrials francesos de carbonat de sodi produïen de 10.000 a 15.000 tones a l'any. No obstant això, va anar a Gran Bretanya on més àmpliament es va utilitzar el procés Leblanc.[8] La primera planta de soda britànica que emprava el procés Leblanc la va construir la família Losh dels fundadors de la factoria de ferro Losh, Wilson i Bell en Walker al costat del riu Tyne en 1816. Però els alts aranzels britànics sobre la producció de sal van obstaculitzar l'economia del procés de Leblanc i aquest tipus d'operacions es van mantenir a petita escala fins a 1824. Després de la derogació de la tarifa de la sal, la indústria de soda britànica va créixer de manera espectacular, i les factories químiques construïdes per James Muspratt a Liverpool, i Charles Tennant prop de Glasgow es van convertir en algunes de les més grans del món. Abans de 1852, la producció de soda anual havia aconseguit 140.000 tones al Regne Unit i 45.000 tones a França. En la dècada de 1870, la producció de alcalí britànica de va arribar a 200.000 tones anuals, superior a la de totes les altres nacions del món juntes.

Usos

[modifica]

L'hidrogencarbonat de sodi s'usa principalment en la rebosteria, on reacciona amb altres components i allibera CO₂, que ajuda la massa a elevar-se i li dona sabor i volum. Els compostos àcids que indueixen aquesta reacció inclouen bitartrat de potassi (també conegut com a crema de tàrtar), suc de llimona, iogurt, àcid acètic.

Ús cultural i cosmètic

[modifica]

L'hidrogencarbonat de sodi s'utilitza com a agent alcalinitzant que actua en combinació amb la saliva en mastegar el bol de coca (o acullico, de manera que se suavitza i es produeix l'extracció dels metabòlits de la fulla de coca perquè així mastegar el bol de coca sigui un procés agradable i més durador que altrament. L'hidrogencarbonat de sodi és a la coca el que el sucre al cafè; així, a les muntanyes del Perú, Bolívia i el nord de l'Argentina (on aquesta pràctica és comuna), el consum d'hidrogencarbonat és alt. A la Xina, s'usa per a rentar-se els peus. S'empra per a combatre l'acidesa gàstrica quan no es disposa de medicaments específics (com ara l'almagat).[9] Serveix també per a la neteja pel seu poder abrasiu i desodorant (per exemple, per a treure l'olor «de nou» de les neveres). Es fa servir més com a blanquejador dental, ja que poleix la superfície de l'esmalt i com a agent desodorant per a eliminar olors de sudoració forta a aixelles i peus. Per als malestars estomacals, podem preparar una beguda calenta amb menta, o freda amb llimona (llimonada), afegir-hi una culleradeta d'hidrogencarbonat, barrejar-ho bé i beure-nos-ho (cal recordar que no s'ha d'endolcir). Per a treure la molèstia, n'hi ha prou amb una tassa.

Pirotècnia

[modifica]

El bicarbonat de sodi és un dels principals components del foc artificial comunament conegut com a "serp negra". L'efecte es produeix per la descomposició tèrmica, que produeix gas diòxid de carboni per generar una llarga serp de cendra similar com a producte de la combustió de l'altre component principal, la sacarosa.[10] El bicarbonat de sodi també s'utilitza per endarrerir les reaccions de combustió mitjançant l'alliberament de CO2 i H2O quan s'escalfa, tots dos són retardants de flama.

Desinfectant suau

[modifica]

Té propietats desinfectants febles[11][12] i pot ser un fungicida eficaç contra alguns organismes.[13] Com que el bicarbonat de sodi absorbeix olors a humitat, s'ha convertit en un mètode fiable per als venedors de llibres usats per fer que els llibres siguin menys pudents.[14]

Extintor d'incendis

[modifica]

El bicarbonat de sodi es pot fer servir per extingir petits incendis de greix o elèctrics llançant-lo sobre el foc, ja que l'escalfament del bicarbonat de sodi allibera diòxid de carboni.[15] Tot i això, no s'ha d'aplicar a incendis en fregidores; l'alliberament sobtat de gas pot fer que el greix esquitxi.[15] El bicarbonat de sodi s'utilitza en extintors d'incendis químics secs de classe BC com a alternativa al fosfat monoamònic més corrosiu als extintors ABC. La naturalesa alcalina del bicarbonat de sodi el converteix en l'únic agent químic sec, a més del K-Púrpura, que es va utilitzar en sistemes de supressió d'incendis a gran escala instal·lats a cuines comercials.[16] Com que pot actuar com un àlcali, l'agent té un efecte de saponificació suau sobre el greix calent, cosa que forma una escuma suau i protectora.

Neutralització d'àcids

[modifica]

El bicarbonat de sodi reacciona espontàniament amb àcids, alliberant gas CO2 com a producte de reacció. S'usa comunament per neutralitzar solucions àcides no desitjades o vessaments d'àcid a laboratoris químics.[17] No és apropiat fer servir bicarbonat de sodi per neutralitzar bases,[18] encara que sigui amfòter, reacciona amb àcids i bases.[19]

Suplement esportiu

[modifica]

Es pren bicarbonat de sodi com a suplement esportiu per millorar la resistència muscular.[20]

Agricultura

[modifica]

Quan s'aplica bicarbonat de sodi a fulles, pot prevenir el creixement de fongs; no obstant, no mata el fong. Una quantitat excessiva de bicarbonat de sodi pot causar decoloració de les fruites (solució del dos per cent) i clorosi (solució de l'u per cent).

Usos mèdics i salut

[modifica]

El bicarbonat sòdic barrejat amb aigua es pot utilitzar com a antiàcid per tractar la indigestió àcida i l'acidesa estomacal.[21][22] La seva reacció amb l'àcid estomacal produeix sal, aigua i diòxid de carboni:

NaHCO3 + HCl → NaCl + H2O + CO2(g)

Una barreja de bicarbonat sòdic i polietilenglicol com PegLyte,[23] dissolta en aigua i presa per via oral, és una preparació eficaç per al rentat gastrointestinal i un laxant abans de la cirurgia gastrointestinal, gastroscòpia, etc.

El bicarbonat sòdic intravenós en solució aquosa s'utilitza de vegades en casos d'acidosi, o quan no hi ha prou ions de sodi o bicarbonat a la sang.[24] En casos d'acidosi respiratòria, l'ió bicarbonat infós impulsa el tampó àcid carbònic/bicarbonat del plasma cap a l'esquerra, i eleva així el pH. Per aquest motiu, el bicarbonat sòdic s'utilitza en la reanimació cardiopulmonar sota supervisió mèdica. La infusió de bicarbonat només està indicada quan el pH sanguini és marcadament baix (< 7,1-7,0).[25]

L'HCO3- s'utilitza per al tractament de la hiperpotassèmia, ja que torna K+ a les cèl·lules durant els períodes d'acidosi.[26] Atès que el bicarbonat sòdic pot causar alcalosi, de vegades es fa servir per tractar les sobredosis d'aspirina.[27] L'aspirina requereix un entorn àcid per a la correcta absorció, i un entorn bàsic disminuirà l'absorció d'aspirina en casos de sobredosi.[28] El bicarbonat sòdic també s'ha fet servir en el tractament de la sobredosi d'antidepressius tricíclics. També es pot aplicar tòpicament en forma de pasta, amb tres parts de bicarbonat sòdic i una part d'aigua, per alleujar alguns tipus de mossegades i picades d'insectes (així com la inflor que les acompanya).[29]

Alguns metges alternatius, com Tullio Simoncini, han promocionat el bicarbonat de sodi com a remei contra el càncer, una cosa contra el que ha advertit la Societat Americana contra el Càncer degut tant a la seva eficàcia no provada com al perill potencial del seu ús.[30] Edzard Ernst ha qualificat la promoció del bicarbonat de sodi com a remei contra el càncer com "una de les estafes alternatives contra el càncer més malaltisses que he vist en molt de temps".[31]

El bicarbonat sòdic es pot afegir als anestèsics locals per accelerar l'aparició dels seus efectes i fer que la seva injecció sigui menys dolorosa.[32] També és un component de la solució de Moffett, utilitzada en cirurgia nasal.[33]

S'ha proposat que les dietes àcides debiliten els ossos.[34] Una metaanàlisi sistemàtica de la investigació no mostra aquest efecte.[35] Un altre també troba que no hi ha proves que les dietes alcalines millorin la salut òssia, però suggereix que "hi pot haver algun valor" en les dietes alcalines per altres raons.[36]

Els manifestants han preparat i utilitzat solucions antiàcides (com el bicarbonat de sodi) per alleujar els efectes de l'exposició a gasos lacrimògens durant les protestes.[37]

De manera similar al seu ús en rebosteria, el bicarbonat sòdic s'utilitza juntament amb un àcid suau com l'àcid tartàric com a excipient en comprimits efervescents: quan es deixa caure un comprimit d'aquest tipus en un got d'aigua, el carbonat abandona el medi de reacció en forma de gas carbònic (HCO3- + H+ → H2O + CO2↑ o, més exactament, HCO3- + H3O+ → 2 H2O + CO2↑). Això fa que el comprimit es desintegri, quedant el medicament suspès i/o dissolt a l'aigua juntament amb la sal resultant (en aquest exemple, tartrat sòdic).[38]

Usos veterinaris

[modifica]

El bicarbonat sòdic s'utilitza com a suplement alimentari per al bestiar, en particular com a agent amortidor del rumen.[39]

Agent de neteja

[modifica]

El bicarbonat sòdic s'utilitza en un procés d'eliminació de pintura i corrosió anomenat sodablasting. Com a mitjà de xorreig, el bicarbonat sòdic s'utilitza per eliminar la contaminació superficial de substrats més tous i menys resistents, com l'alumini, el coure o la fusta, que podrien resultar danyats pels mitjans abrasius de sorra de sílice.[40]

Un fabricant recomana una pasta feta de bicarbonat de sodi amb un mínim d'aigua com a fregall suau, i és útil per eliminar l'òxid superficial,[15] ja que l'òxid forma un compost soluble en aigua quan es troba en una solució alcalina concentrada;[41] cal utilitzar aigua freda, ja que les solucions d'aigua calenta poden corroir l'acer.[42] El bicarbonat sòdic ataca la capa fina protectora d'òxid que es forma sobre l'alumini, per la qual cosa no és adequat per netejar aquest metall.[43] Una solució en aigua temperada eliminarà el llustre de la plata quan estigui en contacte amb un tros de paper d'alumini.[43][44] El bicarbonat sòdic se sol afegir a les rentadores com a substitut del descalcificador i per eliminar les olors de la roba. També és gairebé tan eficaç per eliminar les taques de te i cafè de les tasses com l'hidròxid de sodi, quan es dilueix en aigua calenta.

Durant el Projecte Manhattan per desenvolupar la bomba nuclear a principis de la dècada de 1940, la toxicitat química de l'urani va ser un problema. Es va descobrir que els òxids d'urani s'adherien molt bé a la tela de cotó i no s'eliminaven amb sabó o detergent. Tot i això, l'urani s'eliminava amb una solució al 2% de bicarbonat sòdic. La roba es pot contaminar amb pols tòxica d'urani empobrit (DU), que és molt dens, per això s'utilitza per a contrapesos en un context civil, i en projectils perforants de blindatge. L'urani empobrit no s'elimina amb el rentatge normal; el rentat amb 170 g de bicarbonat de sodi a 7,5 l d'aigua ajuda a eliminar-lo.[45]

Control d'olors

[modifica]

Sovint s'afirma que el bicarbonat de sodi és un eficaç eliminador d'olors,[46] i sovint es recomana mantenir una caixa oberta a la nevera per absorbir l'olor.[47] Aquesta idea va ser promoguda per la principal marca nord-americana de bicarbonat de sodi, Arm & Hammer, en una campanya publicitària que va començar el 1972.[48] Tot i que aquesta campanya es considera un clàssic del màrqueting, ja que en el termini d'un any més de la meitat dels frigorífics nord-americans contenien una caixa de bicarbonat de sodi,[49][50] hi ha poques proves que sigui realment eficaç en aquesta aplicació.[51][52]

Producció de gas hidrogen

[modifica]

El bicarbonat sòdic es pot utilitzar com a catalitzador en la producció de gas. El seu rendiment per a aquesta aplicació és "bo", però no sol utilitzar-se. El gas hidrogen es produeix mitjançant electròlisi de l'aigua, procés en què s'aplica corrent elèctric a través d'un volum d'aigua, cosa que provoca que els àtoms d'hidrogen se separin dels àtoms d'oxigen. Aquesta demostració sol fer-se a les classes de química dels instituts per mostrar l'electròlisi.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «hidrogenocarbonat de sodi». A: Diccionari enciclopèdic de medicina. TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2021. 
  2. ↑ «carbonat àcid de sodi». A: Lèxic d'additius alimentaris. TERMCAT, Centre de Terminologia, 2012-2022 [Consulta: 22 juliol 2023]. 
  3. ↑ «Hoja de seguridad elaborada por Química Básica, S.A.» (PDF) (en castellà). Química Básica.
  4. ↑ «Mineral Springs – an overview | ScienceDirect Topics».
  5. ↑ [2017-05-18] Nomenclature of Inorganic Chemistry IUPAC Recommendations 2005. IUPAC, p. 137. 
  6. ↑ Clow, Archibald and Clow, Nan L. (1952).
  7. ↑ Kiefer, David M. «It was all about alkali» (en anglès). Today's Chemist at Work. ACS publications, 11, 1, 2002, pàg. 45–6 [Consulta: 22 abril 2007].
  8. ↑ 8,0 8,1 University of Pennsylvania Press. ISBN 0-8122-1297-5. Fred Aftalion. A History of the International Chemical Industry (en anglès). 
  9. ↑ «almagat - Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 28 novembre 2022].
  10. ↑ «Sugar snake». MEL Science. MEL Science 2015–2019. Arxivat de l'original el 6 October 2019. [Consulta: 28 octubre 2019].
  11. ↑ «Virucidal efficacy of sodium bicarbonate on a food contact surface against feline calicivirus, a norovirus surrogate». International Journal of Food Microbiology, vol. 109, 1–2, 5-2006, pàg. 160–3. DOI: 10.1016/j.ijfoodmicro.2005.08.033. PMID: 16540196.
  12. ↑ «Antimicrobial activity of home disinfectants and natural products against potential human pathogens». Infection Control and Hospital Epidemiology, vol. 21, 1, 1-2000, pàg. 33–8. DOI: 10.1086/501694. PMID: 10656352.
  13. ↑ «Evaluation of antifungal activity of carbonate and bicarbonate salts alone or in combination with biocontrol agents in control of citrus green mold». Communications in Agricultural and Applied Biological Sciences, vol. 72, 4, 2007, pàg. 773–7. PMID: 18396809.
  14. ↑ Altman, Gail «Book Repair for BookThinkers: How To Remove Odors From Books». The BookThinker, 69, 22-05-2006.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 «Arm & Hammer Baking Soda – Basics – The Magic of Arm & Hammer Baking Soda». armandhammer.com. Arxivat de l'original el 31 August 2009. [Consulta: 30 juliol 2009].
  16. ↑ Voelkert, J. Craig. «Fire and Fire Extinguishment - A Brief Guide to Fire Chemistry and Extinguishment Theory for fire Equipment Service Technicians» p. 14–15, 2015. Arxivat de l'original el 2024-05-31. [Consulta: 22 setembre 2023].
  17. ↑ «Prepare for Emergencies from Uncontrolled Hazards». American Chemical Society.
  18. ↑ Hurum, Deanna. «Laboratory Safety». Civil Engineering. Northwestern University.
  19. ↑ Davidson, David «Amphoteric molecules, ions and salts» (en anglès). Journal of Chemical Education, vol. 32, 11, 11-1955, pàg. 550. DOI: 10.1021/ed032p550. ISSN: 0021-9584.
  20. ↑ «Effects of Sodium Bicarbonate Supplementation on Muscular Strength and Endurance: A Systematic Review and Meta-analysis». Sports Medicine, vol. 50, 7, 7-2020, pàg. 1361–1375. DOI: 10.1007/s40279-020-01275-y. PMID: 32096113.
  21. ↑ «Sodium Bicarbonate». Jackson Siegelbaum Gastroenterology, 1998. Arxivat de l'original el 5 October 2016. [Consulta: 4 octubre 2016].
  22. ↑ «Sodium Bicarbonate (Oral Route, Intravenous Route, Subcutaneous Route) Side Effects - Mayo Clinic». www.mayoclinic.org. [Consulta: 5 maig 2023].
  23. ↑ «PegLyte». Pendo Phama.
  24. ↑ «Sodium Bicarbonate Intravenous Infusion». Consumer Medicine Information. Better Health Channel, 13-07-2004. Arxivat de l'original el 22 August 2008.
  25. ↑ «Respiratory Acidosis: Treatment & Medication». emedicine, 26-03-2020.
  26. ↑ Dart, Richard C. Medical Toxicology. Lippincott Williams & Wilkins, 2004, p. 910–. ISBN 978-0-7817-2845-4. 
  27. ↑ Cloth Diapers. Donald C. Cooper PhD, p. 46–. 
  28. ↑ Plantilla:Update inline «Epinephrine and sodium bicarbonate independently and additively increase survival in experimental amitriptyline poisoning». Critical Care Medicine, vol. 25, 4, 4-1997, pàg. 669–74. DOI: 10.1097/00003246-199704000-00019. PMID: 9142034.
  29. ↑ «Insect bites and stings: First aid». Mayo Clinic, 15-01-2008.
  30. ↑ «Sodium Bicarbonate». American Cancer Society, 28-11-2008. Arxivat de l'original el 19 February 2013. [Consulta: 19 febrer 2013].
  31. ↑ Ernst, Edzard. «This must be the most sickening cancer scam I have seen for a while», 03-02-2017.
  32. ↑ Edgcombe, H; Hocking, G. «Local Anaesthetic Pharmacology». Anaesthesia UK, 06-10-2006. Arxivat de l'original el 22 December 2015.
  33. ↑ Benjamin, E.; Wong, D.K.K.; Choa, D. «'Moffett's' solution: a review of the evidence and scientific basis for the topical preparation of the nose». Clinical Otolaryngology and Allied Sciences, vol. 29, 6, 2004, pàg. 582–587. DOI: 10.1111/j.1365-2273.2004.00894.x. PMID: 15533141.
  34. ↑ Fox, Douglas. «Hard cheese». New Scientist, 15-12-2001. [Consulta: 20 juliol 2017].
  35. ↑ Fenton, T. R.; Tough, S. C.; Lyon, A. W.; Eliasziw, M.; Hanley, D. A. «Causal assessment of dietary acid load and bone disease: A systematic review & meta-analysis applying Hill's epidemiologic criteria for causality». Nutrition Journal, vol. 10, 2011, pàg. 41. DOI: 10.1186/1475-2891-10-41. PMC: 3114717. PMID: 21529374.
  36. ↑ Schwalfenberg, Gerry K. «The Alkaline Diet: Is There Evidence That an Alkaline pH Diet Benefits Health?». Journal of Environmental and Public Health, vol. 2012, 2012, pàg. 1–7. DOI: 10.1155/2012/727630. PMC: 3195546. PMID: 22013455.
  37. ↑ «Medical information from Prague 2000». Arxivat de l'original el 18 October 2014.
  38. ↑ Shirsand, S. B.; Suresh, Sarasija; Jodhana, L. S.; Swamy, P. V. «Formulation Design and Optimization of Fast Disintegrating Lorazepam Tablets by Effervescent Method». Indian Journal of Pharmaceutical Sciences, vol. 72, 4, 2010, pàg. 431–436. DOI: 10.4103/0250-474X.73911. ISSN: 0250-474X. PMC: 3013557. PMID: 21218052.
  39. ↑ Paton, Laura J.; Beauchemin, Karen A.; Veira, Douglas M.; von Keyserlingk, Marina A. G. «Use of sodium bicarbonate, offered free choice or blended into the ration, to reduce the risk of ruminal acidosis in cattle». Canadian Journal of Animal Science, vol. 86, 3, 2006, pàg. 429–437. DOI: 10.4141/A06-014.
  40. ↑ «Blast Away Grime With Baking Soda». Popular Mechanics, 05-08-2013. [Consulta: 2 agost 2020].
  41. ↑ Housecroft, Catherine E.; Sharpe, Alan G. «Chapter 22: d-block metal chemistry: the first row elements». A: Inorganic Chemistry, 3rd Edition. Pearson, 2008, p. 716. ISBN 978-0-13-175553-6. 
  42. ↑ «Science Lab.com». MSDS- Sodium carbonate. sciencelab.com. Arxivat de l'original el 5 September 2012.
  43. ↑ 43,0 43,1 «Finishing Techniques in Metalwork». Philadelphia Museum of Art.
  44. ↑ «Put a Shine on It». scifun.chem.wisc.edu. Arxivat de l'original el 31 July 2012. [Consulta: 6 març 2011].
  45. ↑ «Depleted Uranium and Health: Facts and Helpful Suggestions». Pharmacology and Toxicology of Uranium Compounds. McGraw-Hill. Arxivat de l'original el 17 January 2013. [Consulta: 21 març 2012].
  46. ↑ Raymond, Jessica «Kitchen Odor Eliminating Candles, Products, and Tricks». cravedujour.com, 10-06-2016. Arxivat 7 August 2020[Date mismatch] a Wayback Machine.
  47. ↑ Vicki Lansky, Martha Campbell, Baking Soda: Over 500 Fabulous, Fun, and Frugal Uses You've Probably Never Thought Of, 2009, ISBN 1931863733, p. 28
  48. ↑ "A trusted solution for more than 170 years. Pure and simple.", Arm & Hammer "About Us" page
  49. ↑ Keith Sawyer, Group Genius: The Creative Power of Collaboration, 2017, ISBN 0465093582, "keep food tasting fresh"
  50. ↑ Clayton M. Christensen, Scott Cook, Taddy Hall, Marketing Malpractice: The Cause and the Cure, Harvard Business Review, December 2005, [1]
  51. ↑ "Myth #100: An Open Box of Baking Soda in the Fridge absorbs Odors", Bruce Weinstein, Mark Scarbrough, Lobsters Scream When You Boil Them; And 100 Other Myths About Food and Cooking, 2011, ISBN 1439195382, p. 312
  52. ↑ «Baking Soda as Odor Absorber | Cook's Illustrated». Cooksillustrated.com. [Consulta: 28 febrer 2022].
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hidrogencarbonat_de_sodi&oldid=33987242»