Hartmut Michel

Hartmut Michel

Biografia
Naixement	18 juliol 1948 (76 anys) Ludwigsburg
Formació	Universitat de Tübingen Universitat de Würzburg
Activitat
Camp de treball	Bioquímica
Ocupació	bioquímic, químic
Ocupador	Universitat de Tübingen Max Planck Institute for Biophysics (en) Universitat de Frankfurt Institut Max Planck de Bioquímica
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1996–) Academia Europaea (1994–) Acadèmia de Ciències de Göttingen Organització Europea de Biologia Molecular Acadèmia Xinesa de les Ciències Acadèmia de Ciències i Arts de Rin del Nord - Westfàlia Acadèmia de Ciències i Humanitats de Berlín-Brandenburg Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Royal Society
Premis
(26 maig 2005)  Membre estranger de la Royal Society (2004)  X-ray badge (en) (1989)  Medalla Bijvoet (1989)  Orde al mèrit de Baden-Württemberg (1988)  Premi Otto Bayer (1988)  Premi Nobel de Química (1986)  premi Max Delbruck (1986)  Klung Wilhelmy Science Award (en) (1986)  Premi Gottfried Wilhelm Leibniz  Creu de Comanador de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya  doctor honoris causa per la Universitat de Würzburg  doctor honoris causa per la Universitat de Bolonya
Lloc web	biophys.mpg.de…

Hartmut Michel (Ludwigsburg, Alemanya 1948) és un bioquímic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1988.

Biografia

Va néixer el 18 de juliol de 1948 a la ciutat de Ludwigsburg, situada a l'estat alemany de Baden-Württemberg. Va estudiar bioquímica a la Universitat de Tübingen, ampliant estudis a la Universitat de Würzburg, on es va doctorar l'any 1977. El 1979 es va integrar a l'equip investigador del Departament de Bioquímica de l'Institut Max Planck de Martinsried i des de 1987 és professor de bioquímica a la Universitat Johann Wolfgang Goethe.

Recerca científica

L'any 1985, en col·laboració amb Johann Deisenhofer i Robert Huber, va descobrir l'estructura completa de la proteïna que es troba en la base del procés de fotosíntesi, la qual és capaç de convertir l'energia lluminosa en energia química i que anomenaren centre de reacció fotosintètica. Mitjançant l'ús de la cristal·lografia a través de raigs X van aconseguir determinar l'estructura química dels més de 10.000 àtoms que componen el complex d'aquesta proteïna, aconseguint crear així la seva imatge tridimensional. La seva investigació va augmentar la comprensió general dels mecanismes de la fotosíntesi i va revelar semblances entre els processos fotosintètics de plantes i els bacteris.

El 1988 fou guardonat, al costat dels seus compatriotes Deisenhofer i Huber, amb el Premi Nobel de Química per la determinació de l'estructura tridimensional del centre de reacció fotosintètica.

Enllaços externs

• Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Química 1988 (anglès)