Vés al contingut

Guillaume d'Estouteville

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGuillaume d'Estouteville

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1403 Modifica el valor a Wikidata
Normandia Modifica el valor a Wikidata
Mort22 gener 1483 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Camarlenc de la Cambra Apostòlica
12 agost 1477 – 22 gener 1483
← Latino OrsiniRafaele Galeotto Riario →
Abat abadia de Bonnecombe
té el rol: abat comendatari
1475 – 1483
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
15 maig 1472 – 15 maig 1473
← Alexandre VIBerardo Eroli →
Prior Sainte-Marthe (en) Tradueix
1468 – 1482
← Louis de PoitiersSimon Guytois (en) Tradueix →
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
1468 (Gregorià) – 1469
← BessarióJuan Carvajal →
Ardiaca arquebisbat d'Avinyó
1468 – 1482
← Louis of Poitiers-Valentinois (en) TradueixSimon Guytois (en) Tradueix →
Prior abadia de Saint-Michel de Frigolet
1468 – 1482
← Louis de PoitiersSimon Guytois (en) Tradueix →
Abat abadia de Montebourg
té el rol: abat comendatari
1466 – 1483
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
4 setembre 1465 – 9 gener 1466
← Louis d'AlbretBerardo Eroli →
Degà del Col·legi Cardenalici
27 abril 1462 – 22 gener 1483
← Isidor de KíevAlexandre VI →
Abat abadia de Sant Aldoè
té el rol: abat comendatari
1462 – 1483
Cardenal bisbe d'Òstia
26 octubre 1461 – 22 gener 1483
← Giorgio FieschiJuli II →
Abat abadia de Saint-Magloire de Léhon
té el rol: abat comendatari
1460 – 1483
Cardenal prevere Santa Pudenziana
1r gener 1459 – 22 gener 1483
← Angelo d'Anna de SommarivaGuillaume Briçonnet →
Abat abadia de Dol-de-Bretagne
té el rol: abat comendatari
1459 – 1464
Abat abadia de Saint-Gildas-des-Bois
té el rol: abat comendatari
1456 – 1462
Cardenal bisbe de Porto i Santa Rufina
22 març 1454 – 26 octubre 1461
← John KempJuan Carvajal →
Administrador apostòlic
20 abril 1453 – 22 gener 1483
Arquebisbe de Roan
20 abril 1453 – 22 gener 1483
← Raoul RousselRobert de Croismare →
Administrador apostòlic
26 gener 1453 – 20 abril 1453
← Juan de Segovia
Legat
27 agost 1451 –
Administrador apostòlic
7 gener 1450 – 26 gener 1453
Abat abadia de Mont Saint-Michel
té el rol: abat comendatari
1444 – 1483
Arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major
1443 – 1462
← Niccolò AlbergatiProspero Colonna →
Administrador apostòlic
17 maig 1441 – 7 gener 1450
Diòcesi: bisbat de Nimes
Administrador apostòlic
18 abril 1440 – 17 maig 1441
← Jordanes d’Aure (en) Tradueix
Cardenal prevere Santi Silvestro e Martino ai Monti
8 gener 1440 – 22 març 1459
← Giordano OrsiniJean Jouffroy →
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
1440 (Gregorià) – 1441
← Prospero ColonnaBessarió →
Bisbe de Digne, Riez i Sisteron
25 setembre 1439 – 11 setembre 1445
← Pierre de VerceilPierre Turelure →
Diòcesi: bisbat de Digne
Administrador apostòlic
18 abril 1439 – 18 abril 1440
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Participà en
6 agost 1471conclave de 1471
28 agost 1464conclave de 1464
16 agost 1458conclave de 1458
4 març 1447conclave de 1447 Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAgostino Tuttavilla Modifica el valor a Wikidata
ParesJean II d'Estouteville Modifica el valor a Wikidata  i Marguerite d'Harcourt Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Guillaume d'Estouteville (Normandia, 1403 - Roma, 22 de gener de 1483) fou un cardenal d'origen francès. Va néixer a Estouteville-Écalles o, segons altres fonts, a Valmont, entre 1403 i 1412 en una de les famílies més terratinents de la Normandia. Estava emparentat amb Guillaume d'Estouteville I, bisbe d'Évreux, després d'Auxerre i finalment de Lisieux, amb qui no s'ha de confondre.

És el progenitor de la línia episcopal més antiga coneguda de l'Església Catòlica.

Biografia

[modifica]

Era fill de Jean d'Estouteville, senyor d'Estouteville i Valmont, camarlenc del duc d'Orleans i Gran Bouteiller de França, i de Marguerite d'Harcourt.

Va entrar molt jove a l'orde de la Congregació Cluniacenca. Va obtenir el seu doctorat en dret canònic per la Universitat de París. El 1432 va ser nomenat canonge del capítol de la catedral de Lió i l'any següent ardiaca de la catedral d'Angers.[1]

Guillaume d'Estouteville va acumular un gran nombre de càrrecs al llarg de la seva carrera eclesiàstica.

Va ser elegit pel bisbe capitular d'Angers el 27 de febrer de 1439, però, malgrat la confirmació pontifícia del mes següent, mai va prendre possessió per l'oposició del rei Carles VII de França, que va impugnar el nomenament en base a la pragmàtica. sanció. Després esdevingué, el 1439, bisbe in commendam de Digne i el mateix any fou nomenat administrador apostòlic de la seu episcopal de Couserans i Mirepoix. El 1444 esdevingué abat de Mont-Saint-Michel, el 1450 fou nomenat administrador apostòlic de Lodeva i el 1453 esdevingué bisbe de Sant Joan de Mauriena. L'abril del mateix any fou proclamat arquebisbe de Roan, el 1456 fou nomenat abat comendatari de Saint-Gildas-des-Bois, el 1462 abat de Saint Ouen i el 1466 abat de l'abadia de Montebourg. El 1441 va ser nomenat administrador apostòlic de la diòcesi de Nimes, càrrec que va ocupar fins al 1450. Altres càrrecs li van ser assignats durant el període del cardenalat.

Va ser creat cardenal durant el consistori del 18 de desembre de 1439 pel papa Eugeni IV amb el títol de cardenal prevere del Santi Silvestro e Martino ai Monti i posteriorment va ser nomenat cardenal bisbe de Porto-Santa Rufina, mantenint, però, també el títol de la Santi Silvestro e Martino ai Monti, que el 1459 va canviar per la de Santa Pudenziana. El 1440 va ser camarlenc del Col·legi Cardenalici (càrrec que va ocupar per segona vegada el 1465 i una tercera vegada el 1472).

Va ser enviat a França com a llegat papal pel papa Nicolau V per intentar resoldre els conflictes entre Carles VII i Anglaterra el 1451. Va tenir l'oportunitat de revisar les hipòtesis acusatòries de l'inquisidor general Jean Brehal, una revisió ex officio del famós cas de Joana d'Arc. Posteriorment va reformar l'estatut de la Universitat de París. Va mediar amb èxit en els contrastos entre el regne de França i el ducat de Savoia, mediació que va portar a la conclusió del Tractat de Cleppié el 27 d'octubre de 1452.

El 1453 va ser nomenat arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major a Roma. El 1462 esdevingué degà del Sagrat Col·legi i cardenal bisbe d'Ostia-Velletri. El 1453 va ser enviat a la cort francesa com a llegat papal per persuadir el rei Carles VII de participar en la croada convocada pel papa Nicolau V, però no va tenir èxit. A Bourges va presidir una assemblea del clergat sobre el paper de la pragmàtica sanció i finalment va tornar a Roma, on va passar la resta de la seva vida. Va ser Camarlenc de l'Església Romana des de 1477 fins a la seva mort.

Gran mecenes, va ser el responsable de la construcció dels edificis religiosos de Rouen, Mont Saint-Michel, Pontoise i Gaillon, promovent nombroses construccions per iniciativa pròpia. Un exemple és la Basílica de Sant'Agostino de Roma, totalment reconstruïda gràcies a la seva munificència.

Referències

[modifica]
  1. Miranda, Salvador. «ESTOUTEVILLE, Guillaume d'». The Cardinals of the Holy Roman Church. Florida International University.. [Consulta: 11 abril 2022].

Bibliografia

[modifica]