Gorgia

La gorgia toscana (literalment, gola toscana) és un fenomen fonètic que consisteix en l'aspiració de les consonants oclusives sordes intervocàliques que s'ha produït al dialecte toscà de la llengua italiana en la seva evolució des del llatí, possiblement per influència del substrat etrusc.^[1]^[2]^[3]

[k] → [h]
[t] → [θ]
[p] → [ɸ]
[g] → [ɣ]

Referències

↑ «Gorgia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Borrelli, Doris Angel. «Lenition». A: Raddoppiamento Sintattico in Italian: A Synchronic and Diachronic Cross-Dialectical Study (en anglès). New York City: Routledge, 2013, p. 62.
↑ Gianfranco Contini, Per un'interpretazione strutturale della cosiddetta «gorgia» toscana, «Boletim de Filologia» XIX (1960), pp. 263-81

[1] «Gorgia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Borrelli, Doris Angel. «Lenition». A: Raddoppiamento Sintattico in Italian: A Synchronic and Diachronic Cross-Dialectical Study (en anglès). New York City: Routledge, 2013, p. 62.

[3] Gianfranco Contini, Per un'interpretazione strutturale della cosiddetta «gorgia» toscana, «Boletim de Filologia» XIX (1960), pp. 263-81

[1]

[2]

[3]