Vés al contingut

Glywysing

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Glywysing

segle V – segle XI

Ubicació de {{{common_name}}}Regnes gal·lesos medievals
Informació
CapitalCardiff
Idioma oficialgal·lès antic
Religiócristianisme cèltic
Període històric
edat mitjana
Establimentsegle V
Dissoluciósegle XI
Política
Forma de governautocràcia
rei
 • rei de Glywysing (c. 470–c. 480):Glywys
 • rei de Morgannwg (1081-1090):Iestyn ap Gwrgan

Glywysing va ser un petit reialme que va existir en el període posterior a la retirada dels romans de l'illa de la Gran Bretanya, i que estava situat al sud-est de l'actual Gal·les. La seva gent eren d'ètnia celta, descendents d'una tribu que va existir a l'edat del ferro anomenats els silurs. A mitjan segle X es va unir amb el regne de Gwent i junts van formar Morgannwg.

El nom

[modifica]

Es diu que la paraula Glywysing deriva de Glywys, el primer monarca que va tenir aquest país, el nom del qual podria venir d'un terme llatí *Glevenses, que potser designava els habitants de Glevum (l'actual Gloucester).[1] Segons les fonts documentals del segle xii, a la mort de Glywys, el reialme es va dividir en set cantrefs (comtats), cadascun dels quals va prendre el nom d'un dels seus fills: Cydweli, Gwyr, Margam, Penychen, Gwynllwg, Gorfynydd, i un altre.[2] Aquests comtats generalment es van governar prenent decisions conjuntes acceptant la supervisió del cap de família i de vegades com a subregnes en relació d'apanatge.

Territori

[modifica]

Les fronteres van canviar al llarg dels anys, però la creença general és que el territori original s'estenien entre els rius Afon Llwyd i el Towy. Durant algun temps es va expandir cap a l'est fins a tocar amb el regne de Gwent i Ergyng, però en una època anterior al segle viii, les ciutats de Cydweli i Gwyr (Gower) van passar a Dyfed. El territori de l'antic Glywysing s'anomena actualment Glamorgan.[3]

Encara que al començament la capital va ser Cardiff, després el reialme es va dividir en tres cantreefs (comtats) i cadascun tenia una capital:[4]

  • Allt Wynllyw (actual Newport)
  • Nant Pawl
  • Llaniltud Fawr

Unió amb Gwent

[modifica]

A mitjan segle X es va produir la unió amb el regne de Gwent i va passar a dir-se Morgannwg (la costa de Mogan) o Gwlad Morgan en honor del rei Morgan el Vell (r. 942–74) o del seu avantpassat Morgan el Generós (fl. c. 730).[5] Glywysing sembla que va ser un principat de Morgannwg, en igualtat de condicions que Gwent. Després de la mort de Morgan el Vell, el 974 Gwent i Glywysing es van tornar a separar fins al 1055, però sovint quan es referien al territori de Glywysing es feia servir el terme Morgannwg.[3] Els dos països van ser conquerits per Gruffydd ap Llywelyn vers l'any 1055, però a la seva mort l'any 1063, es va tornar a constituir Morgannwg com a unió de Gwent i Glywysing. No està clar com va passar això; potser els reis de Glywysing també ho van ser de Morgannwg i els reis de Gwent només eren reis vassalls. El darrer governant natiu d'aquesta zona va ser Iestyn ap Gwrgan, rei de Morgannwg (1081-1090), que la tradició diu que va ser deposat per Robert Fitzhamon, cavaller normand, però altres autors creuen que va ser una conquesta feta per Guillem el Roig, en persona.[6] Ja fos Robert o Guillem, el territori va passar a formar part del regne d'Anglaterra.

Llista de reis de Glywysing

[modifica]

La forma de govern a Glywysing va ser l'autarquia —llevat del període de Morgan el Vell que es va sotmetre voluntàriament a vassallatge d'Etelstan rei dels anglosaxons—, però no és una monarquia, ja que de vegades el govern va estar compartit per més d'un rei. Els tres primers de la llista són considerats llegendaris i no històrics:

Referències

[modifica]
  1. Koch, 2006, p. 1312.
  2. Carver, 2006, p. 125.
  3. 3,0 3,1 Jones, 2012, p. 180.
  4. «Cernyw / Glywyssing». academia.edu. [Consulta: 17 juliol 2017].
  5. Lloyd, 1911, p. 274.
  6. Nicholas, 1874, p. 32.
  7. Barber i Pykitt, 1997, p. 340.

Bibliografia

[modifica]
  • Barber, C; Pykitt, D. Journey to Avalon. Weiser Books, 1997. 
  • Koch, John T. Celtic culture: a historical encyclopedia. ABC-CLIO Ltd, 2006. ISBN 978-1-85109-440-0. 
  • Carver, Martin. The cross goes north: processes of conversion in northern Europe, AD 300-1300. Boydell Press, 2006. ISBN 978-1-84383-125-9. 
  • Jones, P A. The British Isles: A Trivia Gazetteer. Summersdale Publishers, 2012. 
  • Lloyd, John E. A History of Wales from the Earliest Times to the Edwardian Conquest, Volume 1. Longmans, Green, & Co, 1911. 
  • Nicholas, Thomas. The History and Antiquities of Glamorganshire and Its Families. Longmans, Green & Company, 1874.