Gerardo Guevara
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 setembre 1930  (94 anys)Quito (Equador) |
| Formació | École Normale de Musique de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, director de cor, pianista, director d'orquestra |
| Gènere | Òpera |
| Professors | Nadia Boulanger |
  
| |
Gerardo Guevara (Quito, 1930) és un compositor equatorià.
Algunes obres
[modifica]- El espantapájaros, pasillo,
- Jaguay, vocal, 1980
- Combate poético for baritone & piano, 1980
- Otoño per a veu i piano, 1980
- Fiestaper a piano, 1982
- Diálogos per a flauta i piano (dedicada a Luciano Carrera), 1982
- Recitativo & Danza per a guitarra, 1983
- Juegos, 1983
- Suite Ecuatoriana, per a flauta i piano 1985
- Cuaderno pedagógico per a estudiants de piano, 1985-86
- Et in Terra Pax Hominibus per a baríton i orquestra i, el text de Jorge Enrique Adoum, 1987
- Huayra Shina per a soprano, baríton i orquestra, 1987
- Historia per a orquestra, 1990.
- Del maíz al trigo (tonada), 1993.
- De mestizo a mestizo per a orquestra (en tres moviments), 1994
Biografia
[modifica]A partir del 1959 i gràcies a una subvenció de la UNESCO, Guevara va estudiar composició amb Nadia Boulanger a l'École Normale de Musique de París, on es va graduar com a director d'orquestra. Durant la seva estada a París, també va estudiar musicologia a la Universitat de La Sorbona. Després de dotze anys a França, va tornar a l'Equador, on el 1972 va formar el cor de la Universitat Central de Quito. Un any més tard, va crear la Sayce (Societat per a la protecció dels músics).
Va actuar com a director de l'Orquestra Nacional Simfònica de 1974-75 i director del Conservatori Nacional (1980-88) on va impartir classes de composició i la història de la música equatoriana.
És sobretot un compositor nacionalista3f però també explora la tècnica contemporània; aquest fet va conduir a Robert Stevenson a escriure: "Guevara Viteri s'ha basat en els estils europeus".[1] Més adequadament comentaris Béhague: "Les tècniques més avançades de composició va aparèixer en algunes de les obres de Gerardo Guevara".[2] Compositor prolífic, ha escrit també assaigs i articles sobre música. Com a docent també va tenir una profunda influència en els seus estudiants.
Publicacions
[modifica]- La música coral en Ecuador. En: Diners no. 1, Març 1980, pp: 30-33. Quito: Diners Club del Ecuador.
- Segunda Sonata para piano de Luis H. Salgado, en Opus, Any III, no. 31, gener. pp 48–51, editat per Arturo Rodas. Quito: Banc Central de l'Equador.
- Vamos a cantar: cancionero popular. Quito: Ministerio de Educación y Cultura, 1991. 205 pàgines (publicat novament el 1992).
Notes
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Béhague, Gerard. 2001. "Ecuador. Art Music". The New Grove Dictionary of Music and Musicians, segona edició, editat per Stanley Sadie i John Tyrrel. Londres: Macmillan Publishers; Nova York: Grove's Dictionaries of Music.
- Stevenson, Robert. 2001. "Quito". The New Grove Dictionary of Music and Musicians, segona edició, editat per Stanley Sadie i John Tyrrel. Londres: Macmillan Publishers; Nova York: Grove's Dictionaries of Music.
- Walker, John L. 2001. "The Younger Generation of Ecuadorian Composers". Latin American Music Review 22, no. 2 (Tardor / Hivern): 199–213.
- Gerardo Guevara: Grandes compositores ecuatorianos. 1999. Editat per Pablo Guerrero G. CONMÚSICA.
Enllaços externs
[modifica]- Homenatge a Gerardo Guevara Fundación Filarmónica y Casa de la Música
- di-arezzo scores, Spain Arxivat 2013-01-06 at Archive.is Sis cançons de Gerardo Guevara
- The Art Song in Latin America: Selected Works by Twentieth-Century Composers música coral d'Amèrica Llatina.
- Pérez Pimentel, Rodolfo. Diccionario Biografico Ecuatoriano Arxivat 2010-03-24 a Wayback Machine.