Vés al contingut

Gasoducte Urengoi-Pomari-Újhorod

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Gasoducte Urengoi-Pomari-Újhorod
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusGasoducte Modifica el valor a Wikidata
Mesura1.420 (diàmetre) mm
Modifica el valor a Wikidata
El gasoducte Urengoi-Pomari-Újhorod baixa en diagonal des del cantó superior dret del mapa

El gasoducte Urengoi-Pomari-Újhorod és un gasoducte construït per la Unió Soviètica (URSS) el 1983 per subministrar gas natural de jaciments del nord de la Sibèria occidental (República Socialista Federativa Soviètica de Rússia) a consumidors de l'oest de l'URSS i exportar-lo a països de l'Europa occidental, seguint la ruta Urengoi-Pomari-Újhorod. És un dels principals projectes de la indústria petroliera de Tiumén.

Té una capacitat nominal de 32.000 milions de metres cúbics de gas natural a l'any. En la pràctica, el 2015 en transportà 28.000 milions de metres cúbics.[1] La conducció té un diàmetre de 1.420 mm.

Fou finançat amb crèdits de bancs de l'Europa occidental (Alemanya de l'Oest) i japonesos, garantits pels beneficis dels posteriors lliuraments de gas («gas per tubs»). La cerimònia oficial d'inauguració del gasoducte tingué lloc a França. El gas començà a fluir per la conducció el gener del 1984.

El gasoducte travessa els Urals i més de sis-cents rius, incloent-hi l'Ob, el Volga, el Don i el Dniéper. Té una llargada total de 4.451 km, dels quals 1.160 es troben en territori ucraïnès. Hi ha 42 estacions de compressió al traçat del gasoducte.

Actualment, travessa la frontera entre Rússia i Ucraïna a l'estació de mesura de gas de Sudja (óblast de Kursk). A la part ucraïnesa hi ha nou estacions de compressió (a Romní, Hrebinka, Sofíivka, Stavisxensk, Il·lintsí, Bar, Hussiatin, Bohorodtxani i Holiatin).[2] El gas arriba majoritàriament a l'estació de compressió d'Újhorod, a la frontera entre Eslovàquia i Ucraïna. La resta es reparteix entre estacions de compressió a les fronteres amb Hongria (Bèrehove) i Romania (Tèkovo).

Després de quatre dècades, el gas deixà de fluir pel sector ucraïnès del gasoducte a conseqüència de la decisió d'Ucraïna de no renovar el contracte corresponent amb Rússia.[3]

Referències

[modifica]
  1. «Единая система газоснабжения России и мощности экспортных газопроводов» (en rus). eegas.com. Arxivat de l'original el 4 febrer 2015. [Consulta: 14 abril 2015].
  2. «Углеводородные коллизии» (en rus). ng.ru, 11-03-2008. Arxivat de l'original el 25 octubre 2008. [Consulta: 13 gener 2009].
  3. «Ucraïna talla el subministrament de gas natural rus a través del seu territori». À Punt, 1 gener 2025. [Consulta: 2 gener 2025].