Gabriele Münter
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 febrer 1877 Berlín (Alemanya) |
| Mort | 19 maig 1962 (85 anys) Murnau am Staffelsee (Alemanya) |
| Sepultura | St. Nicholas Church (en)  47° 40′ 34″ N, 11° 12′ 11″ E / 47.675997°N,11.203072°E |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Múnic Rapallo Suïssa Tunis Murnau am Staffelsee París Garmisch-Partenkirchen Estocolm |
| Ocupació | pintora, gravadora, dibuixant, artista |
| Membre de | |
| Gènere | Paisatge urbà, art de gènere, natura morta i retrat |
| Moviment | Expressionisme |
| Professors | Vasili Kandinski |
| Representada per | Artists Rights Society |
| Participà en | |
| 16 juliol 1955 | documenta 1 |
| 1950 | Biennal de Venècia |
| Família | |
| Parella | Vasili Kandinski Johannes Eichner |
| Premis | |
Gabriele Münter (Berlín, Alemanya, 19 de febrer de 1877 - Murnau am Staffelsee, [actual Alemanya], 19 de maig de 1962) fou una pintora alemanya relacionada amb el grup d'artistes expressionistes Der Blaue Reiter ('El genet blau'), una de les poques pintores del moviment expressionista alemany.[1][2]
Vida
[modifica]Gabriele Münter va estudiar piano al llarg de la seva joventut. I quan tenia 21 anys, morts els seus pares, també va tenir oportunitat de viatjar amb la seva germana a Missouri, Texas i Arkansas, on va fer una interessant obra fotogràfica.[3][4]
En tornar a Alemanya, al 1902 ingressà a l'Escola Phalanx d'Art de Múnic, on, durant un any, va començar a assistir a classes de natura morta i paisatge impartides pel pintor Vassili Kandinski, que era el director de l'escola. Tots dos van viure un romanç i van compartir el seu temps entre Múnic i el poble de Murnau, als Alps bavaresos, en una casa comprada per Mürter, que esdevindria punt de trobada dels artistes avantguardistes de moment.[5][2]
L'any 1909, Münter va ser una de les fundadores del grup d'artistes avantguardistes Neue Künstlervereinigung ('Nova associació d'artistes'). Entre 1909 i 1910 va exposar obra seva a Múnic, al costat de Franz Marc i Kandinsky, però el 1911 tots tres van deixar el grup per formar l'associació rival, Der Blaue Reiter. Münter va exposar pintures en les exposicions del Blaue Reiter de 1911 i 1912, i les seves obres compartien la intensitat característica del color i l'expressivitat de la línia del grup expressionista. Entre les seves obres destacades figuren Retrat d'una dona jove (1909) i Núvol vermell (1911). Münter i Kandinski van acabar la seva relació cap al 1916. En el seu treball posterior Münter va utilitzar una paleta més moderada i va fer sovint retrats de dones.[1][4]
Amb l'arribada dels nazis al poder se li prohibí exposar les seves obres i es veié forçosament retirada de la vida pública, però va continuar pintant fins a la seva mort. Durant la Segona Guerra Mundial havia amagat una vuitantena de quadres pertanyents al grup Der Blau Reiter i així, amb motiu del seu 80è aniversari, en va poder fer donació a la ciutat de Múnic. Gràcies a la seva iniciativa, l'expressionisme alemany, tan perseguit pel nazisme, que el titllava de depravat, va sobreviure a la destrucció.[4][2]
Reconeixement i memòria
[modifica]La seva casa de Murnau am Staffelsee és avui dia un museu.[6]
Les obres de l'expressionisme alemany que va salvaguardar s'exhibeixen actualment a l'Städtische Galerie im Lenbachhaus, un museu i galeria d'art de Múnic, capital de Baviera.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Gabriele Münter | German artist» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Ferrer Valero, Sandra. «La pintora expresionista, Gabriele Münter (1877-1962)». Mujeres en la historia, 28-05-2014. [Consulta: 14 desembre 2020].
- ↑ Gossman, Lionel. Gabriele Münter Photographer of America 1898-1900 (tesi). Princeton.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 García Sánchez-Marín, Deborah. «Gabriele Münter: la artista olvidada a la injusta sombra de su amante, Vasili Kandinski» (en castellà). Magnet, 08-12-2018. [Consulta: 14 desembre 2020].
- ↑ Boucher, Caroline. «Art: Gabrielle Munter» (en anglès). the Guardian, 25-06-2005. [Consulta: 7 febrer 2018].
- ↑ 6,0 6,1 «Das Münter-Haus» (en alemany). Gabriele Münter- und Johannes Eichner-Stiftung. [Consulta: 15 desembre 2020].