Vés al contingut

Franco Pellizotti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFranco Pellizotti
Biografia
NaixementFranco Pellizotti
15 de gener de 1978 (1978-01-15) (46 anys)
Latisana (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatItàlia Itàlia
Alçada176 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes62 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de competició Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipescalador
Club actualBahrain-Merida  (2017)
Clubs amateurs
  2000. U.C. Trevigiani
Clubs professionals
  2001-2004. Alessio
2005-2010. Liquigas
05/2012-2015. GW Erco Shimano
2016. Androni Giocattoli-Sidermec
2017- Bahrain-Merida
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapes2 etapes al Giro d'Itàlia
Curses d'un diaCampió d'Itàlia Campió d'Itàlia en ruta (2012)


X: francopelli UCI: 13547 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
2001-2004 Alessio
2005-2010 Liquigas-Cannondale
2012-2016 Drone Hopper-Androni Giocattoli
2017- Bahrain Victorious

Franco Pellizotti (Latisana, Friül - Venècia Júlia, 15 de gener del 1978) és un exciclista italià. Fou professional del 2001 al 2018.

Dopatge i suspensió

[modifica]

Al Giro d'Itàlia de 2009 va acabar tercer classificat, acompanyant a la maglia rosa Denís Ménxov i al segon Danilo Di Luca. A més, va obtenir una victòria d'etapa a l'ascensió al Blockhaus, port de categoria especial. Posteriorment es va saber que Di Luca, havia donat positiu per CERA. L'exclusió i sanció a Di Luca va fer que, en un principi, Pellizotti pugés al segon lloc de la general i se li atorgés una etapa més.

Al Tour de França va aconseguir el mallot de la muntanya, per davant d'Egoi Martínez; i també va aconseguir el premi de la combativitat.

El 3 de maig de 2010, l'UCI demana l'obertura d'un procediment disciplinari degut a valors anormals al passaport biològic.[1] És exclòs de l'equip Liquigas que ha de participar en el Giro d'Itàlia

La fiscalia antidopatge del CONI demanà una sanció de dos anys de suspensió pel corredor, sobre la base dels resultats anòmals detectats. El 8 de novembre de 2010 el Tribunal Nacional Antidopatge (TNA) del CONI va absoldre el corredor al considerar que els indicis presentats eren insuficients i que no hi havia un nivell de certesa suficient per condemnar al ciclista.[2]

L'UCI, va mostrar el seu rebuig a la decisió del TNA italià i va anunciar que presentaria un recurs davant el TAS, la màxima instància esportiva.[3][4] El 8 de març del 2011 el TAS va sancionar amb dos anys de suspensió a Franco Pellizotti per dopatge, reforçant així l'ús del passaport biològic com mètode per la lluita antidopatge.[5] El TAS va ordenar també la seva exclusió de totes les curses en les que hagués participat a partir del dia dels seus resultats anòrmals en el passaport biològic. Així li van ser anul·lats els resultats del 2009: el segon lloc al Giro d'Itàlia seria per Carlos Sastre, la seva victòria al Blockhaus durant aquell Giro pasaria a Stefano Garzelli i el mallot de la muntanya del Tour de França a mans d'Egoi Martínez.[6][7][8][9][10][11][12]

Palmarès

[modifica]

Resultats al Giro d'Itàlia

[modifica]
  • 2002. 16è de la classificació general
  • 2003. 9è de la classificació general
  • 2004. 11è de la classificació general
  • 2006. 8è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 2007. 9è de la classificació general
  • 2008. 4t de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 2009. 3r de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 2013. 11è de la classificació general
  • 2014. 12è de la classificació general
  • 2015. 24è de la classificació general
  • 2017. 21è de la classificació general

Resultats al Tour de França

[modifica]
  • 2003. 75è de la classificació general
  • 2005. 47è de la classificació general
  • 2009. 37è de la classificació general
  • 2018. 60è de la classificació general

Resultats a la Volta a Espanya

[modifica]
  • 2001. 20è de la classificació general
  • 2007. 37è de la classificació general
  • 2017. 25è de la classificació general
  • 2018. 50è de la classificació general

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]