Francisco Javier Azpiroz
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 novembre 1797 València |
Mort | 14 octubre 1858 (60 anys) Madrid |
Capità general de València | |
setembre 1853 – 22 gener 1854 ← José Luciano Campuzano y Herrera – Antonio María Blanco Castañola → | |
Senador al Senat espanyol | |
15 agost 1845 – 14 octubre 1858 Circumscripció electoral: senador vitalici | |
Senador al Senat espanyol | |
15 agost 1845 – 14 octubre 1858 Circumscripció electoral: senador vitalici | |
Ministre de Guerra | |
29 agost 1840 – 11 setembre 1840 ← Valentín Ferraz – Facundo Infante Chávez → | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
17 gener 1837 – 4 novembre 1837 Circumscripció electoral: província de Segòvia | |
Activitat | |
Ocupació | polític, militar |
Partit | Partit Moderat |
Carrera militar | |
Lleialtat | Restauració borbònica |
Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol |
Rang militar | tinent general |
Conflicte | Batalla d'Alpuente |
Premis | |
Francisco Javier Azpiroz (València, 9 de novembre de 1797 - Madrid, 14 d'octubre de 1858) fou un militar valencià, diputat, senador i ministre interí durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.
Biografia
[modifica]S'educà en la Real Casa de Pajes i, encar un infant, a causa de la guerra de la Independència, es traslladà a París, on completà la seva instrucció.
Feta la pau, retornà a Espanya i ingressà en l'exèrcit, prenent part en les guerres carlines i distingint-se sobretot en el setge i rendició d'Alpuente, pel que li'n fou concedit el comtat d'aquest nom.
Desenvolupà el ministeri de la Guerra (1841), però només durant un mes, doncs en aquest poc temps triomfà la Revolució i Azpiroz fou empresonat a causa de la seva adhesió a la reina Maria Cristina.
Va combatre amb acarnissament al també general Baldomero Espartero, i a la caiguda de l'exregent ascendí a tinent general, afiliant-se al Partit Moderat.
Fou successivament director general d'artilleria, capità general de València, membre del Consell Suprem de Guerra i Marina i diputat i senador en diverses ocasions.
Referències
[modifica]- BLEIBERG, Germán i altres: Diccionario de Historia de España. (1979). Madrid: Alianza Editorial. Volumen I, 2 ed., pp. 433.
- OLIVO Y OTERO, Manuel.: Historia de las Cortes de España y examen histórico-crítico de las mismas. (Madrid, 1847-1854, 6 vols.), Volumen 2, pp 153 y ss.
- Tom núm. 6, pàg. 1386, de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4506-5)