Vés al contingut

Francisco Javier Azpiroz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula persona Francisco Javier Azpiroz
1r Comte d'Alpuente
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 novembre 1797 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort14 octubre 1858 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Capità general de València
setembre 1853 – 22 gener 1854
← José Luciano Campuzano y HerreraAntonio María Blanco Castañola →
Senador al Senat espanyol
15 agost 1845 – 14 octubre 1858
Circumscripció electoral: senador vitalici
Senador al Senat espanyol
15 agost 1845 – 14 octubre 1858
Circumscripció electoral: senador vitalici
Ministre de Guerra
29 agost 1840 – 11 setembre 1840
← Valentín FerrazFacundo Infante Chávez →
Diputat al Congrés dels Diputats
17 gener 1837 – 4 novembre 1837
Circumscripció electoral: província de Segòvia
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Moderat Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatRestauració borbònica Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit de Terra espanyol Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
ConflicteBatalla d'Alpuente
Premis

Francisco Javier Azpiroz (València, 9 de novembre de 1797 - Madrid, 14 d'octubre de 1858) fou un militar valencià, diputat, senador i ministre interí durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Biografia

[modifica]

S'educà en la Real Casa de Pajes i, encar un infant, a causa de la guerra de la Independència, es traslladà a París, on completà la seva instrucció.

Feta la pau, retornà a Espanya i ingressà en l'exèrcit, prenent part en les guerres carlines i distingint-se sobretot en el setge i rendició d'Alpuente, pel que li'n fou concedit el comtat d'aquest nom.

Desenvolupà el ministeri de la Guerra (1841), però només durant un mes, doncs en aquest poc temps triomfà la Revolució i Azpiroz fou empresonat a causa de la seva adhesió a la reina Maria Cristina.

Va combatre amb acarnissament al també general Baldomero Espartero, i a la caiguda de l'exregent ascendí a tinent general, afiliant-se al Partit Moderat.

Fou successivament director general d'artilleria, capità general de València, membre del Consell Suprem de Guerra i Marina i diputat i senador en diverses ocasions.

Referències

[modifica]