Francesco Mancini
Aparença
![]() |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 gener 1672 ![]() Nàpols (Itàlia) ![]() |
Mort | 22 setembre 1737 ![]() Nàpols (Itàlia) ![]() |
Formació | Conservatori de la Pietà dei Turchini ![]() |
Activitat | |
Ocupació | compositor, organista ![]() |
Activitat | 1696 ![]() ![]() |
Gènere | Òpera i barroc ![]() |
Moviment | Música barroca ![]() |
Professors | Francesco Provenzale i Gennaro Ursino ![]() |
Instrument | Orgue ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Francesco Mancini (Nàpols, la Campània, 16 de gener de 1672 - 22 de setembre de 1737) fou un compositor napolità.
Fou un professor important que aconseguí obtenir força reconeixement durant l'absència d'Alessandro Scarlatti de la cort napolitana, entre 1702 i 1708. En aquest període fou director del Conservatorio di Santa Maria di Loreto, així com el primer organista i mestre de la capella reial. El seu assistent fou Giuseppe Porsile.
Va compondre 29 òperes, diverses sonates, 7 serenates, 12 oratoris i més de 200 cantates seculars, a més a més de molta música sacra i una petita quantitat de música instrumental. Avui és conegut sobretot per les sonates per a flauta.