Fourteen Hours

Fourteen Hours
	;
Fitxa
Direcció	Henry Hathaway
Protagonistes	Paul Douglas; Richard Basehart; Barbara Bel Geddes; Debra Paget; Agnes Moorehead; Robert Keith; Howard Da Silva; Jeffrey Hunter; Grace Kelly; Frank Faylen; James Millican; Jeff Corey; Joyce Van Patten; Martin Gabel; Russell Hicks; Donald Randolph; Rory Mallinson
Producció	Sol C. Siegel
Guió	John Paxton
Música	Alfred Newman
Fotografia	Joseph MacDonald
Muntatge	Dorothy Spencer
Productora	20th Century Studios
Distribuïdor	20th Century Studios i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1951
Durada	92 min
Idioma original	anglès
Color	en blanc i negre
Format	format acadèmic
Descripció
Gènere	drama i cinema negre
Lloc de la narració	Nova York
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor direcció artística, blanc i negre (1952) ;
Premis	National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;

Fourteen Hours és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Henry Hathaway, estrenada el 1951.

Argument

Desesperat, Robert Cosick amenaça d'acabar amb la seva vida saltant d'un immoble a Nova York. La policia, alertada, estableix al voltant de l'immoble un cordó de seguretat i intenta dissuadir-lo. Charlie Dunning aconsegueix posar-se en contacte amb l'infeliç que estava tractant de resoldre la situació. El temps passa i esdeveniment creix.^[1]

Repartiment

Paul Douglas: Charlie Dunnigan
Richard Basehart: Robert Cosick
Barbara Bel Geddes: Virginia Foster
Debra Paget: Ruth
Agnes Moorehead: Christine Hill Cosick
Robert Keith: Paul E. Cosick
Howard Da Silva: Moskar
Jeffrey Hunter: Danny Klempner
Martin Gabel: Dr. Strauss
Grace Kelly: Sra. Louise Ann Fuller
Frank Faylen: Walter
Jeff Corey: Sergent Farley
James Millican: Sergent Boyle
Donald Randolph: Dr. Benson
George Baxter: Procuradorr
Leonard Bell: taxista
Barry Brooks: Fotògraf
Bernard Burke: Capità de Police
David Burns: taxista
Russell Hicks: Regan, director de l'hotel

Al voltant de la pel·lícula

El guió va ser escrit a partir d'un fet real, relatat en un article de Joel Sayre, publicat a la revista The New Yorker.
Entre els figurants es troba el director John Cassavetes.

Referències

↑ «Fourteen Hours». The New York Times.

[1] «Fourteen Hours». The New York Times.

[1]