For Whom the Bell Tolls (pel·lícula)

For Whom the Bell Tolls
Fitxa
Direcció	Sam Wood
Protagonistes	Gary Cooper; Ingrid Bergman
Director artístic	Haldane Douglas; Hans Dreier
Producció	Sam Wood; Buddy G. DeSylva (productor executiu, no surt als crèdits)
Dissenyador de producció	William Cameron Menzies
Guió	Dudley Nichols,; adaptació de la novel·la homònima d'Ernest Hemingway
Música	Victor Young
Fotografia	Ray Rennahan
Muntatge	John F. Link Sr.; Sherman Todd
Productora	Paramount Pictures
Distribuïdor	Paramount Pictures
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1943
Durada	170 minuts
Idioma original	anglès
Color	en blanc i negre i en color
Format	4:3
Descripció
Basat en	Per qui toquen les campanes
Gènere	Drama bèl·lic
Tema	Guerra Civil espanyola
Lloc de la narració	Espanya
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula (1944); Oscar a la millor actriu secundària (1944); Oscar al millor actor secundari (1944); Oscar al millor actor (1944); Oscar a la millor actriu (1944); Òscar a la millor pel·lícula en color (1944); Oscar al millor muntatge (1944); Oscar a la millor direcció artística, color (1944); Òscar a la millor música (comèdia o drama) (1944) ;
Premis	Oscar a la millor actriu secundària (1942) ;

For Whom the Bell Tolls és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Sam Wood el 1943.

Argument^[1]

Aquesta pel·lícula és treta de la novel·la d'Ernest Hemingway Per a qui toquen les campanes. Arribat per combatre al costat dels republicans en la Guerra d'Espanya, l'americà Robert Jordan és encarregat de fer saltar a Castella un pont defensat pels feixistes per tal de tallar la carretera a l'exèrcit franquista. S'enamora de Maria , un dels resistents del grup dirigida per Pablo i la seva dona Pilar.

Comentaris

De la seqüència d'obertura a la seqüència de tancament, la pel·lícula és travessada per tres temes principals.

El tema de la mort. Robert té per a missió fer saltar el pont i sap que no sobreviurà. Pablo, coneixent la missió, sap immediatament que conduirà a la seva mort. Sordo, també, hi veu aquesta sortida inevitable. Gairebé tots els personatges preveuen la seva pròpia mort.
El tema de la camaraderia acompanya la perspectiva de la mort, sacrifici dels personatges per una justa causa. Robert Jordan, Anselmo i els altres estan a punt per fer-ho, com «tot home de bé ho faria», amb abraçades freqüents que reforcen la impressió d'una companyonia intensa. Després d'haver anunciat a Joaquim l'execució de tota la seva família, tothom l'abraça i declara ser ara la seva família. Aquest amor dels uns per als altres es porta també a la terra d'Espanya, des del començament fins a la fi. És un himne a la vida travessada per la mort, la vida simple i punxant descrita com «sentir el seu cor bategar contra el sòl entapissat d'agulles de pi».
El tema del suïcidi en tots els personatges on cadascun prefereix matar-se o ser mort per un camarada abans de ser capturat. La imatge final és Robert Jordan, ferit i incapaç de seguir els seus companys, que es prepara per morir protegint els seus companys amb una emboscada als perseguidors.