Esquerra Ecologia Llibertat
(it) Sinistra Ecologia Libertà  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | SEL | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | socialisme democràtic anticapitalisme ecosocialisme política verda | ||||
| Alineació política | esquerra | ||||
| Història | |||||
| Creació | 20 desembre 2009 | ||||
| Fundador | Nichi Vendola | ||||
| Data de dissolució o abolició | 17 desembre 2016 | ||||
| Activitat | |||||
| Membres | 34.279 (2013) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Nichi Vendola (2010–2016) | ||||
| Part de | Itàlia. Bé Comú (2012–2013) L'Altra Europa amb Tsipras (2014–2016) Esquerra Italiana (2015–2016) | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| U25 | due per mille | ||||
| Lloc web | sinistraecologialiberta.it | ||||
   
| |||||
.jpg)
Esquerra Ecologia Llibertat (en italià Sinistra Ecologia Libertà; SEL) va ser un partit polític socialista democràtic d'Itàlia. Al 2016 el partit es va dissoldre dins l'Esquerra Italiana.
Història
[modifica]Esquerra i Llibertat
[modifica]La SEL es va formar com una aliança anomenada Esquerra i Llibertat (Sinistra e Libertà, SL) en el període previ a les eleccions al Parlament Europeu de 2009 per tal de superar el llindar del 4% introduït per la nova llei electoral el febrer de 2009. En el moment de la constitució, el 16 de març de 2009, SL incloïa al Moviment per l'Esquerra (MpS, escissió de Rifondazione), al Partit Socialista (PSI), la Federació dels Verds (FdV), l'Esquerra Democràtica (SD) i Unir l'Esquerra (UIS, escissió del PdCI). Tanmateix, a les eleccions no van aconseguir superar el llindar amb només el 3.1% dels vots. Posteriorment, alguns sectors dels membres fundadors van plantejar la necessitat de transformar la coalició en un únic partit polític per consolidar el projecte.
Així però, al Congrés de la Federació dels Verds aquests es desmarquen de la unificació, mentre que una facció dissident dels mateixos decideix escindir-se (Associació d'Ecologistes) i mantenir el suport a la SL.[1] Al seu torn, al Partit Socialista la proposta d'unitat també provocaria tensions internes, amb la marxa d'un sector oposat al nou partit, anomenats Socialistes Units.[2] Finalment al novembre es descarta la col·laboració amb tot el Partit Socialista,[3] exceptuant una posterior escissió anomenats Socialisme i Esquerra.[4]
A finals d'any la coalició estava formada pel MpS, l'SD, l'UIS, l'Associació d'Ecologistes i Socialistes Units. Al desembre celebren una assemblea constituent a Roma on es presenta el nou partit Esquerra Ecologia Llibertat, amb Nichi Vendola com el seu portaveu. El partit es va fundar oficialment en un congrés a Florència del 22 al 24 d'octubre de 2010, amb Vendola com el seu President.
Formació com a partit
[modifica]SEL, sovint en coalició amb el PS, va tenir bons resultats a les eleccions regionals de 2010, especialment al centre i al sud d'Itàlia. En conjunt, el SEL va obtenir el 3,0% dels vots, amb el PS al 0,7% i els Verds al 0,2%. A les eleccions de Pulla, Vendola va ser reelegit president de la regió impulsant al partit fins al 9,7%, el seu millor resultat regional. El maig de 2011 Giuliano Pisapia i Massimo Zedda, que havien estat recolzats per SEL a les primàries del centreesquerra, van ser elegits alcaldes de Milà i Càller, respectivament. El partit va guanyar 5% a Milà, 6% a Torí, 10% a Bolonya, 6% a Trieste, 4% a Nàpols i 7% a Càller. El maig de 2012, Marco Doria, un altre independent proper a SEL, va ser escollit alcalde de Gènova. L'agost de 2012, Vendola va anunciar la seva candidatura a les eleccions primàries per tal de seleccionar el candidat a primer ministre de la coalició de centre-esquerra liderada pel PD a les eleccions generals de 2013. El 25 de novembre del mateix any, Vendola va aconseguir el 15,6% dels vots i va quedar tercer darrere dels demòcrates Pier Luigi Bersani (44,9%) i Matteo Renzi (35,5%). En la segona volta, Vendola va donar suport a Bersani.
En el context de les eleccions generals de 2013, el partit va formar part de l'aliança àmplia Itàlia. Bé Comú. A les eleccions, el SEL va obtenir el 3,2% dels vots, amb 37 diputats i 7 senadors. A la seva llista de Trentino - Tirol del Sud el SEL incloïa alguns representants dels Verds del Tirol del Sud: un d'ells, Florian Kronbichler, va ser elegit a la Cambra. El 16 de març de 2013, Laura Boldrini, membre independent de SEL, va ser escollida presidenta de la Cambra dels Diputats.
Per a les eleccions europees de 2014, tot i expressar inicialment la seva intenció d'unir-se al Partit dels Socialistes Europeus (PSE), finalment van donar suport a la coalició L'Altra Europa, dins de l'espai del Partit de l'Esquerra Europea.[5] La coalició va aconseguir el 4%, superant just el llindar, aconseguint tres eurodiputats.
El 17 de desembre de 2016 es va decretar la dissolució d'Esquerra Ecologia i Llibertat per l'Assemblea Nacional del partit, el qual s'adhereix a la fase constituent i al primer congrés de l'Esquerra italiana.[6][7]
Resultats electorals
[modifica]Parlament Italià
[modifica]| Any | Líder | Vots | % | Diputats | +/– | Vots | % | Senadors | +/- |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2013 | Nichi Vendola | 1,089,442 (6è) | 3.2 | 37 / 630 |
Nou | 912,347 (6è) | 3.0 | 7 / 315 |
Nou |
Parlament Europeu
[modifica]| Any | Líder | Vots | % | Escons | +/– | Grup |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 2009 | Nichi Vendola | 958,458 (7è) | 3.1 | 0 / 72 |
Nou | - |
| 2014 | Dins L'Altra Europa | 4.0 | 3 / 73 |
 3
|
GUE-NGL |
Referències
[modifica]- ↑ «Verdi, a sorpresa vince Angelo Bonelli | Terra - Quotidiano di informazione pulita», 15-10-2009. [Consulta: 13 febrer 2025].
- ↑ «Bobo Craxi - VIP - Europa», 22-07-2011. [Consulta: 13 febrer 2025].
- ↑ «I socialisti oscurano il sito di Sinistra e Libert� La coalizione � in crisi e c'� rischio di scissione - Politica - Repubblica.it». [Consulta: 13 febrer 2025].
- ↑ «Dichiarazione dei SOCIALISTI e delle ASSOCIAZIONI SOCIALISTE presenti all'assemblea di SEL», 22-07-2011. [Consulta: 13 febrer 2025].
- ↑ «"L'altra Europa con Tsipras", ecco il nome della lista | Europa Quotidiano», 27-02-2014. [Consulta: 13 febrer 2025].
- ↑ «Vendola traghetta Sel nella "Sinistra italiana" - See more at: http://www.rainews.it/archivio-rainews/articoli/Vendola-traghetta-Sel-nella-Sinistra-italiana-e971add1-3774-4d16-bae0-d8cc840444a3.html» (en italià). Rai News, 17-12-2016 [Consulta: 25 abril 2022].
- ↑ Pucciarelli, Matteo «Finisce Sel di Nichi Vendola, la difficile nascita di Sinistra Italiana». La Repubblica, 11-12-2016 [Consulta: 25 abril 2022].
Enllaços externs
[modifica]
| Partits representats a la Cambra dels Diputats (400) |   | |
|---|---|---|
| Partits representats al Senat (205) | ||
| Partits representats en els Consells Regionals | ||
| Partits representats al Parlament Europeu (76) | ||
| Partits sense representació parlamentària | ||
| Partits històrics desapareguts |
| |
