Escíatos
Tipus | illa | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Grècia | ||||
Administració descentralitzada | administració descentralitzada de Tessàlia i Grècia Central | ||||
Regió | Regió de Tessàlia | ||||
Unitat perifèrica | Sporades Regional Unit (en) | ||||
Municipi | Skiathos Municipality (en) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 49,898 km² | ||||
Banyat per | mar Egea | ||||
Altitud | 433 m | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 37002 | ||||
Fus horari | |||||
Lloc web | skiathos.gov.gr | ||||
Escíatos[1] (grec: Σκιάθος, Skiáthos) és una illa de Grècia a la mar Egea, just enfront de la punta sud-est de Magnèsia (Tessàlia) i forma part de les illes Espòrades. La ciutat principal es diu també Escíatos, a la costa oriental, i ja existia a l'època clàssica si bé no exactament al mateix emplaçament; la ciutat moderna té un bon port i no es va establir fins al 1829.
Història
[modifica]Segons els Iambes al Rei Nicomedes, l'illa va ser colonitzada pels pelasgs de Tràcia i després per gent de Calcis (Eubea). Tenia dues ciutats, una anomenada Escíatos i l'altra de nom desconegut. En parlen Estrabó i Claudi Ptolemeu.
Durant la invasió persa de Grècia, les guerres mèdiques, els atenencs i els seus aliats van estacionar temporalment la flota en aquesta illa i els perses també, i Heròdot menciona el lloc amb freqüència. Després es va incorporar com a membre de la Lliga de Delos i devia ser ja una ciutat petita perquè només pagava un petit tribut de 200 dracmes a l'any. La ciutat va ser destruïda per Filip V de Macedònia cap a l'any 200 aC per impedir la seva caiguda en mans d'Àtal I de Pèrgam i dels romans, segons Titus Livi. Al segle i aC s'havia convertit en un niu de pirates, diu Apià. Marc Antoni la va donar als atenencs circa l'any 38 aC.
La seva major producció era el vi; a la seva costa es pescava un peix anomenat κεστρεύς (kestreús), segons Ateneu de Nàucratis.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Heròdot, 2010, p. 133.
- ↑ Smith, William (ed.). «Sciathus». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 17 gener 2021].
Bibliografia
[modifica]- Heròdot. Història. Llibre VII. Fundació Bernat Metge, 2010. ISBN 9788498591460.