Equipament
Un equipament,[1] en urbanisme, és qualsevol àmbit espacial o territorial, com pot ser un terreny, un solar, un edifici o part d'un edifici, que estigui vinculat al conjunt d'activitats humanes d'interès públic, social o comunitari necessàries per al correcte funcionament d'una ciutat, un municipi, un barri o un polígon de nova urbanització. Així mateix, en l'ordenació del territori o la planificació regional, el mateix mot designa qualsevol àmbit o espai vinculat al conjunt de funcions i activitats similars referides al corresponent nivell o escala territorial. En la legislació i el planejament urbanístic, el mot «equipament» s'aplica, sobretot als terrenys que en qualsevol classe de sòl s'han habilitat o es reserven per realitzar les activitats esmentades.[2]
Malgrat compartir la definició anterior, s'exclouen del concepte d'«equipament» els següents àmbits espacials:
- Tots els que pertanyen al sistema de comunicacions, com els ports, els aeroports, el sistema ferroviari, les carreteres, autovies, autopistes i vies urbanes de qualsevol tipus, tots ells amb els corresponents annexos com: aparcaments, àrees de servei, estacions, terminals, etc. i àmbits de protecció.[3]
- Tots els que pertanyen al sistema urbanístic d'espais lliures públics com els parcs forestals, els parcs i jardins urbans, els espais per a l'esbarjo, el lleure i l'esport, i també els parcs arqueològics declarats com a tals.[4]
Els equipaments formen part de l'estructura orgànica del territori, ja que es defineixen com a sistemes generals dependents del corresponent nivell de servei o gestió.[5]
Els equipaments poden ser públics o privats en funció de la seva titularitat. Per als equipaments de nova creació, la titularitat la determina el planejament urbanístic general (PGOU) o, si escau, un pla especial urbanístic format i aprovat a l'efecte.[6] Per als equipaments de titularitat pública són vàlides totes les formes de gestió que preveu la legislació aplicable, inclosa la gestió privada mitjançant concurs públic o concessió administrativa, etc.
Classificació dels equipaments
[modifica]D'acord amb la definició, els diferents tipus d'equipaments es refereixen tant als edificis o instal·lacions com als solars que el planejament urbanístic de qualsevol abast territorial reservi per a aquestes finalitats.
Els equipaments es classifiquen atenent als seus usos genèrics referits sempre al servei de la població, la ciutat o el territori. La Llei d'Urbanisme de Catalunya (Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme.) estableix els següents tipus:[7]
- Religiós: constituïts pels edificis i àmbits dedicats a la pràctica d'algun culte religiós, amb els corresponents annexos: Les esglésies parroquials del culte catòlic, les sinagogues del culte hebraic, les mesquites de l'islam, etc., així com els solars o terrenys que el planejament reserva per a aquest fi.
- Docent: constituïts pels edificis, instal·lacions o àmbits dedicats a les activitats de l'ensenyament en tots els nivells del cicle formatiu i en totes les seves derivacions i especialitats, com les escoles bressol,[8] de preescolar i primària, els instituts de secundària, les escoles o centres de formació professional, les universitats, les escoles d'adults, les escoles d'educació especial, etc. Formen part dels equipaments docents els espais lliures vinculats com patis de joc i esport, edificis polivalents i altres annexos propis dels àmbits docents, així com els solars o terrenys que el planejament reserva per a aquest fi.
- Esportiu:[9] constituïts pels edificis, instal·lacions o àmbits dedicats a funcions o activitats esportives com les instal·lacions esportives en general, campaments, centres d'esbarjo o d'expansió, balnearis i establiments de banys i d'altres turístics no residencials d'interès públic, social o comunitari, amb els corresponents serveis annexos, així com els solars o terrenys que el planejament reserva per a aquesta finalitat.
- Cultural: constituïts pels edificis, instal·lacions o àmbits dedicats a les activitats culturals en general, excepte els compresos en els equipaments docents o esportius. Comprèn els museus, els teatres, centres o instal·lacions per a congressos, exposicions, sales de reunions d'interès públic, social o comunitari i els corresponents serveis annexos, així com els solars o terrenys que el planejament reserva per a aquesta finalitat.
- Sanitari: constituïts pels edificis, instal·lacions o àmbits del sistema sanitari públic, concertat o privat com: els hospitals, les clíniques, els laboratoris, els centres de recerca sanitària, les clíniques veterinàries, etc., així com els solars o terrenys que el planejament reserva per aquest fi.
- Assistencial: constituïts pels edificis, instal·lacions o àmbits dedicats a les activitats assistencials en general, excepte els compresos en els equipaments sanitaris o esportius. Comprèn els centres geriàtrics no residencials, les cases d'acollida, els albergs, els centres de rehabilitació o d'internament, etc. d'interès públic, social o comunitari amb els corresponents serveis annexos, així com els solars o terrenys que el planejament reserva per a aquest fi.
- De serveis tècnics: constituïts pels edificis, instal·lacions o àmbits dedicats a la prestació de determinats serveis a la comunitat, no classificables en els anteriors apartats. Podem esmenar els següents:
- Els administratius, és a dir, els edificis i instal·lacions o àmbits propis de l'administració pública en tots els nivells: seus dels ajuntaments, del govern, de la Unió Europea, dels Tribunals de justícia, etc.
- Els de seguretat, és a dir, els edificis i instal·lacions o àmbits propis de les forces de seguretat, la milícia, les presons, etc.
- Els corresponents al medi ambient
- Els corresponents als serveis urbans, és a dir, els edificis i instal·lacions o àmbits vinculats als subministraments dels serveis urbans, excepte els corresponents al medi ambient, com el subministrament d'aigua potable (plantes potabilitzadores o de captació, estacions de bombeig, dipòsit d'aigües de regulació, etc.), els del subministrament d'electricitat (centrals de generació, estacions i subestacions de transformació, etc.), del subministrament de gas natural (dipòsits de regulació, estacions de bombeig, etc.)
- Els corresponents a les telecomunicacions, és a dir, els edificis i instal·lacions o àmbits vinculats a les telecomunicacions com telefonia (centrals i antenes, entre altres), radio, televisió, etc.
- Els de subministrament i abastament de mercaderies i de transport.
- Altres com els cementiris.
Referències
[modifica]- ↑ «Equipament». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Art. 33.2 i 3 del Reglament de la Llei d'urbanisme de Catalunya[Enllaç no actiu]
- ↑ Art 34.5 de la Llei d'Urbanisme de Catalunya 2010
- ↑ Art 34.6 de la Llei d'Urbanisme de Catalunya 2010
- ↑ Art. 34.1 i 2 de la Llei d'Urbanisme de Catalunya 2010
- ↑ Art. 67.1.d de la Llei d'Urbanisme de Catalunya 2010
- ↑ Art. 34.5 de la Llei d'Urbanisme de Catalunya 2010
- ↑ Les escoles bressol són «equipament docent» quan la legislació així ho reconeix, en altre cas correspondria l'«equipament assistencial»
- ↑ En alguns plans d'urbanisme es defineix com «equipament esportiu recreatiu» (art. 212.1.d de les NN.UU. del PGM de Barcelona)