Vés al contingut

Emília Guiu i Estivilla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEmília Guiu i Estivilla
Biografia
Naixement21 març 1922 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort7 febrer 2004 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
San Diego (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de fetge Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de cinema, actriu de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1943 Modifica el valor a Wikidata -
Família
FillsGuillermo Méndez Guiú Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0347634 Allmovie: p29221 TMDB.org: 1050839
Find a Grave: 13205263 Modifica el valor a Wikidata

Emilia Guiu (Manresa, 21 de març de 1922San Diego, 7 de febrer de 2004) va ser una actriu catalana exiliada a Mèxic que esdevingué una llegenda del cinema mexicà. Aparegué en més de seixanta pel·lícules, principalment en les dècades dels anys quaranta i cinquanta del segle xx, durant l'època d'or del cinema mexicà, sobretot fent papers de femme fatale. I també en algunes obres de teatre.[1][2]

Carrera artística

[modifica]

Guiu marxa de Catalunya amb la seva família durant la Guerra Civil Espanyola, passa pel camp de concentració francès d’Argelers i finalment es reuneix amb el seu pare a Marsella.[3][4]

El 1943 arriba a Mèxic com a refugiada amb la seva família i, poc després d'arribar-hi, s'assabenta que un director de cinema contracta emigrants espanyols com a extres per ajudar-los a subsistir.[5] Així és com debuta amb un paper a Flor silvestre (1943). Aquest any 1943 treballa en quinze pel·lícules. El 1944 obté un paper petit a la comèdia de Roberto Rodríguez ¡Viva mi desgracia! com a dona del carceller i altres papers a El abanico de Lady Windermere, sota la direcció de Juan José Ortega, i a El rey se divierte, de Fernando Fonts. El seu primer paper protagonista l'interpreta el 1945 en el musical Club verde, dirigit per Raphael J. Sevilla, on actua al costat d'Emilio Tuero i Celia Montalván. El 1948 grava una de les seves millors pel·lícules, Angelitos negros, al costat de Pedro Infante. El 1961 apareix a Confidencias matrimoniales, la seva última aparició al cinema abans de dedicar-se al teatre. Només torna al cinema el 1983, com a actriu de la pel·lícula Las modelos de desnudos.

Guiu fa la seva última actuació a la telenovel·la mexicana Abrázame muy fuerte el 2000. Mor el 7 de febrer de 2004 a San Diego, Califòrnia.

Vida personal

[modifica]

Amb 17 anys es retroba amb la seva família a Marsella i decideixen marxar a Mèxic. A l'exili francès es casa amb el també refugiat Manuel Suárez i, quan arriba a Mèxic, ja és mare de l'Emmanuel.

Es casa per segona vegada amb Enrique de la Concha i després amb Guillermo Méndez (amb qui té el seu segon fill, Guillermo). El 1958 es casa amb Abraham Piceno i, quatre anys abans de morir, amb l'enginyer nord-americà William Hieb.[6]

El 1993 va publicar unes memòries que abracen la seva carrera fins al 1958ː Una estrella al desnudo: vida y pecados.[3]

Filmografia

[modifica]
  • Flor silvestre (1943)
  • El Rebelde (1943)
  • ¡Viva mi desgracia!(1944)
  • El Herrero (1944)
  • La vida inútil de Pito Pérez (1944)
  • Nana (1944)
  • El Rosario (1944)
  • El médico de las locas (1944)
  • El abanico de Lady Windermere(1944)
  • El Rey se divierte (1944)
  • Nosotros (1945)
  • Club verde (a Mèxic, Recuerdo de un Vals) (1945)
  • Soy un prófugo (1946)
  • Amar es vivir (1946)
  • Pervertida (1946)
  • Nuestros maridos (1946)
  • Mujer contra mujer (1946)
  • Bel Ami (a Mèxic, El Buen Mozo o La historia de un canalla) (1947)
  • El niño perdido (1947)
  • Pecadora (1947)
  • La mujer del otro (1948)
  • Matrimonio sintético (1948)
  • Enrédate y verás (1948)
  • Angelitos negros (1948)
  • Paz (1949)
  • Carta Brava (1949)
  • Dos almas en el mundo (1949)
  • Mujeres en mi vida (1950)
  • Quinto patio (1950)
  • Huellas del pasado (1950)
  • Furia roja (1951)
  • Una viuda sin sostén (1951)
  • Buenas noches mi amor (1951)
  • Los amantes (1951)
  • Monte de piedad (1951)
  • Puerto de tentación (1951)
  • Radio patrulla (1951)
  • Mujeres de teatro (1951)
  • Paco el elegante (1952)
  • La noche es nuestra (1952)
  • Vive como sea (1952)
  • Prefiero a tu papá (1952)
  • ¡Amor, qué malo eres! (1953)
  • La extraña pasajera (1953)
  • El último round (1953)
  • Píntame angelitos blancos (1954)
  • Solamente una vez (1954)
  • Sindicato de telemirones (1954)
  • De ranchero a empresario (1954)
  • Maternidad imposible (1955)
  • Ladrones de niños (1958)
  • Mujeres encantadoras (1958)
  • Señoritas (1959)
  • Siete pecados (1959)
  • Pancho villa y la Valentina (1960)
  • Confidencias matrimoniales (1961)
  • Las modelos de desnudos (1983)
  • Cacería de un criminal (1984)
  • Corrupción (1984)
  • Siempre en domingo (1984)
  • Abrázame muy fuerte (Sèrie de televisió) (2000)

Referències

[modifica]
  1. «Emilia Guiú». IMDb. [Consulta: 1r febrer 2021].
  2. «Emilia Guiú (1922-2004)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 1r febrer 2021].
  3. 3,0 3,1 «Emília Guiu i Estivella | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r febrer 2021].
  4. «Se va una 'diva' del cine mexicano». Esmas. Arxivat de l'original el 12 de maig 2010. [Consulta: 29 novembre 2009].
  5. "A Manresa hi ha moltes dones que han fet història" En: El Pou de la gallina, núm. 242 (abril 2009)
  6. «Emília Guiu Estivilla (1922-2004) Actriu». [Consulta: 17 juliol 2014].

Bibliografia

[modifica]
  • Agrasánchez, Jr., Rogelio (2001). Bellezas del cine mexicano/Beauties of Mexican Cinema. México: Archivo Fílmico Agrasánchez. p. 134. ISBN 968-5077-11-8
  • Guiu Estivilla, Emília (1993). Una estrella al desnudo: vida y pecados de Emília Guiu. México: Compania Editorial Impresora y Distributora. 639 p. ISBN 9789687019161
  • Varios (2002). Inolvidables rostros de nuestro cine. En SOMOS. México: Editorial Televisa, S. A. de C.V.
  • Varios (2000). Época de oro del cine mexicano de la A a la Z. En SOMOS. México: Editorial Televisa, S. A. de C.V.