Eliakim Hastings Moore

Eliakim Hastings Moore

Biografia
Naixement	26 gener 1862 Marietta (Ohio)
Mort	30 desembre 1932 (70 anys) Chicago (Illinois)
Sepultura	Cementiri d'Oak Woods (Chicago) 41° 46′ 10″ N, 87° 35′ 57″ O
Formació	Universitat Yale Universitat Humboldt de Berlín
Tesi acadèmica	Extensions of Certain Theorems of Clifford and Cayley in the Geometry of 'n' Dimensions  (1885 )
Director de tesi	Hubert Anson Newton
Activitat
Camp de treball	Geometria algebraica, àlgebra, anàlisi matemàtica, geometria, teoria de nombres i matemàtiques
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Chicago (1892–1931) Universitat Northwestern (1889–1892) Universitat Yale (1887–1889)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Societat Filosòfica Americana
Alumnes	George Birkhoff
Obra
Estudiant doctoral	Oswald Veblen, Herbert Ellsworth Slaught, George Birkhoff, Leonard Dickson, Theophil Henry Hildebrandt, Derrick Norman Lehmer, Arthur Everett Pitcher (en) , Herman L. Smith, Anna Johnson Pell Wheeler, Robert Lee Moore, Edward Wilson Chittenden, Mark Hoyt Ingraham (en) , Raymond Walter Barnard (en) , William Findlay (en) , Thomas Emery McKinney (en) , Nels Johann Lennes (en) , Frederick William Owens (en) , Harris Franklin MacNeish (en) , Richard Philip Baker (en) , Arthur Dunn Pitcher (en) , Ralph Eugene Root (en) , Meyer Grupp Gaba (en) , Charles Ross Dines (en) , Mary Evelyn Wells (en) , Arthur Richard Schweitzer (en) , William LeRoy Hart (en) , Vishnu Dattatreya Gokhale (en) , Ernest Bloomfield Zeisler (en) , Clarence Eugene Van Horn (en) , Robert Edward Wilson (en) , Francisco Domingo Perez (en) i Yue Kei Wong (en)
Família
Cònjuge	Martha Morris Young
Pare	David Hastings Moore
Parents	John Wesley Young, cunyat Eliakim H. Moore, avi

Eliakim Hastings Moore (Marietta, 26 de gener de 1862 - Chicago, 30 de desembre de 1932) va ser un matemàtic estatunidenc, cap del departament de matemàtiques de la universitat de Chicago.

Vida i Obra

Moore, que era fill d'un pastor metodista i net d'un congressista dels Estats Units, va estudiar a la Woodward High School de Cincinnati, on va treballar un estiu com assistent d'Ormond Stone, director del observatori de Cincinnati. Va fer els seus estudis universitaris a la universitat Yale en la qual es va graduar el 1883 i va obtenir el doctorat el 1885 sota la direcció de Herbert Anson Newton. El curs 1885-1886 va ampliar estudis a la universitat de Berlín on va rebre particularment la influència de Kronecker.

En retornar al seu país i després de fer de professor en una escola preparatòria de la universitat Northwestern, va ser nomenat professor tutor de la universitat Yale, càrrec en el que va romandre dos cursos acadèmics, ja que el 1889 va aconseguir una plaça docent permanent a la universitat Northwestern. El 1892, en fundar-se la universitat de Chicago ve ser escollit pel seu president, William Rainey Harper, per dirigir el nou departament de matemàtiques de la universitat. Moore es va rodejar de dos joves matemàtics alemanys, Oskar Bolza i Heinrich Maschke, per a crear un dels més potents departaments de matemàtiques d'Amèrica, el qual proporcionava, per primera vegada als Estats Units, un ambient de recerca intensiva. A la universitat de Chicago, va dirigir més de trenta tesi doctorals i va tenir un gran èxit com a professor basat en el seu profund interès per les matemàtiques i la seva facilitat per inspirar els seus col·legues i estudiants.

Moore va romandre a Chicago fins a la seva jubilació el 1931 i va morir en aquesta ciutat un any després. Va ser membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències i de la Societat Filosòfica Americana. Ve rebre doctorats honoris causa de molt diferents universitats, entre les quals la de Göttingen, la de Yale, la de Clark i la de Northwestern. Des de 1899 també va ser editor en cap dels Transactions of the American Mathematical Society.

Per la seva obra ha estat qualificat com un dels més hàbils membres i un dels més inspiradors líders de la comunitat matemàtica mundial i un exemple per la seva llibertat i honestedat intel·lectuals. Sempre va intentar adaptar el mètode d'educació per l'acció (del seu col·lega de Chicago John Dewey) a l'ensenyament de les matemàtiques i la física.

Les seves recerques van ser, sobre tot, en el camp de l'anàlisi matemàtica i es va destacar per les seves precises notacions, especialment convenients per testar les seqüències lògiques.

Bibliografia

• Batterson, Steve. American Mathematics 1890-1913: Catching up to Europe (en (anglès)). Mathematical Association of America, 2017. ISBN 978-0-88385-590-4. 
• Bliss, G.A.; Dickson, L.E. «Biographical Memoir of Rliakim Hastings Mooore (1862-1932)» (en (anglès)). Biographical Memoirs of the National Academy of Sciences, Vol. 17, Num. 5, 1935, pàg. 82-102. ISSN: 0077-2933.
• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en (anglès)). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Parshall, Karen Hunger. «Eliakim Hastings Moore and the Founding of a Mathematical Community in America, 1892-1902». A: Peter Duren (ed.). A Century of Mathematics in America. Vol II. (en (anglès)). American Mathematical Society, 1989, p. 155-176. ISBN 0-8218-0130-9. 
• Slaught, H.E. «Eliakim Hastings Moore: An Appreciation» (en (anglès)). The American Mathematical Monthly, Vol. 40, Num. 4, 1933, pàg. 191-195. DOI: 10.1080/00029890.1933.11987424. ISSN: 0002-9890.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Eliakim Hastings Moore» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Calinger, Ronald S. «Moore, Eliakim Hastings». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 3 novembre 2018]. (anglès)