Dalian
| 大連 (zh-hant) 大连 (zh-hans)  | |||||
| |||||
| Tipus | ciutat-província, gran ciutat, ciutat-prefectura i city specifically designated in the state plan (en)  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | República Popular de la Xina | ||||
| Província | Liaoning | ||||
| Capital de | |||||
| Capital | Xigang District (en) | ||||
| Conté la subdivisió | Changhai County (en) Ganjingzi District (en) Jinzhou District (en) Port Arthur Pulandian District (en) Shahekou District (en) Wafangdian (en) Xigang District (en) Zhongshan District (en) Zhuanghe (en) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 6.690.432 (2010) (490,84 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 13.630,44 km² | ||||
| Altitud | 29 m-33 m | ||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 1904 | ||||
| Organització política | |||||
| Membre de | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 116000 | ||||
| Fus horari | |||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | dl.gov.cn | ||||
.jpg)
.png)
Dalian — 大連 en xinès, Dàlián en pinyin, Дальний en rus, Dairen en japonès— és una gran ciutat, el port més important de la província de Liaoning, situat al sud de la península de Liaodong, i el segon més important de la República Popular de la Xina després del de Xangai.[1] Població (2007), 6.080.000 habitants, incloent-hi una població flotant d'uns 4 milions de persones.
Està situada en la part més estreta de la península, envoltada de muntanyes, banyada a l'oest per la Mar de Bohai i a l'est per la Mar Groga.[2] Està integrada per deu districtes i comtats, inclosa la històrica ciutat portuària de Lüshun, una important base naval, i diverses zones franques i obertes al desenvolupament tecnològic, comercial i turístic.
L'àrea urbana té un total de 1.906 km de costa, abasta una superfície de 12.574 km² i la seva posició estratègica ha fet que serveixi de port a dues importants ciutats interiors del país: Pequín (Pequín) i Tianjin, i és el major port comercial de l'industrialitzat nord-est de la Xina.
Dalian és una de les ciutats més actives de la Xina: constitueix un punt clau per a l'exportació dels pous de petroli de Daqing (província de Heilongjiang), ja que al port poden atracar grans petroliers i disposa d'àmplies drassanes. En aquesta ciutat portuària també floreixen el comerç, la indústria i el turisme, a més de ser el centre agrícola (pomes, préssecs, cireres, raïms, flors i altres vegetals), financer i pesquer de la zona (marisc i productes d'aqüicultura).
Entre les indústries destaquen les següents: petroquímica, electrònica, tèxtil, maquinària i equips de transport, metal·lúrgica, processament d'aliments, farmacèutica i de la construcció. Són abundants la pedra calcària i les reserves de diamant. Des de 1988 se celebra a la ciutat un Festival Internacional de Confeccions i Moda, de gran fama dins del país.[3]
Les seves connexions ferroviàries s'estenen fins al nord-oest i el nord de la Xina, i el 1990 es va concloure la construcció d'una autopista de 375 km que connecta la ciutat amb Shenyang, la capital i ciutat més important de la província de Liaoning.
Història
[modifica]Va formar part de l'estat de Yan durant el període de Primaveres i Tardors.[4] Durant el període de Weijing (220-420) la zona de Dalian s'anomenava "les tres muntanyes ", sota la dinastia Tang (618-907) es va anomenar "boca del riu de tres muntanyes", i sota les dinasties Ming i Qing es deia "el port de tres muntanyes " o "el port de fang blau". En temps dels Qing va esdevenir ciutat. Es van construir diversos ponts i plataformes per a canons. El nom oficial de Dalian el va rebre el 1899.[5]
La història de Dalian ha estat molt relacionada amb la de Lüshun,[6] ciutat situada al sud-oest de Dalian, igualment en la costa, a uns 30 km de distància, que era un port important ja el segle VI: els anglesos el van ocupar el 1858[7] i els xinesos el van fortificar com a base naval en la dècada de 1880; els japonesos el van atacar i va passar a estar sota el seu control el 1895.
A conseqüència del tractat de Liaodong, la zona va passar a mans russes, junt amb altres regions limítrofes de la península; durant el domini de Rússia (1898-1905), Lüshun va passar a dir-se Port Arthur; els russos van considerar la regió com un punt estratègic en oferir accés a l'oceà Pacífic durant tot l'any, i va ser àmpliament refortificat per a ús naval.[8] En aquesta època, Dalian va passar en cas de ser un petit port pesquer a un modern port comercial que els russos van denominar Dalny (Дальний), localitzat al sud de la línia ferroviària de Manxúria.
Mitjançant el tractat de Portsmouth, que va posar fi a la Guerra russo-japonesa, el territori de la península de Liaodong va passar a control japonès i va canviar el seu nom pel de Guangdong. Alhora, els japonesos van rebatejar Dalian com Dairen, i la ciutat va ser ampliada i modernitzada; el 1937 va substituir Lüshun com la capital de Guangdong i durant la dècada de 1930 i principis de la de 1940 va esdevenir el principal port de la zona de Manxúria controlada pels japonesos.
A partir de la derrota del Japó en la II Guerra Mundial, ambdós ports van passar a estar sota el control conjunt xinès-soviètic el 1945. El 1950, Dalian va ser rebatejada com a ciutat de Lüda (o Lü-ta), contracció de les primeres síl·labes de "Dalian" i de la zona portuària veïna coneguda com a "Lǚshùnkǒu". El 1981, va recobrar el nom original de Dalian.
La Xina va recuperar la plena sobirania el 1955. Lüshunkou va tornar a ser una base naval xinesa i Dalian va passar a ser una important zona industrial a finals de la dècada de 1950 i durant la dècada de 1960. En la dècada de 1970, Dalian va esdevenir el port petrolier més important de la Xina i, el 1985, va ser designada per dur a terme un pla preferencial de desenvolupament econòmic. Avui és també una important destinació turística dins de la Xina a causa del seu aspecte net i ordenat i densitat de població a la baixa: compta amb moderns hotels, instal·lacions recreatives, platges i parcs pròxims.
Personatges il·lustres
[modifica]- Li Zhensheng (xinès: 李振盛) (1940 - 2020) va ser un fotoperiodista que va capturar algunes de les imatges més rellevants de la Revolució Cultural de la Xina.
Clima
[modifica]La ciutat gaudeix d'un clima continental humit influït pel monsó (Classificació de clima Köppen Dwa), caracteritzat per estius humits a causa del monsó asiàtic de l'Est, i fred, ventós, amb hiverns secs que reflecteixen la influència de l'anticicló siberià. Les temperatures mitjanes mínimes el gener estan al voltant de -6 °C, mentre les temperatures mitjanes màximes el juliol estan al voltant de 27 °C.
| Mes | Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Sep | Oct | Nov | Dec | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mitja temperatures màximes °C | 0 | 2 | 7 | 15 | 20 | 24 | 27 | 27 | 24 | 18 | 10 | 3 | |
| Mitja temperatures mínimes °C | -6 | -4 | 1 | 7 | 13 | 18 | 21 | 22 | 18 | 11 | 3 | -3 | |
| Font: MSN Weather[Enllaç no actiu] | |||||||||||||
Referències
[modifica]- ↑ «Dalian». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 juny 2023].
- ↑ Sciences, Chinese Academy of; Engineering, Chinese Academy of; Council, National Research; Engineering, National Academy of; Affairs, Policy and Global. Energy Futures and Urban Air Pollution: Challenges for China and the United States (en anglès). National Academies Press, 2008-02-22, p. 301. ISBN 978-0-309-11140-9.
- ↑ Finnane, Antonia «china on the catwalk: between economic success and nationalist anxiety» (en anglès). The China Quarterly, 183, 9-2005, pàg. 587–608. DOI: 10.1017/S0305741005000378. ISSN: 1468-2648.
- ↑ Shao, Wenguang. China’s Foreign Policy and Practice: A Survey (en anglès). Taylor & Francis, 2022-12-21. ISBN 978-1-000-78747-4.
- ↑ Fong, Vanessa L. Only Hope: Coming of Age Under China’s One-Child Policy (en anglès). Stanford University Press, 2004, p. 10. ISBN 978-0-8047-5330-2.
- ↑ Winstanley-Chesters, Robert. Fish, Fishing and Community in North Korea and Neighbours: Vibrant Matter(s) (en anglès). Springer Nature, 2019-10-02, p. 17. ISBN 978-981-15-0042-8.
- ↑ «Living in a changing Chinese urban landscape: The Dalian case study» (en anglès). Urbani izziv, 23, 2, 2012, pàg. 93–102. ISSN: 0353-6483.
- ↑ Telep, Garron. «A passive aggressive power: the U.S. confronts Russia over Manchuria, 1898-1905» (en anglès). [Consulta: 4 juny 2023].
Enllaços externs
[modifica]
- Descobrir Dalian Arxivat 2021-12-01 a Wayback Machine.