Vés al contingut

Crisi russo-ucraïnesa de 2021-2022

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta de l'escalada de tensions entre Rússia i Ucraïna prèvia a la invasió. Per a la invasió de 2022, vegeu invasió russa d'Ucraïna del 2022.
Plantilla:Infotaula esdevenimentCrisi russo-ucraïnesa de 2021-2022
Fotomuntatge
Imatge
Map
 52° 07′ N, 31° 47′ E / 52.12°N,31.78°E / 52.12; 31.78
Tipuscrisi diplomàtica
preparació Modifica el valor a Wikidata
Part deguerra russo-ucraïnesa Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps3 març 2021 - 24 febrer 2022 Modifica el valor a Wikidata
Datadècada del 2020 Modifica el valor a Wikidata
Períodetemporada 2021-2022 Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciófrontera entre Rússia i Ucraïna
territoris ocupats temporalment d'Ucraïna
Western Military District of the Russian Federation (Rússia) (en) Tradueix
Districte Militar del Sud (Rússia)
Belarús Modifica el valor a Wikidata
EstatRússia, Ucraïna i Belarús Modifica el valor a Wikidata
Participant
Efectesreactions to 2021–2022 Russo-Ukrainian crisis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Dia de la Unitat Modifica el valor a Wikidata
Format per
desinformació sobre la crisi russo-ucraïnesa de 2021-2022
2022 Ukraine cyberattacks (en) Tradueix
Union Resolve 2022 (en) Tradueix
Zapad 2021 (en) Tradueix
Sobre la unitat històrica dels russos i els ucraïnesos
2022 evacuation of the Donetsk People's Republic and the Luhansk People's Republic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Crisi entre Ucraïna i Rússia
Ucraïna
Ucraïna
Cronologia del conflicte
Ofensiva de l'est d'Ucraïna

Ofensiva de Kherson

Ofensiva de Kíiv

Contraofensives ucraïneses

Altres
  • Vegeu aquesta plantilla

La crisi russo-ucraïnesa de 2021-2022 fou la crisi internacional entre Rússia i Ucraïna que va precedir la invasió russa. Al març i abril del 2021, Rússia va començar a concentrar milers d'efectius i equipament de les seves forces armades a prop de la seva frontera amb Ucraïna i en la seva annexionada península de Crimea, la qual cosa va representar la major mobilització de forces des de l'annexió d'aquesta península per part del país el 2014. Això va precipitar una crisi internacional sobretot entre els Estats Units, la Unió Europea, el Regne Unit i l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC, entitat que agrupa diversos països de l'antiga URSS) i va generar preocupacions sobre una possible invasió.[1][2] Les tropes russes es van retirar parcialment al juny, però es va reprendre a l'octubre i novembre del 2021, quan més de 100.000 soldats russos van tornar a envoltar Ucraïna per tres costats al desembre.[3]

La crisi s'emmarcà en la prolongada intervenció russa al territori ucraïnès de iure que va començar a principis del 2014. El desembre de 2021, Rússia va presentar dos projectes de tractat que contenien peticions del que denominava "garanties de seguretat", inclosa una promesa jurídicament vinculant que Ucraïna no s'uniria a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), així com una reducció de les tropes i el material militar de l'OTAN estacionats a Europa de l'Est, i va amenaçar amb una resposta militar no especificada si no es complien aquestes demandes íntegrament. L'OTAN ha rebutjat aquestes peticions, i els Estats Units van advertir Rússia de sancions econòmiques "ràpides i severes" si continuava envaint Ucraïna.[4]

El vespre del 21 de febrer del 2022, Rússia va reconèixer oficialment les dues repúbliques, secessionistes, de Luhansk i Donetsk com a estats independents, fet que el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg va condemnar.[5] Tres dies més tard, la matinada del 24 de febrer, Putin va ordenar una "operació militar especial" a partir de la qual l'exèrcit rus va envair Ucraïna des de la frontera a l'est, des del nord amb tropes russes estacionades a Belarús i, des del sud, a la península de Crimea.[6]

Context

[modifica]

Després de la dissolució de la Unió Soviètica el 1991, tot i la seva declaració d'independència el 25 d'agost del mateix any, Ucraïna va continuar mantenint estrets vincles amb Rússia. El 1994, la jove república va acceptar abandonar el seu arsenal nuclear i va signar el Memoràndum de Budapest sobre garanties de seguretat amb la condició que Rússia, el Regne Unit i els Estats Units emetessin una garantia contra les amenaces o l'ús de la força contra la integritat territorial o la independència política d'Ucraïna. Cinc anys més tard, Rússia va ser un dels signants de la Carta per a la Seguretat Europea, en la qual "va reafirmar el dret inherent de tots i cadascun dels Estats participants a ser lliures de triar o canviar els seus acords de seguretat, inclosos els tractats d'aliança, a mesura que evolucionin".[7]

L'aleshores president d'Ucraïna, Víktor Ianukòvitx, i Vladímir Putin el 2006

Malgrat ser un país reconegut com a independent des del 1991, com a antiga república constituent de l'URSS, Ucraïna havia estat percebuda pels dirigents de Rússia com a part de la seva esfera d'influència. El 2008, Ucraïna va començar el seu procés d'adhesió a l'aliança militar atlàntica (OTAN), rotundament condemnat pel president rus Vladimir Putin.[8][9] L'analista romanès Iulian Chifu i els seus coautors van opinar el 2009 que, respecte a Ucraïna, Rússia ha perseguit una versió actualitzada de la Doctrina Bréjnev, que dicta que la sobirania d'Ucraïna no pot ser major que la dels estats membres del Pacte de Varsòvia abans del col·lapse de l'esfera d'influència soviètica a la fi de la dècada del 1980 i principis de la del 1990.[7]

Manifestacions de l'Euromaidan el 2 de febrer de 2014

Després de setmanes de protestes en el marc del moviment Euromaidan (2013-2014), el president ucraïnès prorús Víktor Ianukòvitx i els líders de l'oposició parlamentària ucraïnesa van signar el 21 de febrer del 2014 un acord de conciliació que exigia la celebració d'eleccions anticipades. L'endemà, Ianukòvitx va fugir de Kíiv abans d'una votació de destitució que el va apartar dels seus poders com a president.[10][11][12] Els líders de les regions russoparlants de l'est d'Ucraïna van declarar la seva lleialtat a Ianukòvitx, la qual cosa va provocar els disturbis prorussos del 2014 a Ucraïna. Els disturbis van ser seguits per l'annexió de Crimea per part de Rússia al març del 2014 i la Guerra al Donbàs, que va començar a l'abril del 2014 amb la creació dels quasi-estats recolzats per Rússia de les repúbliques populars de Donetsk i Luhansk.[13][14]

El 14 de setembre del 2020, el president ucraïnès Volodímir Zelenski va aprovar la nova Estratègia de Seguretat Nacional d'Ucraïna, "que preveu el desenvolupament de l'associació distintiva amb l'OTAN amb l'objectiu de l'adhesió a l'OTAN".[15][16][17] El 24 de març del 2021, Zelenski va signar el Decret núm. 117/2021 pel qual s'aprovava l'"estratègia de desocupació i reintegració del territori temporalment ocupat de la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastòpol".[18]

El juliol del 2021, Vladímir Putin va publicar un assaig titulat Sobre la unitat històrica de russos i ucraïnesos, en el qual reafirmava la seva opinió que russos i ucraïnesos eren "un sol poble".[19] L'historiador estatunidenc Timothy Snyder va qualificar les idees de Putin d'imperialisme.[20] El periodista britànic Edward Lucas ho va qualificar de revisionista.[21] Altres observadors van assenyalar que els dirigents russos tenien una visió distorsionada de la Ucraïna moderna i de la seva història.[22][23][24]

Rússia va dir que la possible adhesió d'Ucraïna a l'OTAN i l'ampliació de l'OTAN en general amenacen la seva seguretat nacional.[25][26][27] Al seu torn, Ucraïna i altres països europeus veïns de Rússia han acusat a Putin d'intentar restaurar l'imperi soviètic i d'aplicar polítiques militaristes agressives.[28][29][30][31][32]

OTAN i OTSC a Europa
OTAN i OTSC al món
A l'esquerra: Els països membres de l'OTAN (en blau), els països que aspiren a ingressar en l'OTAN (en violeta i blau clar) i la OTSC liderada per Rússia. (en vermell).

Fets

[modifica]

L'empitjorament de les relacions russo-ucraïneses es va produir a finals d'octubre i principis de novembre i va ser provocat pel primer ús del vehicle aeri no tripulat de combat (VANTC) ucraïnès, de fabricació turca, Bayraktar TB2, que va destruir un howitzer de les formacions de la República Popular de Donetsk (RPD).[33] El missatge sobre l'ús de vehicles aeris no tripulats va aparèixer gairebé simultàniament a la notícia sobre la presència de tropes ucraïneses al poble de Staromarievka, situat a la zona grisa de la línia de contacte de les parts, on 37 dels seus 180 habitants havien rebut passaports russos sota un programa especial del govern rus.[34][35]

Parlant en una reunió relacionada amb la defensa, el 2 de novembre, el president rus, Vladímir Putin, va dir que Rússia estava monitorant de prop l'ús de vehicles aeris no tripulats "prop de les fronteres de Rússia" i que hauria d'analitzar acuradament la situació referent a això. Segons els observadors de l'OSCE, el règim d'alto el foc va començar a violar-se amb el doble de freqüència que en el 2020 (durant el període comprès entre la tarda del 29 d'octubre i la tarda del 31 d'octubre, el règim d'alto el foc a la regió de Donetsk es va violar 988 vegades, i a Luhansk 471 vegades). Els observadors de la Missió Especial de Monitoratge de l'OSCE a Ucraïna (SMM) van informar sobre el moviment d'equip militar de les Forces Armades d'Ucraïna, així com sobre els repetits intents de silenciar el senyal dels seus vehicles aeris no tripulats, que s'utilitzen per a monitorar el terreny. Al mateix temps, van aparèixer publicacions en els mitjans occidentals que Rússia estava novament portant tropes a la frontera amb Ucraïna. Es van citar com a evidència fotos de satèl·lit de vehicles blindats russos.[36]

Els dies 2 i 3 de novembre, el director de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) dels EUA, William Burns, es va reunir amb alts funcionaris d'intel·ligència russos a Moscou. Segons CNN, el propòsit del viatge era transmetre al Kremlin la preocupació del president estatunidenc Joe Biden per la situació a la frontera amb Ucraïna. Fonts del canal de televisió van informar que després del viatge, Burns va parlar per telèfon amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, per a alleujar les tensions entre Moscou i Kíiv. Amb el mateix propòsit, el 4 de novembre es va enviar a Ucraïna a un funcionari d'alt rang del Departament d'Estat dels EUA.[37]

L'agreujament militar va ser acompanyat per agreujament en el camp polític ucraïnès. El 2 de novembre, Dmitrò Iàroix, exlíder de l'organització Right Sector, va ser nomenat assessor del Comandant en Cap de les Forces Armades d'Ucraïna, Valeri Zaluzhni. El 4 de novembre, es va aprovar un nou ministre de Defensa: l'exviceprimer ministre, ministre per a la Reintegració dels Territoris Ocupats Temporalment, Oleksii Reznikov, qui va participar en les reunions del Grup de Contacte Trilateral en nom d'Ucraïna.[36][38]

Al novembre del 2021, el Ministeri de Defensa rus va descriure el desplegament de vaixells de guerra estatunidencs en la mar Negra com una "amenaça per a la seguretat regional i l'estabilitat estratègica". El ministeri va dir en un comunicat: "L'objectiu real darrere de les activitats dels EUA a la regió de la Mar Negra és explorar el teatre d'operacions en cas que Kíiv intenti resoldre el conflicte en el sud-est per la força".[39]

Mapa que mostra suposats plans russos publicats per separat per Bild i el Centre d'Estudis Estratègics i Internacionals.

Concentració militar

[modifica]

El 13 de novembre, el president ucraïnès Volodímir Zelenski va anunciar que Rússia havia tornat a acumular 100.000 soldats en la zona fronterera.[40] A principis de novembre, els informes sobre les acumulacions militars russes van portar als funcionaris estatunidencs a advertir a la UE que Rússia podria estar planejant una possible invasió d'Ucraïna.[41][42] El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va negar les acusacions que Rússia s'estava preparant per a una possible invasió d'Ucraïna.[43] Va acusar Ucraïna de "planejar accions agressives contra el Donbass".[44] Peskov va instar l'OTAN a deixar de "concentrar un puny militar" prop de les fronteres de Rússia i deixar d'armar a Ucraïna amb armes modernes.[45]

El 21 de novembre, el cap de la Direcció Principal d'Intel·ligència del Ministeri de Defensa d'Ucraïna, Kyrylo Budanov, va dir que Rússia havia concentrat més de 92.000 soldats i sistemes de míssils balístics de curt abast Iskander a prop de les fronteres ucraïneses. Així mateix, va acusar Rússia d'estar darrere les protestes contra la vacunació de la COVID-19 a Kíiv i altres manifestacions a Ucraïna per desestabilitzar el país i preparar una invasió militar a gran escala.[46] Segons Budanov, s'esperaven accions actives a finals de gener i principis de febrer del 2022.[47]

Entre finals de novembre i principis de desembre del 2021, mentre els funcionaris russos i ucraïnesos s'acusaven de desplegaments de tropes a la regió del Donbàs, el ministre d'Afers Exteriors d'Ucraïna, Dmitrò Kuleba, va advertir a Rússia que un "nou atac a Ucraïna costaria [a Rússia] molt",[48] mentre que el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, el 21 de novembre, va qualificar les acusacions d'"histèria" que era Ucraïna qui estava planejant accions agressives contra el Donbàs.[49]

El 3 de desembre, el Ministre de Defensa d'Ucraïna, Oleksii Reznikov, parlant als diputats de la Rada Suprema, va afirmar: "Hi ha la possibilitat d'una escalada de gran magnitud per part de Rússia. El moment més probable per arribar al punt àlgid de l'escalada serà a finals de gener”.[50] Reznikov va estimar que l'acumulació militar russa consistiria en 94.300 soldats.[51] Segons Rússia, Ucraïna tenia desplegats 125.000 soldats a la zona de conflicte de Donbàs el desembre del 2021.[48]

Negociacions de gener de 2022

[modifica]

El 28 de desembre, els Estats Units i Rússia van anunciar que les negociacions bilaterals tindrien lloc a Ginebra el 10 de gener del 2022, per discutir preocupacions sobre les seves activitats militars i fer front a les creixents tensions sobre Ucraïna.[52] Foren liderades pel vicecanceller rus Serguei Ryabkov, i per la secretària d'Estat dels Estats Units, Wendy Sherman.

Dos dies després, es van reunir els trenta països membres de l'OTAN amb Rússia per debatre, segons el comunicat oficial emès per l'OTAN, "la situació dins i al voltant d'Ucraïna i les implicacions per a la seguretat europea".[53] El ministeri de Defensa rus va comunicar que van avaluar l'estat actual en el camp de l'euroseguretat, i també els va donar explicacions sobre els aspectes militars del projecte d'acord rus sobre garanties de seguretat.[54]

Rússia va considerar les negociacions com a infructuoses.[55]

A partir del gener del 2022, els russos van iniciar una lenta evacuació de personal de la seva ambaixada a Kíiv; no estava clar si com a estratègia propagandística, preparació per a un conflicte o una combinació de les dues.[56]

Represa de les hostilitats

[modifica]
Conversa entre Joe Biden i Vladímir Putin el 7 de desembre del 2021

A mitjans de gener del 2022, una avaluació d'intel·ligència del Ministeri de Defensa d'Ucraïna va estimar que els russos gairebé havien completat la concentració militar a la frontera amb Ucraïna, acumulant 127.000 soldats a la regió (dels quals 106.000 eren forces terrestres de les Forces Armades russes i la resta eren forces marítimes, aèries i terrestres) conjuntament amb uns 35.000 milicians de les Repúbliques del Donbàs i 3.000 forces russes a l'est d'Ucraïna controlat pels rebels. Sempre segons Ucraïna, Rússia havia desplegat 36 sistemes de míssils balístics d'abast mitjà Iskander a prop de la frontera amb Ucraïna, cadascun amb un abast de 500–700 km, molts estacionats a una distància d'atac de Kíiv. L'avaluació també va informar sobre la intensificació de la intel·ligència russa i les unitats de combat, com el moviment de municions i hospitals de campanya.[57]

El 18 de gener, es va informar de la presència de tropes russes a Belarús. Diversos funcionaris d'Ucraïna i la Casa Blanca van afirmar que s'utilitzarien per atacar Ucraïna des del nord, especialment perquè la capital d'Ucraïna, Kíiv, es troba molt a prop de la frontera entre Belarús i Ucraïna. Rússia, per altra banda, va informar que eren exercicis militars conjunts rutinaris.[58]

El 19 de gener, Joe Biden va amenaçar a Putin afirmant que pagaria "un preu seriós i car" per una invasió i "ho lamentaria".[59]

Les següents setmanes, la tensió verbal va anar en augment, juntament amb les acusacions de desplegament de tropes russes, ucraïneses i de l'OTAN al llarg de tot el territori terrestre i marítim.[60][61]

Suport internacional

[modifica]

En resposta a una possible invasió de Rússia i l'acumulació de les seves tropes a la frontera, els Estats Units i altres països de l'OTAN van brindar ajuda a Ucraïna per reforçar les seves defenses. El primer enviament d'unes 200.000 lliures d'equip militar va arribar a Ucraïna el gener del 2022. Estats Units va proporcionar a Ucraïna míssils antitanc Javelin, altres tipus d'artilleria antiblindatge, metralladores pesants, armes petites i munició, sistemes de ràdio, equips mèdics i recanvis. El secretari de Defensa, Lloyd Austin, i el president de l'Estat Major Conjunt, Mark Milley, van amenaçar amb el suport dels Estats Units a una potencial insurgència antirussa dins d'Ucraïna, similar a l'assistència que l'CIA va brindar als rebels mujahidins antisoviètics a l'Afganistan a la dècada del 1980 i que acabarien esdevenint els talibans.[62] Segons James Stavridis, excomandant suprem aliat a l'OTAN, "el nivell de suport militar" per als milicians antirussos a Ucraïna "faria que els nostres esforços a l'Afganistan contra la Unió Soviètica semblin insignificants en comparació".[63]

Cap a finals de l'any 2021 i principis del 2022, a mesura que augmentaven les tensions amb Rússia, també ho feia el suport militar:

  • El desembre del 2021, el govern dels EUA va aprovar una ajuda de defensa addicional de 200 milions de dòlars per a Ucraïna.[64]
  • El gener del 2022, l'administració Biden va atorgar permís als països bàltics (Lituània, Letònia i Estònia) per transferir equips militars fabricats als EUA a Ucraïna.[65]
  • Els programes d'entrenament militar preexistents del Regne Unit i Canadà es van reforçar el gener del 2022, així com l'enviament d'armament lleuger i pesant.[65][66]
  • El 16 de gener, el govern danès va proporcionar un paquet de defensa de 22 milions d'euros a Ucraïna.
  • El 20 de gener del 2022, la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, va anunciar que l'Armada espanyola es desplegaria al Mar Negre.[67]
  • A finals de gener, els Països Baixos van dir que enviarien dos F-35 a Bulgària com a part de la missió de vigilància aèria ampliada de l'OTAN.[68]
  • El 31 de gener del 2021, Polònia va anunciar la decisió de subministrar armes letals a Ucraïna.[69]
  • El 7 de febrer del 2022, Boris Johnson va dir que la Gran Bretanya no s'immutaria mentre es preparava per desplegar Marines reials, avions de la RAF i vaixells de guerra de l'Armada Reial a Europa de l'Est.[70]
  • L'11 de febrer del 2022, l'assessor de seguretat nacional dels EUA, Jake Sullivan, va fer un advertiment públic sobre la probabilitat d'una invasió russa d'Ucraïna abans de la fi dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2022 i va instar tots els ciutadans estatunidencs que fossin a Ucraïna a abandonar el país immediatament.[71]
  • El 17 de febrer comença la cooperació entre Polònia, Ucraïna i el Regne Unit, amb l'objectiu de respondre a les "amenaces a la seguretat europea" i aprofundir les relacions amb Ucraïna.[72]

Reconeixement de les repúbliques populars de Donetsk i Luhansk per part de Rússia

[modifica]
Discurs públic de Vladimir Putin.
(Subtítols automàtics en català disponibles)

El 21 de gener del 2022, el Partit Comunista de la Federació Russa (PCFR) va anunciar al Pravda que els seus diputats presentarien una resolució no vinculant a la Duma Estatal per demanar-li al president Vladimir Putin que reconegués oficialment la República Popular de Donetsk i la República Popular de Luhansk.[73][74] La resolució va obtenir ràpidament el suport dels altres quatre principals partits parlamentaris russos (Rússia Unida, Rússia Justa, el Partit Liberal Democràtic de Rússia i Gent Nova) i va ser adoptada per la Duma Estatal el 15 de febrer del 2022 amb 351 vots a favor, 16 vots en contra i una abstenció.[75]

El 21 de febrer del 2022, els líders de les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Luhansk, Denís Puixilin i Leonid Pàssetxnik, respectivament, van sol·licitar que el president rus, Vladímir Putin, reconegués oficialment la independència de les repúbliques. Ambdós líders també van proposar signar un tractat d'amistat i cooperació amb Rússia, inclosa la cooperació militar.[76] En acabar la sessió extraordinària del Consell de Seguretat de Rússia celebrada aquell dia, Putin va dir que la decisió sobre el seu reconeixement es prendria aquell dia mateix.[77] La sol·licitud va ser recolzada pel ministre de Defensa rus Serguei Xoigú[78] i el primer ministre Mikhaïl Mixustin, que van dir que el govern havia estudiat el reconeixement durant «molts mesos ja».[79] Més tard aquell dia, Putin va signar decrets sobre el reconeixement de les repúbliques; a més, es van signar tractats «sobre amistat, cooperació i assistència mútua» entre Rússia i les repúbliques.[80]

Abans de la cerimònia de signatura, al Kremlin es va fer públic el discurs de Putin als ciutadans russos, en què afirmava, entre altres coses, que "la Ucraïna moderna va ser creada enterament per Rússia, per la Rússia bolxevic, comunista, per ser precís … els principis de Lenin per a la creació d'un estat no només van ser un error, van ser, com es diu, pitjor que un error", que l'admissió d'Ucraïna a l'OTAN era inevitable, que Moscou no podia donar-se el luxe d'ignorar l'amenaça d'una Ucraïna amb armes nuclears, va exigir que "aquells que van prendre i van retenir el poder a Kíiv ... cessessin immediatament les hostilitats", o assumissin les conseqüències.[81][82]

La decisió va ser condemnada gairebé immediatament per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel, en declaracions idèntiques a Twitter.[83][84]

Invasió

[modifica]
Article principal: Invasió russa d'Ucraïna del 2022

El 21 de febrer del 2022, després del reconeixement de les repúbliques de Donetsk i Luhansk, el president Putin va ordenar l'enviament de tropes russes al Donbàs, en el qual va anomenar «missió de manteniment de la pau».[85] Més tard aquell mateix dia, diversos mitjans de comunicació independents van confirmar que les forces russes estaven entrant al Donbàs.[86]

El mateix dia 21, el Consell de la Federació va autoritzar Putin al desplegament de la força militar fora de Rússia.[87] Al seu torn, el president ucraïnès Volodímir Zelenski va ordenar el reclutament dels reservistes d'Ucraïna, si bé encara no es va comprometre amb una mobilització general.[88]

El 23 de febrer, un alt funcionari de defensa estatunidenc, no identificat, va afirmar als mitjans de comunicació que el "80 per cent" de les forces russes assignades i desplegades al llarg de la frontera d'Ucraïna estaven preparant una invasió i que una incursió terrestre començaria en qualsevol moment.[89] El mateix dia, el parlament ucraïnès va aprovar el decret del president Zelenski de declarar l'estat d'emergència a partir de les 00:00 hores del 24 de febrer del 2022 a tot el territori d'Ucraïna per un període de 30 dies. El Ministeri de Relacions Exteriors d'Ucraïna va recomanar que els ciutadans ucraïnesos s'abstinguessin de viatjar a Rússia i que els que viuen a Rússia abandonessin el país "immediatament".[90] El mateix dia, Rússia va començar a evacuar l'ambaixada a Kíiv.[91]

Al voltant de les 4 de la matinada, hora de Moscou, del 24 de febrer del 2022, el president Putin va anunciar l'inici d'una "operació militar especial" a la regió del Donbàs.[92] Poc després, l'exèrcit rus va començar a bombardejar diverses posicions militars ucraïneses al centre i est d'Ucraïna, incloses Kíiv i Khàrkiv, mentre que les tropes d'assalt russes van iniciar una operació a Odessa.[6]

Resposta diplomàtica

[modifica]
El secretari general de l'OTAN, el noruec Jens Stoltenberg, amb el president ucraïnès Zelenski el 2021

El 16 de novembre, el secretari general de l'OTAN Jens Stoltenberg, va demanar a Occident que enviés a Rússia "un senyal clar que sol·licités reduir la tensió, evitant qualsevol escalada dins i al voltant d'Ucraïna". Stoltenberg va afegir que l'aliança registra una "concentració inusual" de forces russes prop de la frontera ucraïnesa. El 15 de novembre, el ministre d'Afers Exteriors d'Alemanya, Heiko Maas, i el ministre francès d'Afers Exteriors, Jean-Yves Le Drian, van expressar la seva preocupació en un comunicat conjunt sobre "els moviments de les forces russes i els equips militars prop d'Ucraïna", demanant a tots dos bàndols que "mostrem moderació". Al mateix temps, el secretari de premsa del Pentàgon, John Kirby, va confirmar que els Estats Units continuaven observant "activitat militar inusual" de la Federació Russa prop de les fronteres d'Ucraïna, i el cap del Departament d'Estat, Antony Blinken, va debatre informes sobre "activitat militar russa". A l'àrea hi havia Jean-Yves Le Drian. S'havia informat que els Estats Units estaven debatent sancions amb els aliats europeus en cas d'una nova invasió russa.[93]

El president Zelenski amb el Primer Ministre britànic Boris Johnson en visita a Ucraïna per a manifestar el suport del Regne Unit el 2022

A principis de novembre, la intel·ligència ucraïnesa va afirmar que la informació sobre la transferència de tropes russes addicionals a les fronteres ucraïneses no era més que "un element de pressió psicològica". No obstant això, una setmana més tard, l'oficina del president d'Ucraïna va reconèixer que la Federació Russa estava reforçant "grups específics de tropes" prop de la frontera. El ministre d'Afers Exteriors d'Ucraïna, Dmitrò Kuleba, va instar els governs francès i alemany a preparar-se per a un possible escenari militar d'accions de Rússia en direcció ucraïnesa.[93]

En aquest context, Ucraïna va intensificar els esforços diplomàtics. El 15 de novembre, el president ucraïnès Volodímir Zelenski i el president del Consell Europeu, Charles Michel, van debatre sobre la situació de la seguretat al llarg de les fronteres d'Ucraïna. El mateix dia, Dmitrò Kuleba va mantenir converses sobre les mateixes qüestions a Brussel·les. El nou cap del Ministeri de Defensa, Oleksii Reznikov, va anar a Washington DC, on el 18 de novembre es va reunir amb el secretari de Defensa dels Estats Units Lloyd Austin. El 16 de novembre, el secretari de Defensa britànic, Ben Wallace, va visitar Kíiv. Segons el tabloide Daily Mirror, una unitat consolidada de resposta ràpida d'uns 600 combatents es va formar al Regne Unit per a la transferència a Ucraïna.[93] El 17 de gener de 2022, Ben Wallace va anunciar que els britànics subministraven míssils antitancs de curt abast a Ucraïna.

Estònia

[modifica]

El 24 de febrer del 2022, la primera ministra d'Estònia, va condemnar l'atac militar "a gran escala" de Rússia contra Ucraïna i a l'hora va exigir una "reacció internacional clara i una resposta contundent".[94]

Divendres 25 de febrer, l'Autoritat de Protecció al Consumidor i Vigilància Tècnica (TTJA) d'Estònia, prohibeix l'emissió de canals de televisió russos i belarussos al país, concretament: RTR Planeta, NTV Mir, Belarus 24, Rossia 24 i TV Centre International (TVCI).[95][96]

El 26 de febrer del 2022, Estònia prohibeix l'accés a l'espai aeri del país a les aerolínies Russes, i convida a la resta d'estats de la Unió Europea a seguir els seus passos. Kaja Kallas, primera ministra, declara que "no hi ha lloc per avions de l'estat agressor a cel democràtic".[97][98][99]

Lituània

[modifica]

Divendres 25 de febrer, la Comissió de Ràdio i Televisió de Lituania (LRTK), prohibeix l'emissió de canals de televisió russos i belarussos al país per "incitació a la guerra" i "justificació de l'atac militar", segons ha detallat el seu vicepresident, Ricardas Slapsys, concretament s'ha vetat els canals següents: RTR Planeta, NTV Mir, Belarus 24, Rossia 24, TV Centre International (TVCI) i PBK.[95][100]

Referències

[modifica]
  1. ↑ ; Shalal, Andrea; Landay, Jonathan «Russian force on Ukraine border larger than any time since 2014, U.S. says» (en anglès). Reuters. Thomson Corporation [[[Washington D.C.]]], 08-04-2021 [Consulta: 8 febrer 2022].
  2. ↑ Kramer, Andrew E. «Russian Troop Movements and Talk of Intervention Cause Jitters in Ukraine» (en anglès). The New York Times [[[Moscou]]], 09-04-2021 [Consulta: 8 febrer 2022]. «Russia has amassed more troops on the Ukrainian border than at any time since 2014.»
  3. ↑ ; Sanger, David E. «Russia Issues Subtle Threats More Far-Reaching Than a Ukraine Invasion» (en anglès). The New York Times [[[Vienna]]], 16-01-2022 [Consulta: 27 gener 2022]. «No one expected much progress from this past week’s diplomatic marathon to defuse the security crisis Russia has ignited in Eastern Europe by surrounding Ukraine on three sides with 100,000 troops and then, by the White House’s accounting, sending in saboteurs to create a pretext for invasion.»
  4. ↑ ; Wong, Edward «U.S. Sanctions Aimed at Russia Could Take a Wide Toll». The New York Times [Washington D.C.], 29-01-2022 [Consulta: 15 febrer 2022]. «And the “swift and severe” response that U.S. officials have promised could roil major economies, particularly those in Europe, and even threaten the stability of the global financial system, analysts say.»
  5. ↑ «NATO Condemns Putin's Recognition of Donetsk and Luhansk». The Moscow Times, 21-02-2022 [Consulta: 21 febrer 2022].
  6. ↑ 6,0 6,1 Mas, Cristina; Vila Masclans, Núria. «Rússia desencadena la guerra: bombardejades diverses ciutats d'Ucraïna». ara.cat, 24-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Istanbul Document 1999». Organization for Security and Co-operation in Europe, 19-11-1999. [Consulta: 21 juliol 2015].
  8. ↑ ; Borger, Julian; Chrisafis, Angelique «Bush-Putin row grows as pact pushes east». The Guardian [[[Moscou]]; Bucarest; París], 02-04-2008 [Consulta: 15 febrer 2022].
  9. ↑ Dawar, Anil «Putin warns Nato over expansion». The Guardian, 04-04-2008 [Consulta: 15 febrer 2022]. «The Russian president, Vladimir Putin, today repeated his warning that Moscou would view any attempt to expand NATO to its borders as a "direct threat".»
  10. ↑ «Rada removes Yanukovych from office, schedules new elections for May 25». Interfax-Ukraine, 24-02-2014 [Consulta: 15 febrer 2015].
  11. ↑ Sindelar, Daisy. «Was Yanukovych's Ouster Constitutional?». Radio Free Europe/Radio Liberty, 23-02-2014. Arxivat de l'original el 29 juliol 2020. [Consulta: 25 febrer 2014].
  12. ↑ Feffer, John «Who Are These 'People,' Anyway?». HuffPost. Buzzfeed, 14-03-2014 [Consulta: 17 març 2014]. «At that point, his own party abandoned him and called for a vote to take place. Parliament then voted to remove Yanukovych from office by a margin of 328 to 0.»
  13. ↑ ; Vlasova, Anastasia «Armed pro-Russian insurgents in Luhansk say they are ready for police raid». Kyiv Post. Businessgroup LLC [Luhansk], 12-04-2014 [Consulta: 1r febrer 2022]. «...their top aim is federalization of the country through all-Ukrainian referendum, one step from secession from the nation. 'It should be a federation in the borders of Ukraine, but with the right to separate if people demand this,' Kariakin said, confident that 85 percent of people in Luhansk Oblast, Ukraine's seventh most populous with 2.2 million people, support him.»
  14. ↑ Ragozin, Leonid. «Annexation of Crimea: A masterclass in political manipulation» (en anglès). Riga: Al Jazeera, 16-03-2019. Arxivat de l'original el 8 maig 2020. [Consulta: 24 gener 2022]. «Putin framed the invasion and eventual annexation of Crimea as an act of salvation rather than a clear violation of international law and turned a revolution which could have marked the end of his rule into a much-needed popularity booster...»
  15. ↑ Duggal, Hanna «Infographic: Military capabilities of Russia and Ukraine». aljazeera.com. Al Jazeera, 25-01-2022 [Consulta: 15 febrer 2022].
  16. ↑ «Relations with Ukraine». NATO. NATO, 11-01-2020 [Consulta: 15 febrer 2022]. «In September 2020, President Volodymyr Zelenskyy approved Ukraine’s new National Security Strategy, which provides for the development of the distinctive partnership with NATO with the aim of membership in NATO.»
  17. ↑ Getmanchuk, Alyona «Russia as aggressor, NATO as objective: Ukraine's new National Security Strategy». atlanticcouncil.org. Atlantic Council, 30-09-2020 [Consulta: 15 febrer 2022].
  18. ↑ «Zelensky enacts strategy for de-occupation and reintegration of Crimea». Ukrinform. Government of Ukraine, 24-03-2021 [Consulta: 15 febrer 2022]. «Decree No. 117/2021 of March 24 on enactment of the relevant decision of the National Security and Defense Council was published on the website of the Head of State.»
  19. ↑ Putin, Vladimir. «Article by Vladimir Putin 'On the Historical Unity of Russians and Ukrainians'». Government of Russia, 12-07-2021. Arxivat de l'original el 25 gener 2021. [Consulta: 1r febrer 2022]. «During the recent Direct Line, when I was asked about Russian-Ukrainian relations, I said that Russians and Ukrainians were one people – a single whole.»
  20. ↑ Snyder, Timothy D. «How to think about war in Ukraine». Substack, 18-01-2022. Arxivat de l'original el 2022-01-19. [Consulta: 25 gener 2021]. «Historically speaking, the idea that a dictator in another country decides who is a nation and who is not is known as imperialism.»
  21. ↑ Lucas, Edward. «Why Putin's history essay requires a rewrite». The Times. Times Newspapers, 15-09-2020. Arxivat de l'original el 2022-01-25. [Consulta: 25 gener 2022].
  22. ↑ Roth, Andrew. «Putin's Ukraine rhetoric driven by distorted view of neighbour». The Guardian, 07-12-2021. Arxivat de l'original el 2021-12-07. [Consulta: 25 gener 2021]. «But that fear has gone hand-in-hand with chauvinistic bluster that indicates Moscow has a distorted view of modern Ukraine and the goals it wants to achieve there.»
  23. ↑ ; Haring, Melinda; Lubkivsky, Danylo; Motyl, Alexander; Whitmore, Brian; Goncharenko, Oleksiy«Putin's new Ukraine essay reveals imperial ambitions». Atlantic Council, 15-07-2021. Arxivat de l'original el 15 juliol 2021. [Consulta: 25 gener 2021]. «Vladimir Putin’s inaccurate and distorted claims are neither new nor surprising. They are just the latest example of gaslighting by the Kremlin leader.»
  24. ↑ Wilson, Andrew. «Russia and Ukraine: 'One People' as Putin Claims?». Royal United Services Institute, 23-12-2021. Arxivat de l'original el 2022-01-24. [Consulta: 25 gener 2022]. «Putin’s key trope is that Ukrainians and Russians are ‘one people’, and he calls them both ‘Russian’. He starts with a myth of common origin: ‘Russians, Ukrainians and Belarusians are all descendants of Ancient Rus', which was the largest state in Europe’ from the 9th–13th centuries AD.»
  25. ↑ Taylor, Paul «Ukraine: NATO's original sin». Politico. Axel Springer SE, 23-11-2021 [Consulta: 1r febrer 2022]. «The result heightened Kremlin’s fears of encirclement and of losing the strategic depth that enabled Russia to prevail over Western invaders twice[...]no amount of assurances that NATO is not a threat to Russia, that its purpose is purely defensive or that none of its weapons would ever be used except in response to an attack could assuage Moscow.»
  26. ↑ Guyer, Jonathan «How America's NATO expansion obsession plays into the Ukraine crisis». Vox. Vox Media, 27-01-2022 [Consulta: 20 febrer 2022]. «To the West, it’s a statement of autonomy; to Russia, it’s a threat.»
  27. ↑ ; Cook, Lorne«US, NATO rule out halt to expansion, reject Russian demands» (en anglès), 07-01-2022. Arxivat de l'original el 2022-01-24. [Consulta: 24 gener 2022].
  28. ↑ Agencies. «Putin wants to destroy Ukraine and restore Soviet Union, says Yatseniuk». The Guardian, 13-09-2014. Arxivat de l'original el 2022-01-25. [Consulta: 25 gener 2022].
  29. ↑ Bullough, Oliver. «Vladimir Putin: The rebuilding of 'Soviet' Russia». BBC, 28-03-2014. Arxivat de l'original el 2022-01-24. [Consulta: 25 gener 2022]. «"He does not understand that the collapse of the Soviet system was predetermined, therefore he believes his mission is to restore the Soviet system as soon as possible," he (Vladimir Bukovsky) says.»
  30. ↑ Rubin, Trudy. «Putin wants to restablish the Russian empire. Can NATO stop him without war?». The Philadelphia Inquirer. Interstate General Media, 11-01-2022. Arxivat de l'original el 2022-01-25. [Consulta: 25 gener 2022]. «He wants to rebuild the former Soviet sphere of influence that extended from Central Europe through Central Asia, and views this effort as a restoration of Russian greatness.»
  31. ↑ «Lithuanian president: Russia's attempts to create 'zones of influence' will not be tolerated». Lithuanian National Radio and Television, 20-12-2021. Arxivat de l'original el 2022-01-25. [Consulta: 25 gener 2022].
  32. ↑ Wiktor, Szary; Sobczak, Pawel; Emmott, Robin; Sytas, Andrius; Muller, Robert; Dagenborg, Joachim. «In push for equal NATO status, Poland asks for flashpoint troops». Reuters. Brussels, Prague, Vilnius, Trondheim: Thomson Corporation, 20-06-2016. Arxivat de l'original el 2022-01-25. [Consulta: 25 gener 2022].
  33. ↑ «Ukraine Destroys Pro-Russian Artillery in Its First Use of Turkish Drones». [Consulta: 20 febrer 2022].
  34. ↑ «Донбасс становится беспилотной зоной – Газета Коммерсантъ № 197 (7159) от 28.10.2021», 27-10-2021. [Consulta: 23 desembre 2021].
  35. ↑ «Генштаб Украины показал первое применение дрона Bayraktar в Донбассе — РБК». [Consulta: 23 desembre 2021].
  36. ↑ 36,0 36,1 «От беспилотников к беспредельникам – Мир – Коммерсантъ», 02-11-2021. [Consulta: 23 desembre 2021].
  37. ↑ «CNN объяснил, зачем глава ЦРУ приезжал в Москву – Газета.Ru». [Consulta: 23 desembre 2021].
  38. ↑ «Алексей Резников назначен министром обороны Украины – Новости – Мир – Коммерсантъ», 04-11-2021. [Consulta: 23 desembre 2021].
  39. ↑ «Kremlin denies plans to invade Ukraine, alleges NATO threats». Associated Press, 12-11-2021.
  40. ↑ «Ukraine's president says 100,000 Russian troops amassed near border». Times of Israel, 14-11-2021. [Consulta: 19 novembre 2021].
  41. ↑ «The world is worried Putin is about to invade Ukraine. Here's why». CNBC.com, 17-11-2021. [Consulta: 19 novembre 2021].
  42. ↑ «Russia-Ukraine border: Why Moscow is stoking tensions». BBC News, 27-11-2021.
  43. ↑ «Russia slams Western 'hysteria' over Ukraine». Deutsche Welle, 21-11-2021.
  44. ↑ «U.S. 'Escalating' Russia-Ukraine Tensions by Arming Kiev – Kremlin». The Moscow Times, 23-11-2021.
  45. ↑ «Kremlin accuses West of artificially whipping up Ukraine tensions». Reuters, 21-11-2021.
  46. ↑ «Глава разведки Украины назвал протесты в Киеве подготовкой России к военному вторжению - Новости – Мир – Коммерсантъ», 03-12-2021. Arxivat de l'original el 2021-12-03. [Consulta: 22 febrer 2022].
  47. ↑ «Ненормандское положение вещей – Газета Коммерсантъ № 215 (7177) от 26.11.2021», 26-12-2021. Arxivat de l'original el 2021-12-26. [Consulta: 22 febrer 2022].
  48. ↑ 48,0 48,1 Reuters «Russia says Ukraine has deployed half its army to Donbass conflict zone» (en anglès). Reuters, 01-12-2021.
  49. ↑ Welle (www.dw.com), Deutsche. «Russia slams Western 'hysteria' over Ukraine | DW | 21.11.2021» (en anglès britànic). [Consulta: 22 febrer 2022].
  50. ↑ «За нашу соседскую родину – Газета Коммерсантъ № 221 (7183) от 04.12.2021», 26-12-2021. Arxivat de l'original el 2021-12-26. [Consulta: 22 febrer 2022].
  51. ↑ «Ukraine says Russia amassed over 94,000 troops at border» (en anglès), 03-12-2021. [Consulta: 22 febrer 2022].
  52. ↑ Hunnicutt, Trevor; Osborn, Andrew «U.S., Russia set for Jan 10 security talks amid Ukraine tensions» (en anglès). Reuters, 28-12-2021.
  53. ↑ NATO. «NATO-Russia Council meets in Brussels» (en anglès). [Consulta: 23 gener 2022].
  54. ↑ «Deputy Minister of Defence of the Russian Federation Colonel-General Alexander Fomin at a meeting of the Russia –NATO Council brought Russian assessments of the current state in the field of euro-security : Ministry of Defence of the Russian Federation». [Consulta: 23 gener 2022].
  55. ↑ «Russia says NATO talks ‘unsuccessful' as Poland warns of war» (en anglès). [Consulta: 23 gener 2022].
  56. ↑ Schwirtz, Michael; Sanger, David E. «Russia Thins Out Its Embassy in Ukraine, a Possible Clue to Putin’s Next Move» (en anglès). The New York Times, 18-01-2022. ISSN: 0362-4331.
  57. ↑ CNN, Matthew Chance, Kylie Atwood, Emmet Lyons and Ami Kaufman. «Ukraine warns Russia has 'almost completed' build-up of forces near border». [Consulta: 22 febrer 2022].
  58. ↑ «US fears arrival of Russian troops could lead to nuclear weapons in Belarus», 19-01-2022. Arxivat de l'original el 2022-01-19. [Consulta: 22 febrer 2022].
  59. ↑ «Joe Biden thinks Russia will attack Ukraine – but will face a ‘stiff price’» (en anglès), 20-01-2022. [Consulta: 22 febrer 2022].
  60. ↑ Reuters «Russia to hold major navy drills involving all its fleets» (en anglès). Reuters, 20-01-2022.
  61. ↑ «Russia and Belarus begin military drills near Belarusian border with Ukraine» (en anglès), 10-02-2022. [Consulta: 22 febrer 2022].
  62. ↑ «New Zealand prime minister cancels wedding as country locks down» (en anglès). [Consulta: 23 febrer 2022].
  63. ↑ «US considers backing an insurgency if Russia invades Ukraine» (en anglès). [Consulta: 23 febrer 2022].
  64. ↑ Reuters «U.S. gave $200 mln defense aid to Ukraine in desembre - official» (en anglès). Reuters, 19-01-2022.
  65. ↑ 65,0 65,1 «Military trainers, missiles and over 200,000 pounds of lethal aid: What NATO members have sent Ukraine so far» (en anglès), 22-01-2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  66. ↑ «British anti-tank weapons sent to defend Ukraine from Russia | News | The Times», 18-01-2022. Arxivat de l'original el 2022-01-18. [Consulta: 24 febrer 2022].
  67. ↑ «Spain sends warships to Black Sea, considers sending warplanes | Reuters», 22-01-2022. Arxivat de l'original el 2022-01-22. [Consulta: 24 febrer 2022].
  68. ↑ «The Netherlands will Send two F-35 Fighters to Bulgaria - Novinite.com - Sofia News Agency», 23-01-2022. Arxivat de l'original el 2022-01-23. [Consulta: 24 febrer 2022].
  69. ↑ «Poland handing over defense aid to Ukraine – Duda’s Office» (en anglès). [Consulta: 24 febrer 2022].
  70. ↑ Sullivan, Becky «Newly deployed U.S. troops arrive in Europe as Russia bolsters its own forces» (en anglès). NPR, 05-02-2022.
  71. ↑ Manresa Nogueras, Júlia; Sancho, Víctor. «Els EUA i diversos aliats activen l'alarma pel risc imminent d'invasió a Ucraïna». ara.cat, 11-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  72. ↑ «Україна, Британія та Польща створили тристоронній альянс» (en ucraïnès). [Consulta: 24 febrer 2022].
  73. ↑ «Признать Донецкую и Луганскую народные республики!, выпуск №6 (31209) 21—24 января 2022 года - Gazeta-Pravda.ru», 23-01-2022. Arxivat de l'original el 2022-01-23. [Consulta: 24 febrer 2022].
  74. ↑ «Russian parliament to consider recognizing Donbas proxies as independent states», 21-01-2022. Arxivat de l'original el 2022-01-21. [Consulta: 24 febrer 2022].
  75. ↑ Light, Felix. «Russian Parliament Backs Plan to Recognize Breakaway Ukrainian Regions» (en anglès), 15-02-2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  76. ↑ «Donetsk and Lugansk leaders ask Putin to recognize republics’ independence». [Consulta: 24 febrer 2022].
  77. ↑ «Путин: решение по вопросу признания ДНР и ЛНР будет принято 21 февраля». [Consulta: 24 febrer 2022].
  78. ↑ «Шойгу заявил о необходимости признать ДНР и ЛНР». [Consulta: 24 febrer 2022].
  79. ↑ «Мишустин: кабмин много месяцев готовится к последствиям признания ДНР и ЛНР». [Consulta: 24 febrer 2022].
  80. ↑ «Путин подписал указы о признании ЛНР и ДНР». [Consulta: 24 febrer 2022].
  81. ↑ «Признание Донбасса и предостережение Киеву. Что сказал Путин в обращении к россиянам». [Consulta: 24 febrer 2022].
  82. ↑ «Highlights of Russian President Putin’s speech» (en anglès). [Consulta: 24 febrer 2022].
  83. ↑ «https://twitter.com/vonderleyen/status/1495846146824183816». [Consulta: 24 febrer 2022].
  84. ↑ «https://twitter.com/eucopresident/status/1495846176003866624». [Consulta: 24 febrer 2022].
  85. ↑ Brown, Oliver Moody, Berlin | Catherine Philp, Kyiv | Oliver Wright | Larisa «Boris Johnson announces sanctions for Russia over invasion of Ukraine» (en anglès). . ISSN: 0140-0460.
  86. ↑ «Putin orders troops into eastern Ukraine on ‘peacekeeping duties’» (en anglès), 21-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  87. ↑ Новости, Р. И. А. «Совфед дал согласие на использование ВС за пределами страны» (en rus), 20220222T1906. [Consulta: 25 febrer 2022].
  88. ↑ Zinets, Natalia; Williams, Matthias «Ukrainian president drafts reservists but rules out general mobilisation for now» (en anglès). Reuters, 22-02-2022.
  89. ↑ «Putin 'as ready as he can be' for major invasion of Ukraine, U.S. official» (en anglès). National Post, 23-02-2022.
  90. ↑ «Ukraine conflict: President Zelensky warns Russia: We will defend ourselves» (en anglès). BBC News, 24-02-2022.
  91. ↑ «Russia attacks Ukraine as defiant Putin warns US, NATO» (en anglès), 23-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  92. ↑ Bustos, Àlex. «El discurs de Putin en què ha declarat la guerra: “Desarmarem i desnazificarem Ucraïna”». ara.cat, 24-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  93. ↑ 93,0 93,1 93,2 «Россия и Запад концентрируют обвинения» (en rus), 16-11-2021. [Consulta: 23 gener 2022].
  94. ↑ «https://twitter.com/kajakallas/status/1496716241389727747». [Consulta: 26 febrer 2022].
  95. ↑ 95,0 95,1 Press, Europa. «Lituania y Estonia prohíben la emisión de canales de televisión rusos "por incitación a la guerra"», 25-02-2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
  96. ↑ «TTJA otsustas keelata viie telekanali taasedastamise Eesti Vabariigi territooriumil | Tarbijakaitse ja Tehnilise Järelevalve Amet». [Consulta: 26 febrer 2022].
  97. ↑ «https://twitter.com/kajakallas/status/1497536160033386502». [Consulta: 26 febrer 2022].
  98. ↑ ERR, ERR |. «Estonia to close airspace to Russian planes» (en anglès), 26-02-2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
  99. ↑ Press, Europa. «Estonia y Letonia cerrarán su espacio aéreo a las aerolíneas rusas en respuesta a la invasión de Ucrania», 26-02-2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
  100. ↑ «LRTK dėl karo kurstymo uždraudė retransliuoti 6 rusiškas ir baltarusiškas televizijas» (en lituà), 25-02-2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Crisi_russo-ucraïnesa_de_2021-2022&oldid=33559229»