Vés al contingut

Congrés Nacional del Brasil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Congrés Nacional del Brasil
Congresso Nacional do Brasil
57a legislatura
Tipus
TipusBicameral
CambresSenat
Cambra de Diputats
Líders
President del SenatRodrigo Pacheco, DEM
des del dia 1 febrer 2021
President del ParlamentArthur Lira, PP
des del dia 1 febrer 2021
Estructura
Membres594 membres:
81 Senadors
513 Diputats
Grups polítics Senat del Brasil
Llista
Govern (42)
  •   PSD (15)
  •   MDB (11)
  •   PT (8)
  •   PSB (4)
  •   PDT (3)
  •   Indep. (1)

Oposició (32)

  •   PL (12)
  •   Podemos (7)
  •   Progressistes (6)
  •   Republicans (4)
  •   PSDB (2)
  •   NOVO (1)

Independent (7)

  •   Unió (7)
Grups polítics Cambra de diputats
Llista
Govern (139)
  •   FE Brasil (81)
  •   PDT (18)
  •   PSB (14)
  •   PSOL-REDE (14)
  •   Avante (7)
  •   Solidariedade (5)

Oposició (117)

  •   PL (96)
  •   PSDB-Cidadania (18)
  •   NOVO (3)

Independent (100)

  •   Unió (59)
  •   Progressistes (50)
  •   MDB (44)
  •   PSD (43)
  •   Republicans (41)
  •   Podemos (15)
  •   PRD (5)
Elecció
Última elecció Senat del Brasil2 octubre 2022
Última elecció Cambra de diputats2 octubre 2022
Pròxima elecció Senat del Brasil4 octubre 2026
Lloc de reunió

Palau Nereu Ramos, seu del Congrés Nacional Modifica el valor a Wikidata
Palau Nereu Ramos, Brasília
Lloc web
https://www.congressonacional.leg.br/

El Congrés Nacional del Brasil (en portuguès, Congresso Nacional do Brasil) és l'òrgan constitucional que exerceix les funcions del poder legislatiu a nivell federal (elaborar i aprovar lleis i fiscalitzar a l'Estat brasiler). El Congrés Nacional és una institució bicameral, format per dues Casas: el Senat Federal (Senado Federal do Brasil, format per 81 senadors, en representació dels 26 estats més el Districte Federal) i la Cambra dels Diputats (Câmara dos Deputados do Brasil, formada pels 513 diputats federals, representants del poble brasiler).

La presidència del Congrés Nacional recau sobre el President del Senat Federal, ja que el President de la Cambra de Diputats és el segon en la línia de successió presidencial (per darrere del Vicepresident del Govern).[1] Les competències administratives i operatives del funcionament conjunt d'ambdues cases són dispostes pel Reglament Comú del Congrés Nacional del Brasil.[2]

Estructura

[modifica]

Seu

[modifica]
Palau Tiradentes (Rio de Janeiro), seu del Congrés Nacional del Brasil entre 1926 i 1960.

D'ençà la independència del Brasil, la seu del poder legislatiu s'havia ubicat a la capital, Rio de Janeiro. Amb el trasllat de la capital a Brasília, el Congrés Nacional va deixar el Palau Tiradentes (RJ) i es traslladà al Palau Nereu Ramos (DF).[3][4] Com molts dels edificis governamentals de Brasília, l'edifici del Congrés Nacional va ser concebut per l'Oscar Niemeyer, amb el projecte estructural de l'enginyer Joaquim Cardozo i seguint l'estil de l'arquitectura modernista brasilera.[5] La semiesfera còncava és la que ocupa el Senat Federal i la semiesfera convexa és la de la Cambra dels Diputats, totes dues estan fetes de formigó.[6]

Praça dos Três Poderes a Brasília: Palácio do Planalto (esq.), Congresso Nacional (mig) i Supremo Tribunal Federal (dreta).

L'edifici se situa al mig de l'Eix Monumental, la principal avinguda de la capital. A la part de davant, es troba una gran àrea enjardinada, l'Esplanada dels Ministeris, on es fan desfilades i altres activitats de caràcter públic.[7] A la part contrària, es localitza la Plaça dels Tres Poders, on es troben el Palau del Planalto (seu del poder executiu) i el Palau del Tribunal Suprem Federal (seu del poder judicial).[8]

Sistema bicameral

[modifica]
Articles principals: Senat Federal del Brasil i Cambra dels Diputats del Brasil

El sistema bicameral va ser adoptat per adequar-se a la formació federal del país, procurant equilibrar el pes polític de les unitats federatives que el basteixen.[9] Al Senat Federal, tots els estats i el Districte Federal tenen el mateix nombre de representants (3 senadors cada un), independentment de la mida de les seves poblacions.[10] En canvi, la representativitat de la Cambra dels Diputats sí s'estableix sobre la base de la població de cada circumscripció (les circumscripcions coincideixen amb els estats). Per exemple, el més populós, São Paulo, escull 70 diputats, mentre que el menor, Acre, en tria només 8.[11]

Segons l'article 59 de la Constitució Federal del Brasil, el procés legislatiu involucra a les dues cambres en el procés d'elaboració d'un seguit de normes jurídiques:[12]

Totes les normes són valorades per les dues Cases, conjuntament o per separat. Els projectes que es tramiten conjuntament són els relatius a les Lleis Pressupostàries, així com els vetos presidencials a projectes de llei o la creació de crèdits addicionals.[18]

Bancades parlamentàries

[modifica]

A més de l'habitual política de partits,[19] és habitual que la presa de decisions als hemicicles brasilers es dugui a terme per mitjà de lobbys o, com es coneix al Brasil, bancades parlamentàries. Això és degut a la gran fragmentació dels hemicicles (per exemple, a la legislatura 2019-2022, el Senat compta amb 16 partits diferents i el Congrés en té 24) però, també, pel sistema electoral de llistes obertes.[20] Les bancades més poderoses són:

El Diputat Federal Cezinha de Madureira, membre de la bancada evangèlica.[21][22]
  • Bancada evangèlica: formada per diputats o senadors pertanyents a congregacions evangèliques o que en són afins, però també per catòlicsconservadors. Defensors del tradicionalisme, la família convencional i contra la igualtat de gènere, avortament, drets homosexuals, etc.).[23][24]
  • Bancada de la bala: defensen l'armament civil, la liberalització de l'ús d'armes, l'enduriment de les penes i l'enfortiment de les forces de seguretat de l'estat.[25][26]
  • Bancada ruralista: actua en defensa del interessos dels latifundistes i grans empreses ramaderes.[27][28]
    • Nota: Quan es vol referir conjuntament a aquests tres lobbys de dreta, s'acostuma a utilitzar el sobrenom de Bancada BBB (bíblia, bala, bou).[29]
  • Bancada dels parents: formada per polítics que pertanyen a sagues familiars vinculades al poder i la política durant generacions. Són, per tant, defensors del statu quo, negocis extractivistes, etc.[30]
  • Altres bancades importants: bancada de les constructores, dels empresaris, dels miners, dels sindicats, dels drets humans, de la pilota (formada per ex-esportistes).[31]
El Senador per Rio de Janeiro, Romário,[32] membre de la bancada de la pilota al Senat[33] i Vicepresident 2n de la Mesa del Congrés.[34]

La Mesa

[modifica]

L'òrgan deliberatiu de direcció del Congrés Nacional és la Mesa del Congrés Nacional. Està composta per membres de les Meses d'ambdues cambres. Es tracta d'un òrgan administratiu regulat per l'article 57.5 de la Constitució Federal.[35]

Composició de la Mesa

[modifica]

La composició de la Mesa del Congrés Nacional, a data d'abril de 2021 és:[34]

Càrrec Nom Partit Estat
President Rodrigo Pacheco DEM Minas Gerais
Vicepresident 1r Marcelo Ramos PL Amazonas
Vicepresident 2n Romário PODE Rio de Janeiro
Secretari 1r Luciano Bivar PSL Pernambuco
Secretari 2n Elmano Férrer PP Piauí
Secretari 3r Rose Modesto PSDB Mato Grosso do Sul
Secretari 4t Weverton Rocha PDT Maranhão

Calendari de sessions

[modifica]

Les legislatures són períodes de quatre anys, coincidint amb el mandat dels diputats federals. Les sessions plenàries al Congrés Nacional tenen lloc entre el 2 de febrer i el 17 de juliol i entre l'1 d'agost i el 22 de desembre. Cada un d'aquests blocs són anomenats període legislatiu, mentre que cada any natural és anomenat de sessió legislativa ordinària. Si el Congrés s'ha de reunir fora de les dates establertes en aquest calendari, és necessari fer una convocatòria extraordinària, donant peu a una sessió legislativa extraordinària.

Palau Nereu Ramos, seu del Congrés Nacional del Brasil.
Cambra de Diputats del Brasil.
Senat Federal del Brasil.

Competències

[modifica]

El Congrés Nacional té com a funcions disposar, amb la sanció del President de la República, sobre totes les matèries que siguin competència de la Unió i, en especial:[36]

Són competència exclusiva del Congrés Nacional:[37]

  • Resoldre definitivament sobre tractats, acords o actes internacionals que comportin encàrrecs o compromisos considerables al patrimoni nacional.
  • Autoritzar al President de la República a declarar la guerra, a celebrar la pau o a permetre que forces estrangeres transitin o s'estiguin al territori nacional temporalment.
  • Autoritzar al President o al Vicepresident a absentar-se del país, quan hagi de ser per un període superior a 15 dies.
  • Aprovar l'estat de defensa i la intervenció federal, autoritzar l'estat de setge o suspendre qualsevol d'aquestes mesures.
  • Transferir temporalment la seva seu.
  • Fixar un sou idèntic per Diputats Federals i Senadors.
  • Fixar els sous del President, Vicepresident i dels Ministres.
  • Jutjar anualment els comptes presentats pel President i valorar els informes sobre l'execució dels plans de govern.
  • Fiscalitzar i controlar, directament o per qualsevol de les Cases, els actes del Poder Executiu, inclosos aquells d'administració indirecta.
  • Tenir cura de la preservació de les seves competències legislatives enfront dels altres Poders.
  • Valorar els actes de concessió i renovació d'emissores de ràdio i televisió.
  • Escollir dues terceres parts dels membres del Tribunal de Comptes de la Unió.
  • Aprovar iniciatives del Poder Executiu referents a activitats nuclears.
  • Autoritzar referèndums i convocar plebiscits.
  • Autoritzar, en terres indígenes, l'explotació i aprofitament de recursos hídrics i la prospecció i extracció de recursos minerals.
  • Aprovar l'alienació o concessió de terres públiques d'àrees superiors a 2.500 ha.

Congressistes

[modifica]

Els membres del Congrés Nacional són coneguts com congressistes o parlamentaris, sent dividits entre senadors i diputats federals. No pot haver-hi cap diferència de remuneració entre uns i altres.

Amb la finalitat de garantir la independència del Poder Legislatiu, els parlamentaris obtenen algunes prerrogatives especials, com per exemple la immunitat:

Immunitat

[modifica]

Immunitat material

[modifica]

També coneguda com inviolabilitat, consisteix en suspendre el delit d'opinió (injúria, difamació, calumnia...) en l'exercici de les seves funcions. Així doncs, els congressistes són inviolables, civil i penalment, per qualsevulla de les seves opinions, paraules o vots, sempre i quan siguin pertinents a l'exercici dels seu càrrec.[38]

Immunitat formal

[modifica]

És la prerrogativa que garanteix al parlamentari la impossibilitat de ser pres, excepte si ho fos durant la comissió de fets delictius molt greus (terrorisme, tràfic, tortura...).[39] D'aquesta manera, el congressista no podrà ser pres de manera cautelar o preventiva, ni per una sentència d'un tribunal ordinari. En el cas de trobar-se encausat en un procés criminal, aquest podria ser deixat en suspens a petició del seu partit i amb l'aprovació de la majoria de la cambra del congressista.[40]

Aforament per prerrogativa de funció

[modifica]

També conegut com aforament ratione muneris, implica que un congressista encausat per un delicte comès durant el temps que estigui en exercici del seu càrrec de Senador o Diputat Federal, només podrà ser jutjat pel Tribunal Suprem Federal si aquell segueix ostentant l'esmentat càrrec.[41]

Altres garanties

[modifica]

Per tal d'assegurar al màxim el bon funcionament del Poder Legislatiu, els seus membre compten amb altres garanties addicionals:[42]

  • No poden ser incorporats a les Forces Armades (ni tan sols els militars en època de guerra) tret que ho autoritzi la pròpia cambra.
  • No són obligats a prestar testimoni sobre informacions rebudes o transmeses en l'exercici del seu mandat, ni sobre els seus interlocutors.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Sant’Ana, Thaís. «Se o presidente do Brasil e o vice morrerem, quem assume o cargo?». Super Interessante, 04-07-2018. Arxivat de l'original el 2020-10-22. [Consulta: 10 abril 2021].
  2. ↑ Regimento comum do Congresso Nacional (pdf). 3. Brasília: Cámara dos Deputados, 2015.  Arxivat 2021-04-10 a Wayback Machine.
  3. ↑ «Palácio Tirandentes - Através da História» (en portuguès brasiler). Palácio Tirandentes. Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 11 abril 2021].
  4. ↑ «Fallece Niemeyer, patriarca de la arquitectura». El Universal, 06-12-2012. Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 11 abril 2021].
  5. ↑ Altman, Fábio. «A poesia concreta de Joaquim Cardozo». Especial Brasília 50 Anos. Veja, 2010. Arxivat de l'original el 2013-08-20. [Consulta: 11 abril 2021].
  6. ↑ «Queridinha de Brasília» (en portuguès brasiler). Jornal de Brasília, 08-12-2012. Arxivat de l'original el 2021-04-11. [Consulta: 11 abril 2021].
  7. ↑ Guia de obras de Oscar Niemeyer : Brasília 50 anos. Brasília: Instituto de Arquitetos do Brasil, 2010. ISBN 978-85-7365-716-6.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  8. ↑ Lauande, Francisco. «A Praça dos Três Poderes» (en portuguès brasiler). Vitruvius, 01-05-2010. Arxivat de l'original el 2021-04-11. [Consulta: 11 abril 2021].
  9. ↑ Padilha, Rodrigo. Direito Constitucional (en portuguès brasiler). 5, 2018. ISBN 978-8530981075. 
  10. ↑ «Brasil» (pdf) (en castellà). Oficina de Información Diplomática - Ministerio de Exteriores de España. Arxivat de l'original el 2020-03-31. [Consulta: 11 abril 2021].
  11. ↑ Oliveira, Mariana. «Supremo derruba regra que mudou número de deputados de 13 estados». G1 - globo.com, 18-06-2014. Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 11 abril 2021].
  12. ↑ «Art. 59» (en portuguès brasiler). Senado Federal. Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 11 abril 2021].
  13. ↑ «Mutação constitucional». Ministério de Justiça, 01-10-2005. Arxivat de l'original el 2021-04-11. [Consulta: 11 abril 2021].
  14. ↑ Santiago, Emerson. «Tipos de Leis» (en portuguès brasiler). InfoEscola. Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 11 abril 2021].
  15. ↑ MELLO, Celso Antônio Bandeira de. Curso de Direito Administrativo. 24ª ed. São Paulo: Malheiros, 2007, p. 127.
  16. ↑ FERREIRA, Pinto; Decreto legislativo, in Enciclopédia Saraiva do Direito, Vol. 22, Saraiva, São Paulo, 1977.
  17. ↑ Villar Peres Amaral. O PARLAMENTO BRASILEIRO: Processo, Produção e Organização Legislativa: o papel das Comissões em perspectiva comparada (pdf) (tesi). Rio de Janeiro: Instituto Universitário de Pesquisas do Rio de Janeiro, 2009.  Arxivat 2021-04-11 a Wayback Machine.
  18. ↑ «Art. 65» (en portuguès brasiler). Senado Federal. Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 11 abril 2021].
  19. ↑ Detterbeck, Klaus. Multi-level party politics in Western Europe. Nova York: Palgrave Macmillan, 2012. ISBN 978-1-137-01785-7.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  20. ↑ «Brasil: representación proporcional centrada en los candidatos en un sistema presidencial». Red de conocimientos electorales. Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 10 abril 2021].
  21. ↑ «Cezinha de Madureira» (en portuguès brasiler). Câmara dos Deputados. Arxivat de l'original el 2020-04-29. [Consulta: 11 abril 2021].
  22. ↑ Portinari, Natália. «Bancada evangélica elege presidência 'dupla' da Assembleia de Deus». O Globo, 17-12-2020. [Consulta: 11 abril 2021].
  23. ↑ Pessoa Cavalcanti, Roxana. «How Brazil's far right became a dominant political force». The Conversation, 25-01-2017. Arxivat de l'original el 2020-06-08. [Consulta: 10 abril 2021].
  24. ↑ Borges, Rodolfo. «La agenda evangélica se eleva al poder con Bolsonaro». El País, 31-10-2018. Arxivat de l'original el 2019-09-30. [Consulta: 10 abril 2021].
  25. ↑ «Desarmamento na mira da bancada da bala». O Globo, 26-04-2013. Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 10 abril 2021].
  26. ↑ Bergamim Jr., Giba. «'Bancada da bala' militariza gabinetes na Câmara Municipal de SP». Folha de São Paulo, 22-01-2013. Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 10 abril 2021].
  27. ↑ Simionatto, Ivete; Rodrigues Costa, Carolina «COMO OS DOMINANTES DOMINAM: O CASO DA BANCADA RURALISTA». Temporalis, 12, 24, 04-11-2012, pàg. 215-237. Arxivat de l'original el 2020-02-16. DOI: 10.22422/2238-1856.2012v12n24p215-237. ISSN: 2238-1856 [Consulta: 11 abril 2021]. Arxivat 2020-02-16 a Wayback Machine.
  28. ↑ Castilho, Alceu Luís «A SERPENTE FORA DO OVO: a frente do agronegócio e o supremacismo ruralista». OKARA: Geografia em debate, 12, 2, 12-08-2018, pàg. 699. Arxivat de l'original el 2020-11-24. DOI: 10.22478/ufpb.1982-3878.2018v12n2.41337. ISSN: 1982-3878 [Consulta: 11 abril 2021].
  29. ↑ Lissardy, Gerardo. «Jair Bolsonaro: biblia, bala y buey, los 3 grupos de poder que pueden ayudar al presidente electo de Brasil a concretar sus propuestas (aunque no tenga mayoría)». BBC news mundo, 30-10-2018. Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 10 abril 2021].
  30. ↑ Sardinha, Edson. «A incrível bancada dos parentes na Câmara». UOL - Congresso em Foco, 08-08-2017. Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 11 abril 2021].
  31. ↑ Fonseca, Bruno. «As bancadas da Câmara». A Pública, 18-02-2016. Arxivat de l'original el 2020-01-13. [Consulta: 11 abril 2021].
  32. ↑ «Romário - RJ» (en portuguès brasiler). Senado Federal. Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 11 abril 2021].
  33. ↑ Romário. Um olho na bola, outro no cartola : o crime organizado no futebol brasileiro. São Paulo: Planeta, 2017. ISBN 978-85-422-1097-2.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  34. ↑ 34,0 34,1 «Mesa do Congresso Nacional» (en portuguès brasiler). Congresso Nacional. Arxivat de l'original el 2019-04-24. [Consulta: 11 abril 2021].
  35. ↑ «Parágrafo 5 Artigo 57 da Constituição Federal de 1988». Jusbrasil. Arxivat de l'original el 2020-08-06. [Consulta: 11 abril 2021].
  36. ↑ «Art. 48» (en portuguès brasiler). Senado Federal. Arxivat de l'original el 2020-04-18. [Consulta: 11 abril 2021].
  37. ↑ «Art. 49» (en portuguès brasiler). Senado Federal. Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 11 abril 2021].
  38. ↑ Bahia, Flávia. Vade Mecum Constitucional (en portuguès brasiler). 20. Salvador: Armador, 18/01/2021. ISBN 978-65-5680-343-2. 
  39. ↑ Rocha, Fernando Antonio N. Galvão da. Direito penal : curso completo : parte geral. 2. ed., rev., atual. e ampl. Belo Horizonte: Del Rey, 2007. ISBN 978-85-7308-883-0. 
  40. ↑ «Congreso brasileño avala la prisión de un diputado que insultó a altos magistrados». Agencia EFE, 20-02-2021. [Consulta: 11 abril 2021].
  41. ↑ «Aplicação das Súmulas no STF». Supremo Tribunal Federal. Arxivat de l'original el 2017-04-25. [Consulta: 11 abril 2021].
  42. ↑ «Art. 53» (en portuguès brasiler). Senado Federal. Arxivat de l'original el 2020-04-18. [Consulta: 11 abril 2021].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Congrés Nacional del Brasil
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Congrés_Nacional_del_Brasil&oldid=33526678»