Chen Duxiu
  | |
| Nom original | (zh) 陈独秀 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 8 octubre 1879 Huaining County (RP Xina) (en)  |
| Mort | 27 maig 1942 (62 anys) Jiangjin District (República de la Xina) |
| Sepultura | tomba de Chen Duxiu |
| Secretari General del Partit Comunista Xinès | |
| gener 1925 – juliol 1928 – Xiang Zhongfa (en) → | |
 President del Partit Comunista de la Xina | |
| juliol 1922 – gener 1925 | |
| Secretari General del Partit Comunista Xinès | |
| juliol 1921 – juliol 1922 – Xiang Zhongfa (en) → | |
| Dades personals | |
| Ideologia | Comunisme |
| Formació | Acadèmia Qiushi Universitat de Waseda Tokyo Shinbu Gakko (en) Institut Kobun Universitat de Zhejiang |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, periodista, filòsof, catedràtic, escriptor |
| Ocupador | Universitat de Pequín Universitat de Zhejiang |
| Partit | Partit Comunista de la Xina (1921–1929) |
| Moviment | Moviment per la Nova Cultura |
| Família | |
| Fills | Chen Yannian, Chen Qiaonian, Chen Songnian |
| Germans | Chen Mengji |
 |
Advertiment: en els noms de persona en xinès, el cognom va al davant, en aquest cas és Chen. |
Chen Duxiu (xinès tradicional: 陳獨秀, xinès simplificat: 陈独秀, pinyin: Chén Dúxiù, Anqing, Anhui, 28 d'octubre de 1880 - Jiangjin, Sichuan, 27 de maig de 1942) fou un intel·lectual xinès. Va ser el fundador del Partit Comunista Xinès, en el qual va exercir els càrrecs de màxima responsabilitat.[1]
Biografia
[modifica]El seu pare va ser un erudit, un membre de les classes benestants que va morir quan Chen era un nen. Aquest fet motivà que el seu avi, una persona estricta i tradicional, es va fes càrrec de Duxui. Va tenir una formació confuciana i va arribar als exàmens imperials de primer nivell l'any 1896. De 1901 a 1908 va estudiar al Japó, on va conèixer la cultura occidental i va contactar amb compatriotes enemics de la dinastia Qing. De 1908 al 1911 treballa a la Xina com a mestre. Els anys que van de 1911 al 1915 són un període convuls per aquest país: s'instaura la República de la Xina amb la Revolució Xinhai i l'autoritarisme de Yuan Shikai. El 1915 va residir a Xangai on va fundar la revista Nova Joventut que esdevindrà una publicació anti-confuciana, promotora de les idees occidentals (en especial l'individualisme, el liberalisme i el marxisme) molt influent entre els reformistes xinesos. L'any 1917, gràcies a Cai Yuanpei obté el càrrec de degà de la Universitat de Beijing i on coneixerà Li Dazhao. Chen i Li seran un dels impulsors més destacats del Moviment Quatre de Maig (1919).[2]
El comunisme xinès
[modifica]Com a conseqüència del seu de la seva activitat política, Chen ingressa a la presó el 1919. És expulsat de la universitat i retorna a Xangai on, definitivament, adopta la ideologia comunista i Nova Joventut seguirà una línia comunista. Per aquests motius es produeix un distanciament amb figures com Hu Shi. La Internacional Comunista envia delegats a la Xina per establir contactes amb Chen per fundar el Partit Comunista Xinès. Aquest partit neix a Xangai el juliol de 1921 i, malgrat que Chen no va poder assistir a la trobada, és nomenat secretari general. Arran de la ruptura amb el Kuomintang de Sun Yat-sen, els comunistes són perseguits i molts foren executats (com Li Dazhao. Chen Duxiu fou acusat de passivitat, i com que la Komintern tutelava i finançava el PCX, va perdre totes les responsabilitats en el partit en una reunió a la qual no hi era present.crític amb la Internacional Comunista és expulsat i s'adhereix al moviment trotskista xinès i esdevé el seu portaveu més rellevant. Després d'un intent de reunificació de les dues faccions del comunisme, el 1931, amb la persecució que van sofrir per part de les autoritats nacionalistes, totes dues van tenir moltes dificultats. El 1932 fou capturat i empresonat. Alliberat el 1937, va viure els darrers anys de la seva vida a Jiangjin, província de Sichuan, revaloritzant la democràcia, davant el fenomen, estalinista i recuperant la cultura clàssica xinesa. Va morir, oblidat, en aquesta ciutat el 1942 d'un atac al cor.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Fairbank, John King, 1907-1991,. Histoire de la Chine : des origines à nos jours. ISBN 979-10-210-0222-7.
- ↑ Spence, Jonathan D.,. The search for modern China. First Norton Paperback edition. ISBN 0-393-30780-8.
- ↑ Paulès, Xavier, (1973- ...).,. La république de Chine : 1912-1949. ISBN 978-2-251-91176-2.
Bibliografia
[modifica]- Duxiu Chen Chen Duxiu's Last Articles and Letters: 1937 – 1942” (Apèndix 7. Autor: Wang Fanxi. Tracta de Chen com a fundador del PCX). University of Hawai'i Press.Pàgs. 133I següents).
- Anne Shen Chao. Chen Duxiu's early years: The importance of personal connections in the social and intellectual transformation of China 1895--1920 Rice University Electronic Theses and Dissertations .UMI Microform number 3362139.
- Pankaj Mishra. De las ruinas de los imperios. La rebelión contra Occidente y la metamorfosis de Asia .de Galaxia Gutenberg.2014. ISBN 978-84-16072-45-3. Pàgs. 279-280, 300, 327,354 i 356.
- Alicia Relinque Eleta. Narratives xineses: ficcions i altres formes de no-literatura d'Editorial UOC, 2008.Pàgs. 131 i 133.
Enllaços externs
[modifica]