Vés al contingut

Cecilia Sanz Sanz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCecilia Sanz Sanz
Biografia
Naixement5 desembre 1914 Modifica el valor a Wikidata
Xàtiva (la Costera) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 1997 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Tampico (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetgessa, catedràtica, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeVicente Ridaura Álvarez Modifica el valor a Wikidata

Cecilia Sanz Sanz (Xàtiva, 4 de desembre de 1914 - Tampico, 20 de desembre de 1997), també coneguda com a Cecilia Sanz de Ridaura, fou una escriptora i metgessa valenciana, especialista en histologia, exiliada del franquisme.[1][2][3]

Participà en la Guerra Civil espanyola com a tinenta mèdica de l'octava divisió de l'exèrcit de la República, i en ser derrotada aquesta s'hagué d'exiliar a Mèxic en companyia del seu marit, Vicente Ridaura, també metge, amb qui s'havia casat pocs dies abans d'esclatar el conflicte bèl·lic. Arribaren al Port de Veracruz el 13 de juny de 1939 a bord del Sinaia, procedents de França, i al cap d'algun temps van poder establir-se a Tampico.

No podent revalidar els seus estudis, mai no va poder exercir la Medicina a Mèxic, motiu pel qual va enfocar la seva actiitat envers la docència. Així, doncs, en aquesta ciutat, Cecilia Sanz fou una de les primeres professores de la Facultat de Medicina, que contribuí a fundar el 1950, de la Universitat Autònoma de Tamaulipas, on impartí classes fins que, arran de la vaga que hi hagué el 1974, hi va renunciar. A part d'aquesta labor docent, desplegà una abundant activitat d'animació cultural, donant conferències no sols sobre qüestions relacionades amb la medicina, sinó també sobre temes socials, literaris i culturals en general. Va escriure poemes, assaigs i articles que en part aparegueren en diversos diaris, i alguns dels quals, junt amb relats i notes autobiogràfiques, foren reunits en un volum publicat el 1994.[4][3][5]

La seva presència a Tampico va nodrir i estimular l'àmbit mèdic, acadèmic i cultural de la ciutat. Per això algunes institucions porten el nom de l'escriptora, metgessa i promotora cultural, en reconeixement del seu llegat, com ara la Biblioteca Pública Dra. Cecilia Sanz de Ridaura, de la qual va ser directora, i la Fundación Cecilia Sanz de Ridaura Arte y Cultura, que d'ençà del 1998 celebra anualment un festival cultural on tenen lloc espectacles teatrals, exposicions de pintura, presentacions de llibres i s'atorga un premi de reconeixement a la trajectòria d'un artista o grup local.[6][3][5]

Obra

[modifica]
  • Textos reunidos. Tampico: Universidad Autónoma de Tamaulipas-Dirección General de Extensión Universitaria (col. Papeles de la mar, 6), 1994.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Sanz Sanz, Cecilia (1914-?)». PARES. Portal de Archivos Españoles. Ministeri de Cultura - Govern d'Espanya. [Consulta: octubre 2024].
  2. ↑ «Edicto Juzgado Segundo de Primera Instancia de lo Civil». Periódico Oficial, 27 Enero 1999, pàg. 12.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Cecilia Sanz de Ridaura. Apuntes biográficos». Letras en el Puerto.
  4. ↑ Ortiz, Orlando; Ortiz Galicia, Tania. Ensayo panorámico de la literatura en Tamaulipas. Tomo II. De finales del siglo XIX a 1940. Ciudad Victoria: Instituto Tamaulipeco para la Cultura y las Artes, 2015, p. 60-61 i 515-521. ISBN 9786078222605.  Arxivat 2019-05-25 a Wayback Machine.
  5. ↑ 5,0 5,1 González, Roberto. «¡De España a Tampico! Preservando el legado de Cecilia Sanz de Ridaura» (en castellà). El Sol de Tampico, 04-08-2024. [Consulta: 21 octubre 2024].
  6. ↑ Toscano, Nudia «Gala flamenca en el Festival Cecilia Sanz». El Sol de Tampico, 10-12-2018 [Consulta: 12 desembre 2018].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cecilia_Sanz_Sanz&oldid=34144290»