Borís Vassíliev (escriptor)

Borís Vassíliev
Biografia
Naixement	21 maig 1924 ; Smolensk (Rússia)
Mort	11 març 2013 (88 anys); Moscou (Rússia)
Sepultura	cementiri de Vagànkovo
Formació	Acadèmia Militar de les Forces Armades
Activitat
Ocupació	escriptor, guionista, prosista
Activitat	1958 -
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Membre de	Unió d'Escriptors Soviètics ; Unió de Cineastes de la URSS
Gènere	Povest, guió cinematogràfic i novel·la històrica
Carrera militar
Conflicte	Front oriental de la Segona Guerra Mundial
Premis
	(30 octubre 1945) Medalla de la victòria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patriòtica 1941-1945; Premi Estatal de l'URSS; Medalla de la defensa de Moscou; Premi Lenin Komsomol; Orde de l'Amistat dels Pobles; Certificat de Mèrit del President de la Federació Russa; Orde de la Bandera Roja del Treball; Orde per Serveis a la Pàtria de segon grau; Orde per Serveis a la Pàtria de tercer grau; Orde de la Guerra Patriòtica, 2a classe; Orde de la Guerra Patriòtica ;

Borís Vassíliev (Smolensk, 21 de maig de 1924 - Moscou, 11 de març de 2013), nom complet amb patronímic Borís Lvóvitx Vassíliev, rus: Бори́с Льво́вич Васи́льев fou un escriptor i guionista soviètic i rus.^[1]^[2]Se’l considera l'últim representant de l'anomenada prosa de tinent, un grup d'exoficials soviètics de baix rang que van dramatitzar la seva traumàtica experiència durant la Gran Guerra Patriòtica.

Biografia

Fill de Lev Vassíliev (1892-1968), oficial de carrera a l'Exèrcit Imperial Rus, més tard a l'Exèrcit Roig,^[3]i de Ielena Alekséieva (1892-1978), de la petita noblesa russa,^[4] Borís Vassíliev a Smolensk.

El 1941 Borís Vassíliev es va presentar voluntari per anar al front i es va unir a un batalló de destrucció. Va lluitar com a part de la 3a Divisió Aerotransportada de Guàrdies fins al 1943, quan va ser ferit en acció i desmobilitzat.^[4]Després del seu servei a la Segona Guerra Mundial, Vassíliev es va inscriure a l'Acadèmia de tancs Malinovski.

La seva novel·la curta Els matins són tranquils aquí va ser un èxit de vendes soviètic, que va vendre 1,8 milions d'exemplars en un any després de la seva publicació el 1969. Va ser adaptada per a l'escenari i la pantalla; també hi ha una òpera de Kiril Moltxànov i una sèrie de televisió xinesa basada en aquesta història.

Els matins són tranquils aquí va ser el primer dels relats patriòtics sentimentals de Vassíliev sobre heroisme femení a la Segona Guerra Mundial^[5] ("No hi és a la llista", 1974; "Demà hi havia guerra", 1984) que li va donar fama a la Unió Soviètica, Xina, i altres països comunistes.^[6]Alguns dels seus llibres ofereixen una imatge dura de la vida a la Rússia de Stalin.

La seva novel·la curta No dispareu als cignes blancs (1973), una fita de la ficció mediambiental en rus, critica durament la "destrucció sense sentit de belles criatures i l'explotació de la natura per obtenir beneficis personals".^[7] Es va dur al cinema el 1980.

Vasiliev va rebre el Premi Estatal de l'URSS el 1975 i va formar part del jurat del 39è Festival Internacional de Cinema de Berlín.^[8] El 1989, va abandonar el Partit Comunista de l'URSS, però es va desil·lusionar amb la Perestroika bastant ràpidament.^[9]L'octubre de 1993, va signar la Carta dels quaranta-dos.^[10]

Els darrers anys de la seva vida va publicar diverses novel·les de la història de Rússia : "Oleg el profeta" (1996), "Alexandre Nevski" (1997), "Olga, la reina de la Rus" (2001), "El príncep Sviatoslav" (2006), "Vladímir el Sol Roig"(2007),"Vladimir Monómac" (2010).

Vassíliev va morir l'11 de març de 2013 després de la mort de la seva dona i el seu fill adoptiu a principis del mateix any. Va ser enterrat al cementiri de Vagànkovo prop de la seva muller.^[11]

Creences

Antiestalinista consistent, en una entrevista a The New Times va afirmar^[12]^[13]

«

Stalin era un ximple. Mai no va servir a l'exèrcit en la seva vida. No entenia què era un exèrcit. No sabia llegir el mapa. Xàpoixnikov, el cap de l'Estat Major General, li explicava tot des del mapa. El "gran Stalin" s'avivava amb llegendes. I el camarada Stalin era un ximple pitjor que Hitler…

»

Selecció d'obres

Sobre la Gran Guerra Pàtria

А зори здесь тихие (1969) - Els matins són tranquils aquí^[14]
Не стреляйте в белых лебедей (1973) - No dispareu als cignes blancs
В списках не значился (1974) - No era a la llista
Завтра была война (1976) - Demà fou la guerra^[15]
Неопалимая купина (1986) - Esbarzer ardent

Sobre problemes ètics de la vida quotidiana

Великолепная шестерка (1980) - Els sis magnífics
Вы чьё, старичьё? (1982) - De qui ets, vell?
И был вечер, и было утро (1987) - I hi hagué el vespre i el matí
Глухомань (2001) - El desert

Reflexions sobre els destins de la intel·lectualitat a Rússia al segle XIX-XX (Els Oleksin)

Были и небыли (1977-1980) - Hi havia i no hi havia
Ровесница века (1988) - L'edat del segle
Дом, который построил Дед (1991) - La casa que va construir l'avi
Утоли моя печали (1997) - Calmeu les meves penes (de la pregària ortodoxa a la Mare de Déu),
Картежник и бретер, игрок и дуэлянт: Записки прапрадеда (1998) - El jugador empedreït de cartes i el buscabregues, el jugador i el duelista: notes d'un rebesavi

Novel·les històriques

Вещий Олег (1996) - Oleg el Profeta (sobre Oleg de Nóvgorod)
Ольга, королева руссов - Olga, la reina de la Rus (sobre Olga de Kíev)
Князь Святослав - El príncep Sviatoslav (sobre Sviatoslav I de Kíev)
Александр Невский (1997) - Alexandre Nevski (sobre Alexandre Nevski)
Государева тайна (2009) - El secret del sobirà

Novel·la autobiogràfica

Летят мои кони (1982) - Els meus cavalls volen

Filmografia seleccionada

Any	Títol	Títol original
Any	Títol	Títol original	Notes
1958	Un altre vol	Очередной рейс
1966	Regata reial	Королевская регата	amb Kiril Rapoport i Semion Listov
1969	De camí a Berlín	На пути в Берлин	amb Kiril Rapoport i Iuri Txuliukin
1971	Oficials	Офицеры	amb Kiril Rapoport
1972	Els matins són tranquils aquí	А зори здесь тихие	Amb Stanislav Rostotski
1972	El molt últim dia	Самый последний день	amb Mikhaïl Uliànov
1977	Un-dos, el soldats caminaven...	Аты-баты, шли солдаты ...	amb Kiril Rapoport
1980	No dispareu als cignes blancs	Не стреляйте в белых лебедей	amb Kiril Rapoport
1987	Demà fou la guerra	Завтра была война
1995	Sóc un soldat rus	Я — русский солдат	basat en la novel·la
2005	Els matins són tranquils aquí	这里的黎明静悄悄	amb Yun Lan, sèrie de televisió sino russa
2009	Peranmai	பேராண்மை	basat en la novel·la, pel·lícula índia
2015	Els matins són tranquils aquí	А зори здесь тихие ...	basat en la novel·la

Referències

↑ «L'écrivain soviétique célèbre Boris Vassiliev décédé» (en francès). sputniknews.com, 2013. Arxivat de l'original el 2017-12-07. [Consulta: 29 juny 2017].
↑ «Russia's iconic war writer dies» (en anglès). rbth.com, 2013. [Consulta: 29 juny 2017].
↑ Borís Vassíliev. Летят мои кони... (en rus). АСТ, Астрель, 2010 [Consulta: 28 juliol 2013]. «L'11 de maig de 1968, el meu pare va morir a l'hospital militar de Podolsk ...»
↑ ^4,0 ^4,1 (anglès) Boris Vasilyev (2003). Extraordinary Century. — Moscou: Vagrius, 236 pàgines. ISBN 5-9560-0135-6 (Autobiografia)
↑ Martin Banham. The Cambridge Guide to Theatre (en anglès). 2a edició. Cambridge University Press, 1995, p. 656.
↑ Trofiménkov, Mikhaïl «Социалистический сентименталист» (en rus). Kommersant, núm. 41, 03-12-2013, pàg. 15 [Consulta: 8 juliol 2016].
↑ Rosalind J. Marsh. Soviet Fiction Since Stalin: Science, Politics, and Literature (en anglès). Taylor & Francis, 1986, p. 182.
↑ «Berlinale: 1989 Juries» (en anglès). berlinale.de. Arxivat de l'original el 2016-02-15. [Consulta: 9 març 2011].
↑ «ВАСИЛЬЕВ, БОРИС ЛЬВОВИЧ - Энциклопедия Кругосвет» (en rus). [Consulta: 8 juliol 2016].
↑ «Писатели требуют от правительства решительных действий» (en rus). Izvéstia, 05-10-1993. Arxivat de l'original el 2011-07-16 [Consulta: 21 agost 2011]. Arxivat 2011-07-16 a Wayback Machine.
↑ Tomba de Borís Vassíliev
↑ «“Война – это грязь”. Интервью с Борисом Васильевым» (en rus). www.pravmir.ru. [Consulta: 4 juny 2019].
↑ «"Война - это грязь"» (en rus). The New Times. Arxivat de l'original el 2016-08-26. [Consulta: 9 desembre 2019].
↑ Lapidus, Rina. Passion, Humiliation, Revenge (en anglès). Lexington Books, 1955, p. 99. ISBN 9780739129982.
↑ Spencer C. Tucker. ABC-CLIO. World War II: The Definitive Encyclopedia and Document Collection [5 volumes] (en anglès), 2016, p. 1024. ISBN 9781851099696.

[1] «L'écrivain soviétique célèbre Boris Vassiliev décédé» (en francès). sputniknews.com, 2013. Arxivat de l'original el 2017-12-07. [Consulta: 29 juny 2017].

[2] «Russia's iconic war writer dies» (en anglès). rbth.com, 2013. [Consulta: 29 juny 2017].

[3] Borís Vassíliev. Летят мои кони... (en rus). АСТ, Астрель, 2010 [Consulta: 28 juliol 2013]. «L'11 de maig de 1968, el meu pare va morir a l'hospital militar de Podolsk ...»

[century-4] 4,0 ^4,1 (anglès) Boris Vasilyev (2003). Extraordinary Century. — Moscou: Vagrius, 236 pàgines. ISBN 5-9560-0135-6 (Autobiografia)

[5] Martin Banham. The Cambridge Guide to Theatre (en anglès). 2a edició. Cambridge University Press, 1995, p. 656.

[6] Trofiménkov, Mikhaïl «Социалистический сентименталист» (en rus). Kommersant, núm. 41, 03-12-2013, pàg. 15 [Consulta: 8 juliol 2016].

[7] Rosalind J. Marsh. Soviet Fiction Since Stalin: Science, Politics, and Literature (en anglès). Taylor & Francis, 1986, p. 182.

[Berlinale-8] «Berlinale: 1989 Juries» (en anglès). berlinale.de. Arxivat de l'original el 2016-02-15. [Consulta: 9 març 2011].

[9] «ВАСИЛЬЕВ, БОРИС ЛЬВОВИЧ - Энциклопедия Кругосвет» (en rus). [Consulta: 8 juliol 2016].

[letter-10] «Писатели требуют от правительства решительных действий» (en rus). Izvéstia, 05-10-1993. Arxivat de l'original el 2011-07-16 [Consulta: 21 agost 2011]. Arxivat 2011-07-16 a Wayback Machine.

[11] Tomba de Borís Vassíliev

[12] «“Война – это грязь”. Интервью с Борисом Васильевым» (en rus). www.pravmir.ru. [Consulta: 4 juny 2019].

[13] «"Война - это грязь"» (en rus). The New Times. Arxivat de l'original el 2016-08-26. [Consulta: 9 desembre 2019].

[14] Lapidus, Rina. Passion, Humiliation, Revenge (en anglès). Lexington Books, 1955, p. 99. ISBN 9780739129982.

[15] Spencer C. Tucker. ABC-CLIO. World War II: The Definitive Encyclopedia and Document Collection [5 volumes] (en anglès), 2016, p. 1024. ISBN 9781851099696.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]