Boleslau II de Bohèmia
  | |
| Nom original | (cs) Boleslav II. Pobožný |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 927 Praga (Txèquia) |
| Mort | 7 febrer 999 (71/72 anys) Praga (Txèquia) |
| Sepultura | Basílica de Sant Jordi |
7è Duc de Boèmia (oc)  | |
| 15 juliol 972 – 7 febrer 999 ← Boleslau I de Bohèmia – Boleslau III de Bohèmia → | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Altres | |
| Títol | Duc de Boèmia (oc) Duc |
| Família | Dinastia Premíslida |
| Cònjuge | Adiva Emma of Mělník |
| Fills | Boleslau III de Bohèmia (  ) Emma of MělníkOdalric (duc de Boèmia) ( ) Emma of MělníkVáclav Přemyslovec ( ) Jaromír (duc de Boèmia) ( ) Emma of Mělník |
| Pares | Boleslau I de Bohèmia i Biagota |
| Germans | Strachkvas Doubravka de Bohèmia Mlada |
Boleslau II de Bohèmia conegut com El Pietós (967 - 7 de febrer de 999) fou fill i successor de Boleslau I.
Com el seu pare lluità per la independència de la Bohèmia auxiliant a Enric II de Baviera contra Otó II, però hagué de reconèixer la sobirania d'Alemanya. Amb Boreslau II acabà l'organització eclesiàstica del país al fundar-se el bisbat de Praga el 973, establint també molts monestirs. Va vèncer la resistència de la noblesa exterminant la poderosa família dels Slawnike, després de prenedre el seu castell de Libitz el 995.
Durant el seu regnat es desenvoluparen sagnants lluites entre cristians i pagans. Restà casat amb Emma de Borgonya que li'n donà quatre fills:
- Boleslau III, el seu fill, hereu i successor
- Wenceslao, morí quan encara era un nadó.
- Jaromir, més tard es convertí en duc de Bohèmia.
- Oldrich, també es convertí en duc de Bohèmia.
Bibliografia
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boleslau II de Bohèmia
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 8, pàg. 1394 (ISBN 84-239-4508-1)